Aqüeducte de Päijänne

Pla de l'aqüeducte de Päijänne
1)  Asikkalanselkä
4)  Reservorio de Silvola.

L'aqüeducte de Päijänne (Päijännetunneli en finés, Päijännetunneln en suec) és el dispositiu principal que permet l'aprovisionament d'aigua en la regió que rodeja a la capital de Finlàndia, Helsinki. És un túnel d'uns 120 km de llarc que travessa la roca, lo que ho convertix en el túnel més llarc del món en eixa categoria. La construcció va durar de 1972 a 1982, i va costar l'equivalent a 195 millons d'euros de 2005.

L'aigua és bombejada al sur del gran llac Päijänne, en Asikkalanselkä, en un sector a on l'aigua és una de les més pures del país i sobretot potable inclús abans del seu tractament. És conduïda pel túnel que va descendint cap a la mar, de 30 a 100 metros baix la superfície, fins a la reserva de Silvola en Vantaa. L'aigua és en seguida bombejada per les fàbriques de tractament i distribuïda a més d'un milló d'habitants de les localitats d'Helsinki, Vantaa, Espoo, Kauniainen, Hyvinkää, Järvenpää, Kerava, Kirkkonummi, Sipoo i Tuusula, a voltes inclús a Porvoo.

El túnel és lo prou ample per a que puga passar un camió i permet una corrent de 10 m³/s, pero en mija només opera a 3,1 m³/s. El túnel servix aixina mateix com a almagasén hídric en cas d'urgència i en 2001 va sofrir una gran restauració per la caiguda de roques que obturaban parcialment el pas de l'aigua.

Les aigües procedents de la partix sur de Päijänne no es congelen i la temperatura de l'aigua en el túnel està entre 0,5 i 11 °C.