Anex:Patrimoni de la Humanitat en Bangladés

Bens culturals i naturals

Bangladés conta actualment en els següents llocs declarats com Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco:

	Ruïnes de la vihara budista de Paharpur
	Be cultural inscrit en 1985.
	Localisació: Divisió de Rajshahi
	Este lloc religiós, conegut pel nom de Somapura Mahavira (“gran monasteri”), és testic de l'auge que va cobrar el budisme mahayana en Bengala des del sigle VII i va anar un afamado centre intelectual fins al sigle XII. El traçat d'esta ciutat-monasteri, perfectament adaptat a la seua funció religiosa, constituïx un guany artístic excepcional. Les seues llínees simples i armoniosas, aixina com les seues profusas ornamentacions esculpidas, varen influir en l'arquitectura budista, inclús en països tan lluntans com Camboya. (UNESCO/BPI)^[1]

	Històrica ciutat-mesquita de Bagerhat
	Be cultural inscrit en 1985.
	Localisació: Divisió de Khulna
	Esta antiga ciutat, antany cridada Khalifatabad, va ser fundada en el sigle XV pel general turc Ulugh Khan Jahan i està ubicada en els arravals de Bagerhat, en la confluència dels rius Ganges i Brahmaputra. Dotada d'infraestructures que atesten la perícia tècnica dels seus constructors, esta ciutat històrica posseïx gran número de mesquites i monuments islàmics antics, construïts principalment en rajola. (UNESCO/BPI)^[2]

	Els Sundarbans
	Be natural inscrit en 1997.
	Localisació: Divisió de Khulna
	Situada en la delta del Ganges, la regió dels Sundarbans comprén 10.000 km² de terra i aigua. La mitat d'eixa superfície es troba en el territori de l'Índia i el restant en Bangladés. El lloc posseïx la més vasta extensió de boscs de manglars del món i és l'hàbitat de diverses espècies rares o en perill d'extinció: tigres, mamífers aquàtics, aus i reptils. (UNESCO/BPI)^[3]

Localisació del Patrimoni de la Humanitat en Bangladés.

Llista indicativa

L'inscripció en esta llista és la primera etapa per a qualsevol futura candidatura. Bangladés, la llista indicativa del qual va ser revisada per última volta el 17 de febrer de 1999,^[4] ha presentat els següents llocs:

	Mahasthangarh i les seues afores Be cultural Propost en 1999
	El grup de monuments de Lalmai-Mainamati Be cultural Propost en 1999
	Fort Lalbagh Be cultural Propost en 1999
	Vihara Halud Be cultural Propost en 1999
	Vihara Jaggadala Be cultural Propost en 1999

Anteriors candidats a Patrimoni Mundial

Els llocs que seguixen varen estar anteriorment en la llista Indicativa, pero varen ser retirats o rebujats per la UNESCO. Els llocs que encara s'inclouen en atres entrades en la llista Indicativa o que varen ser acceptats i són part de llocs del Patrimoni Mundial no s'inclouen ací.

Image	Nom	Any	Tipo	Descripció
	Cheragi Pahar	1993–1996	K	En Chittagong.
	Sitakot Vihara	1993–1996	K	Sitie arqueològic en el districte de Dinajpur.

Patrimoni cultural immaterial

Actualment Bangladés té tres elements inscrits en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial.

	Les vores dels baul
	Be immaterial inscrit en 2008 (originalment proclamat en 2005).

	L'art tradicional de teixir el jamdani
	Be immaterial inscrit en 2013.
	El jamdani és una tela de cotó molt fina fabricada a mà per mestres tejedores i aprenents de la regió de Dacca. Este teixit, que combina els motius complexos en colors apagats o vistosos, permet confeccionar penyores de vestir fresques. La seua fabricació exigix gran cantitat de temps i molt treball, per la riquea dels seus motius que es van creant directament en el teler utilisant una tècnica d'entrelazamiento discontinu. La fabricació d'este teixit s'està desenrollant hui perque s'utilisa molt per a confeccionar saris, que són els trages femenins més usats per les dònes bengalíes en la llar i fòra d'ell. Els saris de jamdani són un autèntic símbol d'identitat, dignitat i autoestima, i conferixen a les que els duen un sentiment d'identitat cultural i cohesió social. Este element del patrimoni cultural no només constituïx un motiu d'orgull per als tejedores i crea en ells un sentiment d'identitat professional, sino que ademés els permet beneficiar-se del reconeiximent de la societat en el seu conjunt i gojar del respecte que inspira el seu domini de la tècnica del teixit. Hi ha un número reduït de mestres tejedores als que es reconeix la condició de depositario dels motius i tècniques tradicionals de fabricació del jamdani. Estos professionals consumats transmeten els coneiximents i competències pràctiques corresponents als seus aprenents. No obstant, l'art del teixir el jamdani es transmet principalment de pares a fills en tallers familiars. Els tejedores –i també els hilanderos, tintorers, fabricants de telers i atres artesans relacionats en la fabricació del jamdani– formen una comunitat estretament unida per un fort sentiment d'unitat, identitat i continuïtat. (UNESCO/BPI)
	La festa “Mangal Shobhajatra” del Pahela Baishakh (dia de l'Any Nou)
	Be immaterial inscrit en 2016.
	Organisada pels estudiants i professors de la Facultat de Belles arts de l'Universitat de Dacca i oberta a la participació del públic en general, la festa anomenada “Mangal Shobhajatra” és un event que té lloc el 14 d'abril per a celebrar el “Pahela Baishakh” (dia d'Any Nou). L'instauració d'esta festivitat es remonta a l'any 1989, quan els estudiants, frustrats pel règim militar imperant, varen voler infundir a la comunitat l'esperança d'un futur millor. Un més abans de l'event, els membres de la facultat preparen carrosses i confeccionen caraces que, segons se supon, deuen aüixar a les potències del mal per a obrir pas al progrés. Per lo manco un dels artefactes fabricats per a l'event representa el mal, un atre la força i un tercer la pau. També es produïxen atres objectes –en particular, pintures sobre el patrimoni cultural bangladesí–per a vendre'ls el dia de la festa i obtindre aixina recursos per a finançar-la. La “Mangal Shobhajatra” simbolisa l'orgull que senten els bangladesíes pel seu patrimoni cultural viu, la fortalea i el corage que els animen per a lluitar contra les forces tenebroses, i també la seua reivindicació de la veritat i la justícia. En agrupar a tota classe de persones, sense distinció d'edat, sexe, casta, religió i pensament, este event cultural fomenta valors compartits per la comunitat, com la solidaritat i la democràcia. Són el estudiantado i el cos docent de la comunitat universitària els qui transmeten les pràctiques i coneiximents relacionats en esta festivitat. (UNESCO/BPI)^[5]