Anar al contingut

Aqüeducte de la Covatella

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Aqüeducte de la Covatella

El aqüeducte de la Covatella o canal de la Covatella és una obra hidràulica que naix entre Benaguasil i Villamarchante i travessa els térmens municipals de La Pobla de Vallbona, L'Eliana, Paterna, Godella i conclou en les rodalies de Sagunt.[1]

L'historiador valencià Nicolau-Primitiu Gómez i Serrano va ser qui va falcar l'hipòtesis que diversos fragments de canals del Camp del Turia formaven un únic sistema de regadiu, al com va batejar en el nom d'aqüeducte de la Covatella,[2][3] prenent el nom d'una zona en el terme de Godella, a on es varen trobar restants arqueològics. Els trams evidents que s'han trobat i que estan catalogats com a patrimoni arqueològic protegit són els següents:

  • Pobla de Vallbona: Junt a l'aparcament del Centre Comercial El Osito.
  • Paterna: En la rodalia de l'autopista A7.
  • Godella: En les pedreres de la Covatella o del Barranquet Vell i en Camp Olivar.

Ademés existixen testimonis orals sobre el pas d'este canal per Benaguasil i per L'Eliana, per desgràcia els vestigis han segut destruïts, coberts o suplantats per materials moderns. En el cas de L'Eliana s'afirma que el canal tenia trams a cel obert i una secció subterrànea per a salvar zones elevades i existixen testimonis orals i fotos dels pous de ventilació.[4]

Recorregut

[editar | editar còdic]

Els que han estudiat i advocat per l'existència d'este únic canal no s'han posat d'acort en els detalls del recorregut. Inicialment es va pensar naixia a l'altura del Bot de Xulilla,[5] pero posteriorment es va abandonar eixa hipòtesis[6] i actualment s'afirma que el azud o “caput aquae” va deure estar en un punt del riu Turia al seu pas entre el terme de Villamarchante i Benaguasil: o en el Pla dels Xurros,[7] o una miqueta més avall en el Mas del Riu.[8] També hi ha divergències respecte al tram final: Gómez afirmava que acabava en Sagunt, prop del jaciment arqueològic del Corral dels Xurros.[9] Un atre estudiós afirma que finalment desembocava en la Rambleta de Rafelbunyol.[10] Un atre estudi afirma que originalment el canal no aplegava fins a Paterna i Godella sino que desembocava en el riu Turia a través del barranc de Mandor;[8] i la conexió d'esta secció del canal en la de Godelleta-Paterna va deure ser en época posterior.

Datació

[editar | editar còdic]

Tampoc hi ha un estudi científic a fondo sobre la datació dels diversos trams d'este sistema en el seu trayecte entre Benaguasil i L'Eliana. Gómez tenia l'hipòtesis que era d'época romana, pero reconeixia que faltaven més proves.[11] Alonso considera que el tram entre Benaguasil i el Barranc de Mandor pot ser d'época íbera o romana i la continuació cap a Paterna seria d'época romana.[12] En el catàlec de bens protegits de Godella el tram del canal apareix datat entre el I a. C. - I d. C.[13] En Paterna estan catalogats entre els elements “en potencial arqueològic”,[14] i encara que no s'especifica a quin periodo pertany, no obstant es troben a junt a un jaciment d'época romana. Pero recents estudis en el jaciment de la Pobla de Vallbona, a on es conserva un tram de 92 m, han tirat que eixe tram del canal és d'época musulmana i que el seu us va deure ser esporàdic,[15] en la qual cosa el tema del traçat i la datació dels trams entre Benaguasil, La Pobla de Vallbona i L'Eliana sembla que deuen ser investigat més a fondo.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ (2014).Aigua i Vida.Àrea de Cultura Diputació Provincial Valéncia.Valéncia:(3)
    43 - 160.ISSN 2254-4798.
  2. ↑ Les Províncies.
  3. ↑ (1957).Les Províncies, Almanac.
  4. ↑ Pérez Mínguez (2006). Aspectes del món rural romà en el territori comprés entre els rius Turia i Palancia, Valéncia, pp. 34-35.
  5. ↑ "Deu prendre aigües del Turia, cap al Bot de Xulilla i despuix del citat restant [N. I.: en la desembocadura del riu Sot] es veu en Xestalgar". Gómez Serrano, Nicolau Primitiu (16/02/1928). "Lo Rat Penat: Conferència de don Nicolás Primitiu Gómez Serrano sobre les primeres séquies de l'horta de Valéncia". Les Províncies.
  6. ↑ "L'Aqüeducte de la Covatella prenia aigua del riu Túria entre Pedralva i la Vilamarchant, passava pel Quemao, és dirigia cap als Eres de Benaguacil". Gómez Serrano, Nicolau Primitiu, “Aqüeducte del Corral dels Xurros”. ARSE (1961), Nº 5, pp. 9-10.
  7. ↑ "La pren d'aigües o azud d'esta séquia es va deure realisar dalt de la Pea, en el cridat Pla dels Xurros, en el terme de Villamarxant". Pérez Mínguez, o. c., p. 33.
  8. ↑ 8,0 8,1 Alonso Durá, o. c., p. 149.
  9. ↑ (1961).ARSE.(5)
    9-10.
  10. ↑ Pérez Mínguez, o. c., p. 35
  11. ↑ "El conferenciant [N. I.: Nicolau Gómez] ... va explicar la tècnica constructiva d'estos canals, els seus desnivells, etc.; l'época en que varen deure construir-se (a fins de la dominació romana) i uns atres interessants permenors". "Les primeres séquies de l'horta de Valéncia". Les Províncies, 16/02/1928. "Aprofitem l'ocasió per encorajar els investigadors saguntins que intenten trobar algun atre tros després del camí d'Aragó per veure si, com supose, el tal aqüeducte de la Covatella suministrava aigua potable a la població romana". Gómez Serrano, “Aqüeducte del Corral dels Xurros”. ARSE (1961), Nº 5, p. 10.
  12. ↑ Alonso Durá, o. c., p. 96-97. Pérez Mínguez no es pronuncia respecte a la datació.
  13. ↑ Hadid Arquitectes SL. Pla especial de protecció dels Pedreres de Godella, Ajuntament de Godellla, 2011.
  14. ↑ Algarra Pardo, Víctor. Normativa específica d'aplicació i criteris d'intervenció en els elements i àrees en interés arqueològic. Ajuntament de Paterna, 2009
  15. ↑ «archive. org/web/20170729050452/http://lapobladevallbona. turismoqr. es/conjunto-arqueologic-de-la-covatella/ Conjunt arqueològic de la Covatella». Archivat des d'el turismoqr. es/conjunto-arqueologic-de-la-covatella/ original, el 29 de juliol de 2017. Consultat el 24 de juny de 2017.


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Aqüeducte_de_la_Covatella&oldid=1089669»