Aplicacions de la nanotecnologia
La nanotecnologia és una ciència relativament nova que presenta importants aplicacions a futur en distintes branques. Ya que esta ciència no és solament un camp d'estudi, sino una escala, posseïx una cantitat infinita d'aplicacions. Entre els principals camps d'aplicació es troba l'electrònica, el mig ambient i la medicina. Potser el creixent interés d'esta ciència es dega a la possibilitat de modificar l'estructura atòmica d'un material, lo que li conferix característiques prou interessants (com tornar a una superfície completament hidrofòbiques o tot lo contrari).
Principals camps d'aplicació
Electrònica
Actualment partix de la societat requerix i demanda noves tecnologies, més eficients, en major conectivitat, major almagasenament i que a la seua volta tinguen un menor consum. Per mig de nanotecnologia es poden crear nous dispositius capaços de solucionar estes demandes, eixemple d'açò és la creació de transistors a escala d'uns quants nanómetros, com lo són aquells basats en nanotubos de carbono o en el spin d'un electró en la finalitat de transportar informació, una de les branques que poden fer us d'estes noves tecnologies és la fotoelectrónica.[1]
Un desenroll important en l'àrea de la nanotecnologia és el desenroll de micro chips basats en germani, este material dona la possibilitat de crear chips en una taxa de processament major, ademés de que reduiria el seu tamany substancialment, lo que disminuiria el seu consum elèctric. Esta tecnologia ya havia segut implementada al voltant de 1960, no obstant, va ser reemplaçada pel micro chip de silici per les seues excelents propietats com semiconductor, ademés de que el micro chip basat en germani encara presenta un gran problema i és la dificultat que es té per a evitar que els àtoms de fòsfor es difonguen en el germani, lo que "arruïna" les propietats interessants que este material posseïx. Una de les tècniques que actualment s'utilisen per a produir este tipo de microchips, és per mig del recocido, ya que en produir-ho es genera un dany important en el material a l'hora d'implantar els àtoms. Esta tècnica permet reparar el dany produït als cristals de germani, ademés, açò genera en el microchip propietats elèctriques prou acceptables a banda d'evitar la difusió dels àtoms de fòsfor cap al germani (que és un dels principals problemes).[2]
Un atre desenroll important de la nanotecnologia en l'àrea de l'electrònica, és lo que es coneix com "spintrónica". L'electrònica convencional està basada en la càrrega que posseïxen els electrons, no obstant, mai s'ha considerat el spin que estos posseïxen, el spin d'un electró es referix al camp magnètic que este genera en girar sobre el seu propi eix,[3] per mig de nous mètotos s'ha trobat la forma de filtrar els electrons, en la finalitat de que solament passen aquells que posseïxen un spin en la mateixa direcció, açò ha permés utilisar al spin dels electrons com a mig de transport per a l'informació. Esta tecnologia presenta la ventaja de posseir tant major almagasenament com una velocitat de llectura de senyes en memòries més eficient, ademés de reduir significativament el consum elèctric d'estes, tot açò respecte de l'electrònica convencional.[4]
Mig ambient
En els nostres dies, un dels majors problemes als que nos enfrontem és la contaminació ambiental, esta es deu a que no existix un control adequat per part de les autoritats de l'àrea sanitària, ademés de que tant empreses com a ciutadans no mostren interés pel tema, lo que du a que este problema encara este llunt de solucionar-se. Ademés del problema més evident que causa la contaminació, que és el calfament global, es té la gran cantitat de malalties que es deriven d'esta. Entre les malalties més comunes causades per la contaminació es troben les malalties respiratòries, com l'asma i una gran cantitat de problemes alèrgics en la pell.[5] Existixen estimacions que mostren que en els països altament industrialisats, en 20% de totes les malalties es poden atribuir a problemes relacionats en la contaminació.[6][7]
Un dels problemes més greus de contaminació, és la que es dona en llac, rius, afluents i en general qualsevol cos d'aigua. La nanotecnologia ha permés desenrollar tècniques important per a la descontaminacó, causada tant per metals pesats com per matèria orgànica (ya que esta produïx una gran cantitat de virus i bactèries) en dits cossos d'aigua.
Una de les tècniques que es poden aplegar a amprar en la neteja de virus i bactèries produïts per rebujos orgànics, són les nanoburbujas, estes bombetes són tan chicotetes com la millonèsima part d'un metro, “són moltíssim més chicotetes que les bombetes trobades en les gaseoses” segons menciona Marí Morikawa, pioner en l'ús d'este tipo de tecnologia per a la neteja de llac, estes finíssimes bombetes es creen a partir de ions electrolítics, dites bombetes actuen com una espècia d'iman, atraent cap a si virus i bactèries, estos en adherir-se a la seua superfície fan que la bombeta esclate lliberant radicals lliures, lo que elimine estos agents patògens.[8]
Una de les tècniques que es podria utilisar per a tractar de filtrar els metals pesats, és la nanofiltracó, esta tècnica funciona per mig de tecnologies de membranes. Dites tecnologies han segut rebudes en prou acceptació pel que fa a la seua aplicació en l'indústria, una de les membranes més comunes són les membranes ceràmiques, este tipo en particular ha despertat la “curiositat” de la comunitat científica, en lo que a térmens de desenroll i investigació es referix.
Este tipo de tècnica, funciona gràcies a un procés que involucra tant al solut com a la membrana mateixa, dit procés es coneix com a exclusió de Donnan i consistix en aprofitar la càrrega present en la membrana en tal de que qualsevol solut de càrrega oposta a la membrana siga atret cap a esta com si d'un imant es tractara, estos soluts que posseïxen una càrrega oposta es denominen contra-ions, per un atre costat els ions que presenten una càrrega idèntica a la de la membrana (co- ions) són repelits, de nou, simulant l'efecte d'un iman, és per açò que la potència de la membrana depén de l'intensitat de càrrega que se li done a esta, ademés de la força de Valéncia que tinga el ion.[9]
Una atra d'as aplicacions que la nanotecnologia ha conseguit en el mig ambient, és la possibilitat de recolectar la polució trobada en l'aire, açò es conseguix per mig de torres revestides per 45 plaques metàliques simulant una persiana, dins es troba un jagantesc purificador d'aire, el qual funciona per mig de tecnologia iònica capaç de netejar l'aire circumdant en un 75%. Una volta que es conseguix recolectar la polució, esta se somet a altes pressions en la finalitat de transformar-les en diamants, cada diamant supon 1000 metros quadrats d'aire purificat. Esta tecnologia ha segut creada per Daan Roosegaarde, creador de l'estudi Roosegaarde, ubicat en Róterdam, Països Baixos.
Problemes ambientals associats a la nanotecnologia
Específicament, l'impacte que les nanopartículas puguen tindre sobre l'ambient a llarc determini, encara no s'ha investigat. Per a que una nanopartícula siga considerada un risc deu haver una font d'exposició a elles i un dany que resulte d'esta exposició. Les nanopartículas es comporten de manera distinta a les seues contraparts macro pel seu tamany, no obstant, encara no està clar cóm diferixen en les seues interaccions.[10]
Cada tipo de nanopartícula deu ser estudiat sobre els seus possibles riscs, pero les troballes individuals no deuen ser generalisats a qualsevol tipo de nanopartícula, ya que, per les seues propietats úniques, la toxicitat pot ser diferent. En este sentit, Helland senyala que hi ha propietats intrínseques de les nanopartículas que deuen ser considerades sobre la seua toxicitat. Una, és la forma que pot afectar cóm la nanopartícula interactua en les membranes biològiques. Una atra, és el conjunt de propietats superficials, per eixemple, si catalisen alguna reacció o si tenen afegit algun compost tòxic que puga ser lliberat a l'ambient, ya que la gran superfície de les nanopartículas podria conduir a la lliberació repentina de tal compost. La tercera és la composició química; per eixemple, els metals de transició i les seues combinacions en substàncies orgàniques en distintes proporcions podrien fer que el grau de toxicitat varie.[10]
S'ha acunyat el terme «nanotoxicidad» per a referir-se als efectes adversos que les nanopartículas manufacturadas tenen sobre els organismes vius i els ecosistemes. Els efectes tòxics de les nanopartículas, en general, sobre els distints sistemes a nivell d'organismes han segut revisats recentment i, específicament, els de les nanopartículas d'or, de les quals es conclou que l'informació actual és insuficient per a determinar el seu estatus referent a la salut humana i ambiental. Aixina mateix, s'han propost els factors que contribuïxen a la seua toxicitat i els mecanismes pels quals actuen, concloent que els procediments de toxicologia convencional de partícules són un punt de partida recomanable per a estudiar les nanopartículas.[10]
Medicina
Les nanociències prometen aplicacions en el camp de la medicina, per mig del desenroll de noves i poderoses ferramentes per al tractament de malalties. este camp de la nanotecnologia també és conegut com nanobiotecnologia.[11]
Entre els desenrolls més importants en este camp, es troben els biosensors, estos són capaços de brindar una detecció primerenca de malalties, per mig de procés in vitro.[12] També es troben aplicacions importants per al tractament i prevenció del càncer, certes nanoparticulas coloidales, en forma estrelada, poden ser utilisades en la finalitat de conseguir una valoració oportuna de possibles pacients, també les nanoparticulas metàliques poden ser usades per a inhibir el desenroll de cèlules cancerígenas. L'únic problema que es presenta en la nanoparticulas, és que estes no són biocompatibles per lo que és necessari modificar la seua superfície per mig de polímer en la finalitat de fer-les biocompatibles.
Països en menor desenroll en nanociències
La nanotecnologia pot representar un canvi cap a la societat, per desgràcia existix una gran cantitat de països que no li presten l'interés necessari a esta branca en concret de la ciència.
Potser una de les causes, és que existix una falta notable de recursos econòmics destinats a este camp, per a poder vore açò de manera més precisa la OCDE va crear un indicador en 1963, este indicador és la despesa destinada a l'inversió i desenroll experimental (IDE) està pres com a percentage del producte intern brut. En el IDE es mostra que Mèxic solament li dedica a l'innovació al voltant del 0.5% del seu producte intern brut a diferència de països en nivells econòmics similars, com Brasil, el qual dedica al voltant d'1.02% si comparem estes senyes en països considerats com a potència, com lo és Alemània en un 2.53% o Japó en 3.39% es nota el ressague en el que es troba actualment Centroamérica i Amèrica Llatina.
Una atra de les maneres d'observar est ressague, és donar-nos conte de la mínima cantitat de paleses que es registren anualment en estos països, per eixemple, Mèxic va registrar al voltant de 86 palesos en l'any 2004, este número està solament per baix de Chile el qual va registrar solament 15 palesos o Brasil que registre al voltant de 106 palesos en el mateix any, en el costat opost es troba Estats Units, el qual va registrar més de 84,271 palesos en eixe any.
| Número de palesos registrades respecte a desenrolls de nanotecnologia en
la united states patent and trademark office(2004 i 2007)[13] | ||
|---|---|---|
| pais | 2004 | 2007 |
| Mèxic | 86 | 55 |
| Chile | 15 | 25 |
| Brasil | 106 | 90 |
| Japó | 35,348 | 33,354 |
| Alemània | 10,779 | 9,011 |
| Estats Units | 84,271 | 79,527 |
Referències
- ↑ Quispe Chejo, Víctor Hugo(nov. 2010).«APLICACIONES INDUSTRIALES DE LA NANOTECNOLOGIA».Revista d'Informació, Tecnologia i Societat.Consultat el 26 d'octubre de 2017.
- ↑ Un pas cap a la nanoelectrónica de germani. (2010). DYNA - Ingenieria i Indústria, 85(3), 194-195.
- ↑ «L'espin». Consultat el 27 d'octubre de 2017.
- ↑ Morán López, Jose luis. Els materials nanoestructurados, Mèxic: FONDO DE CULTURA ECONÓMICA. ISBN 978.607-16-1129-1.
- ↑ Weiland SK, Husing A, Strachan DP, Rzehak P, Pearce N; ISAAC Phase One Study Group. Climate and the prevalence of symptoms of asthma, allergic rhinitis, and atopic eczema in children. Occup Environ Med 2004 Jul;61(7):609-15.
- ↑ Smith KR, Corvalan CF, Kjellstrom T. How much global ill health is attributable to environmental factors? Epidemiology 1999 Sep;10(5):573-84
- ↑ Vargas Marcos, F. (2005). La contaminació ambiental com a factor determinant de la salut. Revista espanyola de salut pública, 79(2), 117-127.
- ↑ Gutierres Jeanfreddy. (2015). Bombetes nanotecnológiques per a recuperar llac contaminats. 07/10/2017, de Mongabay, Latam Sloc web: https://és.mongabay.com/2015/11/bombetes-nanotecnologicas-para-recuperar-llac-contaminats/
- ↑ Guerrero Domínguez, A. J. (2017). Caracterisació de membranes ceràmiques de nanofiltración: eliminació de metals pesats.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Miguel E. Medina«Les nanopartículas i el mig ambient».
- ↑ Blanco Bea, D., Pérez Tejeda, A., Falca Pardo, A., & Carreño Cuador, J. (2011). Nanomedicina: aspectes generals d'un futur promisorio. Revista Havanera de Ciències Mèdiques, 10(3), 0-0.
- ↑ Wiwanitkit V. Advanced nanomedicine and nanobiotechnology. New York: Nova Science; 2008.
- ↑ Záyago-Lau, E., & Foladori, G. (2010). La nanotecnología en Mèxic: un desenroll incert. Economia, societat i territori, 10(32), 143-178.