Anar al contingut

Antictenia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Antictenia torta specimen.jpg
Antictenia (Antictenia)

Antictenia és un gènero d'arna de la família Geometridae, descrit per primera volta per Louis Beethoven Prout en 1910 en distribució endèmica en Austràlia.[1][2]

Descripció

[editar | editar còdic]

Cara no protuberante, en escamas adpresas. El palpe és curt, escamado i asprós, en el seu tercer segment menut, escamado i més pla. La llengua es veu desenrollada. Antenes en una sola série de fortes serraciones (o dents llargues) i ciliación diminuta. El tórax es veu densament pelut en la part inferior. Els fèmurés són peluts. La tébea posterior no es veu dilatada i conta en tots els espolones presents. Tarsos fortament espinulosos. L'abdomen és moderadament robust.[3]

Són arnes mijanes, en l'envergadura alar entre 34-45 mm. L'ala anterior és llarga i estreta, en la costa molt llaugerament cóncava prop de l'àpiç, àpiç prominent, marge distal casi recte des de l'àpiç fins a R2, després molt oblicuo. La cela aproximadament a la mitat, produïda cap a l'àpiç, mentres que l'ala posterior conta en la cela a penes a la mitat.[3]

Espècies

[editar | editar còdic]

El gènero Antictenia conta en dos espècies reconegudes:[4]


Abdós espècies es troben en Austràlia.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Wytsman, Philogène (1910). [1] (en ut), Chez M.P. Wytsman.
  2. Seitz, Adalbert (1920). [2] (en en), Seitz'schen (Kernen).
  3. 3,0 3,1 Wytsman, Philogène (1910). [3] (en ut), Chez M.P. Wytsman. Este artículo incorpora texto de esta fuente, la cual está en el dominio público.
  4. Scoble, Malcolm J. (2023-03-20). [4] (en en), BRILL. ISBN 978-90-04-54200-6.