Anar al contingut

Antedon mediterranea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Antedon mediterranea
Antedon mediterranea
Antedon mediterranea ancorada a un cable

Antedon mediterranea és una espècie de lliri de mar de la família Antedonidae. El seu nom comú és comátula mediterrànea o clavelina.

Morfologia

El seu cos està format per un disc en forma de copa, compost de 2 o 3 anells de plaques. La boca i les parts fecundades estan en la part apical, lo que els diferencia del restant d'equinoderms, situant-se la primera en el marge del disc, i el segon en el centre. Té una série de pínnulas entorn, els segments terminals de la qual estan modificats formant un pentine.[1] De simetria pentarradial.

Té 10 braços visibles, encara que són 5 que es bifurcan res més créixer de la placa centrodorsal. Estan pinnulados en un mateix pla, en uns 60 parells de pínnulas,[2] lo que els dona l'apariència de plomes, d'ahí un dels noms comuns dels crinoideos en anglés: featherstar, o estrela de plomes. Els braços es componen d'una vintena d'osículos, o huesecillos, articulats, lligaments, músculs, i en el seu interior conten en extensions dels sistemes nerviós, vascular i reproductiu. Al temps, les pínnulas posseïxen una série d'apèndixs, o peus tubulars, que utilisa per a l'alimentació i la respiració.[3]

La seua corona, en els braços estesos, alcança els 20 cm de diàmetro. En la seua part aboral, o inferior, posseïxen uns apèndixs allargats per a ancorar-se al substrat, denominats "cirri". Tenen entre 18 i 30, normalment de 20 a 23.

Com la majoria dels crinoideos, i molts gèneros del tall Echinodermata, posseïxen la capacitat d'auto-amputarse un braç, en situacions de perill per a l'animal. A esta facultat d'alguns animals se li denomina autotomía, i, en el cas que nos ocupa, es combina en una atra capacitat, la de regenerar-ho per complet a continuació. En freqüència, en substitució del braç amputado, desenrollen dos nous braços. Aparte dels braços, també poden regenerar els cirri, les pínnulas o l'intestí.

Per a desplaçar-se pel substrat utilisa els seus cirri, pero és capaç de nadar, per mig del moviment sincronisat, i de forma alterna, dels seus braços; que oscilen verticalment d'avall dalt. Lo que supon un espectàcul visual per als humans.

El seu color, normalment uniforme, pot ser blanc, púrpura obscur, groc, taronja o roig, en ocasions en bandes blanques.

Hàbitat i distribució

Es localisen entre 0 i 420 metros de profunditat.[4] Freqüent des de 10 m fins a 40m de profunditat. En fondos rocosos, preferiblement umbríos, o sobre gorgonias (Eunicella), i en praderies d'algues i fondos arenencs; sempre en llocs en corrents.

Es distribuïxen en la mar Mediterràneu, llevat en Argèlia i Marroc.

Referències

  1. ↑ http://www.gaiaguide.info/lirs/Group.html?groupId=pZetwEQT
  2. ↑ http://doris.ffessm.fr/fiche2.asp?fiche_numero=250
  3. ↑ http://www.tolweb.org/Crinoidea/19232
  4. ↑ Clark AH, Clark AM (1967) A monograph of the existing crinoids 1(5). Bulletin of the United States National Museum (82):1-860

Bibliografia

  • Fechter R., Grau J., Reichholf J., 2005, FAUNA I FLORA DE LES COSTES, ed. Blume, Barcelona, 287p.
  • Messing, C. G. 1994. Comatulid crinoids (Echinodermata) of Madang, Papua New Guinea, and environs: Diversity and ecology. pp. 237-243 IN: David, B., Guille, A., Feral, J.-P. & Roux, M. (eds.) Echinoderms through Clave. Balkema, Róterdam.
  • Ausich, W. I. 1997. Calyx plate homologies and early evolutionary history of the Crinoidea. Paleont. Soc. Papers 3:289-304.