Anar al contingut

Apus de soare

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


Apus de soare és una obra de teatre rumana de 1909; un drama en quatre actes escrit per Barbu Ștefănescu Delavrancea. L'acció té lloc en el periodo 1503-1504. És la primera part de la Trilogia de Moldàvia, que també inclou les obres «, que también incluye las obras «» (1910) i «» (1910) y «» (1910). Apus de soare és un drama històric, sent una obra escrita per a ser representada en escena, en un contingut greu, forts conflictes i un desenllaç trist.[1][2]

Zoe Dumitrescu-Bușulenga va destacar les influències shakesperianas sobre la Trilogia de Moldàvia, afirmant que, de la mateixa manera que en Juliol César, la conspiració apareix en Apus de soare des de l'inici de l'obra, quan els conspiradores discutixen sobre la debilitat de l'emperador, respectivament del governant. Sobre les senyals premonitorias, estes apareixen en tota la dramatúrgia històrica (i no solament en ella), pero ací no es pot parlar de l'influència específica d'un text concret, sino d'una tradició en la construcció del text dramàtic.[3]

El títul de l'obra representa una metàfora que ilustra el drama de la mort d'Esteban el Gran, comparada en l'ocàs del sol de Moldàvia.[4]

Apus de soare presenta el periodo 1503-1504 de l'història de Moldàvia.

Personages

  • Esteban el Gran
  • Bogdan el Tòrt
  • Canceller Tăut
  • Chambelán Toader
  • Vórnic Jurj
  • Luca Arbore, hetman Arbore
  • Governador Dragoș
  • Governador Alexa
  • Governador Grumază
  • Governador Șandru
  • Governador Costeja
  • Governador Negrilă
  • Vell Șteful
  • Vell Hraman
  • Copero Ulea
  • Administrador Hrincovici
  • Aduanero Chiracola
  • Administrador Moghilă
  • Majordom Drăgan
  • Encarregat de graners Stavăr
  • Petru Rareș — Pedro Rareș
  • Doctor Ieronimo dona Cesena
  • Doctor Șmil
  • Doctor Johan Klingensporn
  • Țugulea Movilă
  • Un cantero
  • Un cortesano
  • Donya María
  • Irina
  • Reveca
  • Bălașa
  • Ilinca
  • Domnica
  • Ancuța
  • Oleana
  • Fira
  • Lisandra
  • Joița
  • Neaga
  • Ileana
  • Hera
  • Stănișoara
  • Oana
  • Dochia
  • Capitans
  • Pajes de la casa
  • Guàrdies jóvens
  • Ginets
  • Húsar llaugers

Apreciacions crítiques

Ion Luca Caragiale va afirmar que:


Apus de soare és un drama en quatre grans quadros, la perfecta unitat dels quals es forma al voltant del personage central: Esteban el Gran. En ells estan reunits i coordinats, de manera gradual i harmònica, tots els elements d'aquella prodigiosa figura històrica i de la seua orgullosa época de heroísmo; l'ingènua bondat de llaurador lliure, sensat i sà; la dolçor i humanitat cap a els qui ho obedixen i amen; el seu amor pels chiquets i pels humils, com el del gall espolejat cap als pollets que picotean baix l'alcanç de la seua protecció [...] I… el Sol es posa. Els quatre quadros estan agrupats de forma tan llògica i simètrica, mantenint-se cada figura en la perspectiva adequada… I sempre al front, casi en el mateix pla, junt a la majestuosa figura del héroe, apareix aquella suau image de la chicona, Oana, justament amada per ell: símbol de bondat i saber, obediència i devoció, adorant al seu lluent benefactor com a un sant que és; ella s'assembla a una chicoteta estrela que lluïx sempre al voltant del gran astre.[5][6]

Referències

  1. ↑ Emilia Șt. Milicescu, Studiu introductiv la Delavrancea, Opere, I, E.P.L., Bucureștu 1965, pag. CIV
  2. ↑ Luceafărul de Barbu Ștefănescu Delavrancea
  3. ↑ Zoe Dumitrescu Bușulenga - Influenți shakespeariene în trilogia dramatică a lui Delavrancea, în Limba și lliteratura română, 1962, nr. 6, pag. 338-344
  4. ↑ Al. Săndulescu - Prefață; Barbu Delavrancea. Apus de soare. E.P.L, 1963
  5. ↑ George Genoiu - De la Titu Maiorescu la Șerban Cioculescu, Fundația Culturală "Rampa și Ecranul", 2001
  6. ↑ Ion Luca Caragiale - Opere, Univers Enciclopedic, 2000


Referències