Anshar
Anshar, Ansar o Anshur (que significa tot el cel o eix del cel), en la mitologia acadia, i per extensió en la mitologia mesopotàmica, va ser un deu del cel primigeni, consorte al mateix temps de la seua germana Kishar (que significa tota la terra).
En ella, podrien representar el cel (antribi) i la terra (kikimi) i serien la segona generació de deus, sent els seus pares les serps Lahmu i Lahamu i els seus yayos Tiamat i Apsu. A la seua volta, serien els pares del deu acadi Anu, un atre deu del cel.
Apareix a voltes com a fill de Lahmu i Lahamu, pero la majoria no ho interpreta aixina. Segons el relat èpic de l'Enûma Elish, quan Ea (Enki), s'entera que Tiamat planeja venjar-se de la mort d'Apsu, Anshar tracta que Enki l'ataque primer pero és rebujat, despuix va en Anu i li envia a parlar en Tiamat en missió de pau, pero est fracassa. Té com a mensager fidel al deu Gaga.
Durant el regnat de Sargon II, els assiris varen començar a identificar a Anshar en el seu deu Assur en la finalitat de deixar-li arrancar des de la seua versió de l'Enuma *Elish. En esta mitologia, la cònjuge d'Anshar és Ninlil.
Referències[editar | editar còdic]
- G. Frame, Babilonia 689-627, p. 57
- J.Black & A.Green, Gods, demons and symbols of ancient Mesopotamia, 2004, p. 34.
- Jordan Michael, Enciclopèdia dels deus
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Dalley, Stephanie, Myths from Mesopotamia
- Hooke, S. H., Babylonian and Assyrian Religion
- Jordon, Michael. Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2002
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Anshar.