Aniba canelilla
Aniba canelilla és una espècie pertanyent a la família Lauraceae, i es coneix en els següents noms comuns: canelo de andaquíes, canelo de quijos, canelo, tuabe, canella muena casca preciosa[1] i canelillo del Orinoco.[2]
Descripció
[editar | editar còdic]És un arbre de full perenne en una corfa i flors groc rojoses. És originari de la regió amazónica, sent el principal productor.
Propietats
[editar | editar còdic]l'oli essencial és extret per destilació del vapor de la gravilla de fusta i produïx un líquit sense color per a palidecer a groc. Té una olor picante. Tradicionalment, el oli de pal rosa és utilisat per al acné, #fredor, tósés, dermatitis, febra, frigidea, maldecaps, infeccions, la nàusees, la tensió nerviosa, cuidat de pell i ferides.
És utilisat com analgésico, anticonvulsivo, antidepressiu, antibacterial, antiséptico, afrodisíac, bactericida, desodorante, estimulant i tònic.[3]
Història
[editar | editar còdic]Per a l'any de 1760 en Pastura, Nariño, s'elaboraven torrons abas de: botó de la flor del canelo, farina de dacsa, mel i una miqueta de ají.
El canelo deandaquíes va ser trobat en el riu Forja, afluent del riu Caquetá, prop de Florencia (Caquetá), pel mege panameny Sebastián López Ruíz, que en 1782 dus arbolitos, dels quals transplanten uns en Timaná, Huila i uns atres en la taula de Juan Díaz en Cundinamarca.
Fra Diego García, en 1786, envia a José Celestino Mutis (Expedició Botànica de Nova Granada) 30 llavors de les quals germinen 11 en el municipi de Marieta.
Segons l'autor Diego de Molina, dins de les ofrenes que fa Atahualpa al conquistador Francisco Pizarro estaven dos càrregues de corfa de canelo dutes de la província de Quijos (Quito, Equador.
A pesar dels intents en el XVIII per iniciar cultius en l'Equador, els esforços es varen perdre per falta de persistència i paciència. d'açò modo varen ser vans tants esforços que en époques passades es varen posar en este encabotament.
En la revista Mèdica de Bogotà de 1880 se li menciona aixina: "Canella de andaquíes; en un temps es trobava en el comerç en el nom de canelón. El seu gust és agradable, aromàtic i picante. S'aplica en la s malalties atónicas de l'estòmec, en les #dispèpsia flatulentas, còlic ventoso, en la diarrea no inflamatoria. La tintura i l'essència s'usen en friccions en el reumatisme crònic".
Taxonomia
[editar | editar còdic]Aniba canelilla va ser descrit per (Kunth) Mez i publicat en Jahrbuch dones Königlichen Botanischen Gartens und dones Botanischen Museums zu Berlin 5: 53. 1889.[4] És la placa 609 de Jacquin's Icones Plantarum Rariorum, 1793
- Varietats
- Sinonímia
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (Acer Duarte, Luis Enrique, 2000)
- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
- ↑ Aniba canelilla en Rainforest
- ↑ «Aniba canelilla». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 10 de novembre de 2012.
- ↑ Aniba canelilla en PlantList
- ↑ «Aniba canelilla en». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 10 de novembre de 2012.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Aniba canelilla» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.