Anar al contingut

Animal translúcido

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Eixemple: Enypniastes o pepino de mar rosa.

Els animals translúcidos són organismes que no emeten ni absorbixen llum, per lo tant esta pansa a través de l'animal deixant vore el color que es troba darrere, esta falta de pigmentació s'ha donat gràcies a l'evolució. En hàbitats marines a on no existixen superfícies i estructures per a mimetizarse en l'ambient, la transparència resulta ser el millor método de camuflage.

La majoria d'estos animals es troben en les profunditats de l'oceà, a on la llum no alcança a aplegar per la profunditat, pero també podem trobar eixemplars en la superfície terrestre. Alguns d'ells deixen vore els seus òrguens interns, entre estos trobem peixos, granotes i meduses.

Espècies

[editar | editar còdic]
  • Granota de cristal (Centrolenidae), és una granota nativa dels boscs d'Amèrica, medix entre 20 i 25 mm i s'alimenta d'insectes. es caracterisa per tindre una pell verdosa en la seua àrea dorsal i transparent en la seua àrea ventral, lo que permet vore els seus ossos que també posseïxen un color verdenc i tots els seus òrguens interns, esta peculiaritat li dona el nom.
  • Greta Oto Coneguda normalment com a palometa de cristal, rep este nom gràcies al teixit de les seues ales, les quals carixen de color. És una espècie provinent d'Amèrica central i medix entre 5 i 6mm.
  • Calamar de cristal, moluscs de la família Cranchiidae es troben ubicats en les profunditats miges de l'oceà, a on podem trobar més de 60 espècies diferents de calamars de vidre. Tenen un tamany aproximat als 200mm, el seu únic orgue visible és la glàndula digestiva i conté òrguens lluminosos en els seus ulls.
  • El calamar ull de sandalia és una espècie pertanyent a este grup de moluscs, medix 11 cm i sofrix diferents canvis en el transcurs de la seua vida. El seu nom es dona degut a que els seus ulls allargats tenen forma de sandalia i les críes desenrollen ulls telescòpics els quals els utilisen per a buscar les siluetes dels animals per damunt d'elles.
  • Helicrocanchia Pfefferi, medix 6 cm, posseïxen aletes en pala chicotetes al final del cos, ulls lluminosos en forma de triàngul, la seua pell és suau i les seues críes viuen en aigües poc profundes.
  • Megalocranchia Fisheri, medix 18 cm i habita en Hawái, les femelles posseïxen òrguens lluminosos grans en els extrems del tercer parell de braços i les seues aletes tenen forma d'arpón.
  • Leachia sp, medix 20 cm. Posseïxen dos cadenes en espines cartilaginosas paraleles que recorren tota la part inferior del cos prop del final.
  • Galiteuthis Glacialis medix 20 cm, habita en el pol antàrtic, té tentàculs alimentaris en forma de ganchos i la seua part davantera és asprosa ya que conté espines diminutes.
  • Cranchia Scabra el seu cos és de 15 cm, la seua pell esta coberta de fragments cartilaginosos. Quan estos calamars són molestats introduïxen el cap i els braços dins del cos i s'unflen fins a formar una pilota.
  • El enypniastes és un Echinodermata Holothuroidea o com es coneix comunament, pepino de mar, és una espècie que va ser descoberta en el golf de Mèxic a 3000m de profunditat. Gràcies a la transparència del seu cos es pot observar tot el seu sistema digestiu, aparat que conté característiques similars als intestins humans.
  • El peix cocodril de gèl, de la família dels Channichthyidae, este animal és conegut per la seua sanc transparent, açò per la falta d'Hemoglobina, hemoproteína la funció principal de la qual és transportar oxigen i donar-li color; este animal a diferència d'uns atres, pot sobreviure sense esta important proteïna pel tamany del seu cor.
  • Phronima és un crustaci de mar profunda, és translúcido i s'alimenta de plàncton.
  • El polp de cristal és un polp gelatinoso, posseïx ulls rectangulars i lents esfèrics als seus costats, els seus braços són més llarcs que el cos i el seu glàndula digestiva sempre permaneix de forma vertical quan els organismes es troben vius. Conta en un contra-sombrejat invers; si es dona la llum front de l'animal, les superfícies superiors clares d'estos s'igualen a l'arena clara o al costat, mentres que la part d'avall obscura s'iguala a l'aigua obscura de dalt; els millors polps en camuflage són cridats sépies.


  • El polp violeta, el qual medix des d'11 centímetros fins als 45. Habita en regions tropicals i subtropicales en tot lo món, posseïx una obertura ampla fins a la cavitat branquial i aparentment es aparean tancant el mascle a la femella dins de la seua membrana.
  • El polp telescopi és un atre d'estos sorprenents animals, medix des de 10 cm fins als 30 cm, habita en les profunditats en les aigües del Indo pacífic tropical. No es coneix molt sobre la seua biologia pero la seua cantitat de ventoses i brànquies diferencies a esta espècie de qualsevol atra espècie existent de polps.


Referències

[editar | editar còdic]