Apis mellifera adamsonii

Apis mellifera adamsonii

Apis mellifera adansonii és una subespecie d'abella domèstica que ocupa l'oest d'Àfrica. Es confon en la subespecie Apis mellifera scutellata, sent citada en la bibliografia com la subespecie importada a Brasil en 1956 que es hibridó en les abelles europees del continent americà, donant orige als híbrits africanizados o abelles africanizadas.

Esta subespecie té la seua àrea de distribució en Nigèria, Burkina Faso, Senegal, Congo i Camerún. La seua distribució subsahariana, fa que siga un component genètic pertanyga al linaje del Tipo A (Africà).

Apis mellifera adansonii és menuda. El seu pes és de 85 mg. El diàmetro de les celes és 4,7 milímetros i hi ha 1.040 celes en un dm². La coloració de les abelles no és uniforme. La majoria de les colónies són híbrits de groc i de negre encara que al voltant de les montanyes volcàniques de Manengouba i de Bamboutos es pot encara trobar a colónies negres. La varietat negra és generalment menys agressiva pero s'evadix fàcilment. Esta varietat també té una millor capacitat per a regular la temperatura interna de la colmena quan el temps és fret.

Criticat a sovint per a la seua conducta defensiva i pobra collites de mel, Apis mellifera adansonii és molt activa i reacciona ràpit, davant la busca de néctar, o parar recolectar. És ràpit en deixar la colmena i comença el treball mija hora abans de l'eixida del sol per a arreplegar el néctar, que es va produir durant les hores fresques de la nit.

Una colmena que es va moure 5 a 10 metros durant la nit no és un problema per a esta abella: despuix de buscar aliment, tornarà al lloc original de la colmena, circunda algunes voltes i despuix entra a una nova colmena. Esta deriva important explica perqué els apicultors locals coloquen sempre colmenas 3 a 4 metros entre cada una.

Visitar a una colónia és generalment fàcil si s'utilisa el fum blanc, fresc fet en qualsevol herba seca, o chala de dacsa, banana, etc. Tres minuts despuix de ahumar l'entrada de la colmena es pot treballar tranquil cinc minuts. Si demora més temps tindrà que ahumar abundantment assegurant-se que la colónia no deixe la colmena enjambrando en l'arbre més propenc (açò és especialment important en la varietat negra de l'abella). Si la colónia es va, deurà capturar-la una nova colmena en crío. Si la colónia no es va vosté trobarà un dels problemes més grans en el treball en estes abelles (quan la majoria de la colónia forma eixams davall i fòra de la colmena (encara que haurà desaparegut la seua defensividad enterament). Despuix de mija hora la colónia tornarà a entrar la seua colmena.

Hi ha dos periodos que són favorables per a l'eixida d'eixams o evadir-se: el principi de l'estació seca (novembre/decembre) quan els arbres estan en flor, i en el seu extrem quan hi ha fòcs en els arbustos i una penúria d'aliment. Durant periodo de l'eixida en eixam els accidents poden ocórrer. Si els chiquets descobrixen un eixam i ho molesten llançant a sovint pedres al mateix. Atacant en pocs segons, produïxen centenars de picadures causant a sovint la seua mort (les abelles provoquen més morts en Àfrica que serps, a pesar de que estes últimes són molt numeroses). La cera d'abellas hervir en l'herba per a la febra és el remei més eficaç.

L'instint de la neteja es desenrolla altament en Apis mellifera adansonii. Els pisos de la colmena estan nets tot l'any entorn. Una abella morta davall o davant de la colmena es lleva immediatament. Una o dos abelles estan volant contínuament al voltant de la colmena que busca qualsevol cosa anormal. Moltes olors com la suor, i les picadures deixades en robes els fan defensiva.

Durant la cría de celes reals, que són numeroses és important tindre crío oberta dins de la colmena quan una reina ix a realisar el vol de fecundació per a evitar que la colónia la seguixca.

Apis mellifera adansonii és fràgil; en una gàbia chicoteta de la reina moltes abelles moren despuix d'un curt temps, fent difícil de mantindre a una reina viva fora de la colmena. Encara que poden resistir la pluja en volar moltes abelles moren per tormentes grans quan es llancen en tolls de l'aigua i s'ofeguen. Els alimentadors usats per a donar-los l'aixarop deuen tindre una superfície líquida chicoteta (estes abelles no són bones nadadores).

Les malalties i els paràsits són escassos. Proves realisades en Apistan i Apivar per a detectar Varroa varen donar negatives. Una espècie de Braulea és present pero no causa majors danys.

Les arnes de la cera són abundants i poden fer que una colónia dèbil eixam. En cada colmena poden trobar-se de 10 a 20 Aethina tumida, escarabat negre chicotet que s'oculta entre els marcs i cobrix marcs. En l'obertura de la colmena els escarabats es mouen en els panales a on les abelles intenten agarrar-los per a traure'ls. Els escarabats s'escapen a sovint per la seua forma plana i quitina plana. Com A. m. adamsonii neteja be la colmena, els numerosos ous posats pels escarabats es destruïxen. Si un panal trencat cau la fondo de la colmena els escarabats s'esgolen davall i posen ous per millers, els quals convertixen en larves chicotetes que acometen la mel i el polen i que creen una olor desagradable que les abelles evadixen.

La majoria de les colmenas tradicionals es fan en la palma de la ràfia en la qual és fàcil de treballar: la corfa és molt dura i la part interior és molt suau. El cost és baix i el seu us per a l'edifici de la colmena és molt profitós. La colmena es pot reforçar per l'us de dos costats de fusta.

En Camerún l'apicultura és una activitat molt antiga que ha canviat molt durant els 30 anys passats baix influència de misionero i de ONG. Les colmenas varen ser fetes tradicionalment de ràfia o corfa de palmes, en dos obertures per a facilitar la collita, sense disturbar la crío. La colmena horisontal va ser introduïda fa dèu anys.

Hui es varen adoptar dos models: el cos pot ser una colmena Langstroth o una colmena horisontal, abdós en 10 marcs de 22 milímetros d'ample, cada u en un espai de 10 milímetros. Els dos models oferixen una superfície de 70.000 celes per a posar de la reina (una bona reina necessita prop de 48.000 celes). Una colmena Dadant en nou marcs en la cambra de crío. Tots els marcs tenen 47,5 centímetros de llarc. Les alces de les colmenas tenen 50,5 centímetros de llarc per 40 centímetros d'ample, en virtut que la fusta té 3 centímetros de gruixa.

Estos dos tipos de colmenas permeten tres o quatre collites de mel a l'any en una bona colónia: eixe és prop de 30 quilograms. No és veritat que en climes tropicals les flors són numeroses tot l'any sancer.

En la província de l'oest de Camerún la població humana és tan alta que les collites de dacsa i de faves ocupen tota la terra. Els arbres principals que donen el néctar són albocat, banana, café i mànec. Inclús el polen falta fòra dels periodos en que florix la dacsa i de les palmeres. En lloc, les abelles recolecten el polen de bambúés i d'herbes, o durant algunes parts de l'any arrepleguen les farina de la mandioca, de la dacsa i de l'arròs en els mercats.

La majoria dels apicultors utilisen barres en les tires chicotetes de cera estampada a lo llarc del quadro. L'abella Apis mellifera adamsonii, preferix construir els panalés en la seua pròpia cera en lloc dels fulls de cera estampada, que tenen el patró de 800 celes en lloc de 1000 que és lo que necessiten. Dos apicultors estan fent extractors de mel en barrils plàstics en un marc del metal. La cera estampada o els ahumadores de construïxen en Bafoussam.