Els membres de la gens Julia són tots aquells antics romans que varen tindre per nomen gentilicium «Iulia» o «Iulio». Originaris d'Alba Longa, varen emigrar a Roma per decisió de Tulo Hostilio a on varen ser inclosos en el patriciado.[1] Varen ocupar les més altes magistratura en els sigles V i IV a. C. No obstant, despuix de la promulgació de les leges Liciniae Sextiae, la seua importància decau i a penes li'ls menciona durant els següents dos sigles.

En el sigle I a. C. dos dels seus membres, Juliol César i Augusto, varen escalar fins a posicions destacades en l'administració de l'Estat. El propi Augusto està considerat el fundador d'un nou règim, l'Imperi romà, i el iniciador de la seua pròpia dinastia: els Juliol-Claudios. L'ampliació de clientela per mig de la concessió de la ciutadania romana que varen mamprendre estos dos hòmens i atres membres de la dinastia va multiplicar el número de romans que varen pertànyer a este clan, encara que les diferents famílias no tenien llaços consanguíneos. Aixina, durant l'época imperial, «Iulius» va ser un dels nomina gentilicium més freqüents.

Juliol d'época monàrquica

  • Próculo Juliol.— Un aristócrata de el sigle VIII a. C., provablement d'orige albano, testic de la deificaació de Rómulo.[2]

Juliol republicans anteriors a les lleis licinio-sextias

Referències

  1. ↑ Dionisio de Halicarnaso. Antiguetats romanes.
  2. ↑ Münzer, F. (1918). «Iulius (33)». RE vol X-1.
  3. ↑ Broughton, 1951, p. 18.
  4. ↑ Broughton, 1951, pp. 23 i 45.
  5. ↑ Broughton, 1951, pp. 50 i 60.
  6. ↑ Broughton, 1951, pp. 78, 80 i 91.
  7. ↑ Münzer, F. (1918). «Iulius (360)». RE vol X-1.
  8. ↑ Broughton, 1951, pp. 58, 63 i 64.
  9. ↑ Broughton, 1951, p. 81.
  10. ↑ Broughton, 1951, pp. 83 i 86.
  11. ↑ Broughton, 1951, pp. 98 i 106.
  12. ↑ Broughton, 1951, p. 68.
  13. ↑ Broughton, 1951, p. 29.

Bibliografia

  • Broughton, T. R. S. (1951). The Magistrates of Roman Republic. Volume I (en anglés), Americal Philological Association.


Referències