Anex:Membres de la gens Antonia
Aparència
Els membres de la gens Antonia varen ser aquells antics romans que varen tindre per nomen Antonia o Antonio. Despuix d'alguns membres semilegendarios, els primers Antonios apareixen a finals del periodo republicà en la família del triunviro Marco Antonio, aplegant fins a les posicions més altes de l'Estat romà. En época imperial, són numerosos els membres documentats, en part degut a que Marc Antonio va concedir la ciutadania romana a les principals famílies helenisades de l'Orient mediterràneu.
Antonios del periodo republicà
- Antonia. Filla d'Antonio l'Orador. Va ser capturada pels pirates.[1]
- Antonia. Filla d'Antonio Crético, germana de Marco Antonio. Va estar casada en Publio Vatinio.[2]
- Antonia. Filla de Marco Antonio i la seua segona esposa Antonia. Va estar promesa a Emilio Lépido.[3]
- Antonia la Major. La major de les filles d'Antonio Híbrida. Va estar casada en Caninio Gal.[4]
- Antonia la Menor. La menor de les filles d'Antonio Híbrida. Va estar casada en Cornelio Léntulo i Marco Antonio.[5]
- Antonio, Aulo. Enviat d'Emilio Paulo a Samotracia per a negociar la rendició del rei Perseo de Macedònia.[6]
- Antonio, Dècim. Prefecto dels veterans enviat per Cicerón a Cilicia abans de prendre possessió de la província.[7]
- Antonio, Gayo. Germà de Marco Antonio, eixecutat per orde de Brut en l'any 42 a. C.[8]
- Antonio, Lucio. Germà de Marco Antonio. Es va rebelar contra Octaviano, pero va ser sitiat en Perusia i derrotat.[9]
- Antonio, Marque. Magister equitum en l'any 334 a. C.[10]
- Antonio, Marque. Tribuno de la plebe en l'any 167 a. C. que es va opondre a la llei presentada pel pretor Juvencio Talna per a declarar la guerra als rodios.[11]
- Antonio, Marque Yayo del triunviro homònim, va alcançar el consulat en l'any 99 a. C. Va ser eixecutat per orde de Mario i Cinna en l'any 87 a. C.[12]
- Antonio, Marque. Llegat sertoriano.[13]
- Antonio, Marque. Triunviro, el membre més conegut de la gens Antonia. Va estar a càrrec de Roma en la guerra civil i va tractar de fer-se en el liderage dels cesarianos a la mort de Juliol César. La seua rivalitat en Augusto es va mantindre en segon pla despuix dels acorts de Bolonya i l'instauració del Triumvirat, que va repartir el món romà entre els hereus de César. Finalment, en l'any 31 a. C. es va enfrontar a Augusto en Actium i, despuix de la derrota, es va suïcidar en Aleixandria en l'any 30 a. C.[14]
- Antonio, Quint. Enviat del pretor Emilio Régilo als focios.[15]
- Antonio Antilo, Marque. Fill de Marco Antonio, assessinat per Augusto en l'any 30 a. C.[16]
- Antonio Balbo, Quint. Pretor enviat a Cerdenya per a fer front a la tornada de Sila en l'any 82 a. C. Va ser derrotat i mort per Lucio Filipo.[17]
- Antonio Crético, Marque. Pare del triunviro, va ser pretor en l'any 74 a. C. Va tindre al seu càrrec la lluita contra els pirates en la demarcació de Creta en resultats qüestionats en la seua época.[18]
- Antonio Gnifón, Marque. Retòric que va ser tutor de Juliol César.[19]
- Antonio Híbrida, Gayo. Colega de Cicerón en el consulat. Li les va compondre en est per a rebre la província de Macedònia en deixar el càrrec. Despuix d'este govern, va ser processat per extorsió i, encara que defés per Cicerón, va ser condenat i enviat a l'exili. Provablement va retornar per orde de Juliol César i va aplegar a ocupar la censura.[20]
- Antonio Merenda, Quint. Tribuno consular en l'any 422 a. C.[21]
- Antonio Merenda, Tito. Un dels decenviros del segon colege, va combatre en èxit als ecuos. No obstant, despuix de la caiguda del decenvirato va ser enviat a l'exili.[22]
Antonios del periodo altoimperial
- Antonia. Filla de Claudio i Petina. Va estar casada successivament en Pompeyo Magne i Sila Félix, Despuix de enviudar per segona volta, Nerón li va propondre matrimoni, proposta que ella va rebujar. Va terminar sent eixecutada per este emparador en l'any 66.[23]
- Antonia Clemenciana. Filla de Marco Antonio Félix.[24]
- Antonia la Major. La major de les filles de Marco Antonio i Octavia la Menor. Va estar casada en Domicio Enobarbo i va ser yaya de l'emperador Nerón.[25]
- Antonia la Menor. La menor de les filles de Marco Antonio i Octavia la Menor. Va estar casada en Druso el Major. Va ser enverinada per Calígula.[26]
- Antonia Trifena. Reina de Tracia pel seu matrimoni en Cotis VIII.[27]
- Antonio, Julo. Fill de Marco Antonio i Fulvia. Va alcançar el consulat en l'any 10 a. C., pero va caure en desgràcia i va ser eixecutat en l'any 2 a. C.[28]
- Antonio, Lucio. Fill de Julo Antonio, exiliat en Massilia.[29]
- Antonio Agripa, Marque. Fill de Marco Antonio Félix, va morir durant l'erupció del Vesubio en l'any 79.[30]
- Antonio Albo, Lucio. Cònsul suffectus en l'any 102.[31]
- Antonio Albo, Lucio. Cònsul suffectus en l'any 132.[32]
- Antonio Àtic. Retòric de l'época de Séneca el Major.[33]
- Antonio Cástor. Botànic del sigle I que va aplegar a viure més de cent anys segons Plinio el Vell.[34]
- Antonio Diógenes. Escritor grec, autor d'una romançada. Va poder haver vixcut a finals de el II.[35]
- Antonio el Menor, Julo. Fill de Julo Antonio, mort en la seua joventut.[36]
- Antonio Félix, Marque. Lliberte de l'emperador Claudio que va ser governador de Judea.[37]
- Antonio Flama. Governador de Creta-Cirenaica baix Nerón, va ser exiliat al començament del regnat de Vespasiano acusat d'extorsió i crueltat.[38]
- Antonio Fusco, Gneo. Cònsul suffectus en l'any 109.[39]
- Antonio Gordiano el Jove, Marque. De la família dels Gordianos, va governar l'Imperi romà des de l'any 238 fins a 244.[40]
- Antonio Gordiano el Major, Marque. Governador d'Àfrica, va ser proclamat emperador en l'any 238 en oposició a Maximino i reconegut pel Senat. Es va suïcidar despuix de ser derrotat per Capeliano.[41]
- Antonio Gordiano el Menor, Marque. Elevat al tro pel seu pare, va morir a les poques semanes en combat.[42]
- Antonio Isáurico, Quint. Cònsul suffectus al voltant de l'any 143.[43]
- Antonio Juliano. Amic i contemporàneu de Aulo Gelio.[44]
- Antonio Juliano, Marque. Procurador de Judea al voltant de l'any 70.[45]
- Antonio Musa. Mege d'época augústea. Va salvar a l'emperador d'una malaltia greu i este lo va premiar en riquees i el ranc eqüestre.[46]
- Antonio Nasón, Lucio. Tribuno de la Guàrdia Pretoriana que va aplegar a ser procurador de Ponto-Bitinia en temps de Vespasiano.[47]
- Antonio Novelo. Centurión primipilario de l'Eixèrcit de Otón.[48]
- Antonio Natal. Un dels participants en la conjura de Pisón.[49]
- Antonio Pala, Marque. Lliberte d'Antonia la Menor, mare de l'emperador Claudio. Partidari de Agripina la Menor, va ser eixecutat per Nerón.[50]
- Antonio Pala, Marque. Cònsul suffectus en l'any 167.[51]
- Antonio Polemón, Marque. Sofista i retòric grec d'época antonina.[52]
- Antonio Primer, Marque. Llegat militar partidari de Vespasiano. Despuix de la victòria flavia, va perdre el favor de l'emperador.[53]
- Antonio Rufino, Marque. Cònsul en l'any 131, cònsul en l'any 131.[54]
- Antonio Rufo. Gramàtic llatí i potser també dramaturc mencionat per Quintiliano.[55]
- Antonio Saturnino, Lucio. Cònsul sufecto en l'any 82, es va rebelar contra Domiciano. Despuix de la seua derrota va ser eixecutat.[56]
- Antonio Tauro, Tito. Tribuno de la Guàrdia Pretoriana mencionat en l'any 69.[57]
Vore també
Referències
- Les referències de la Prosopographia Imperii Romani s'abrevien PIR i s'indiquen segons l'artícul i l'edició.
- Les referències de la Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft s'abrevien RE i s'indiquen segons l'artícul i el volum que ho conté.
- ↑ Klebs, E. (1894). «Antonius (109)», RE I, 2.
- ↑ Klebs, E. (1894). «Antonius (111)», RE I, 2.
- ↑ Groebe, P. (1894). «Antonius (112)», RE I, 2.
- ↑ Klebs, E. (1894). «Antonius (108)», RE I, 2.
- ↑ Klebs, E. (1894). «Antonius (110)», RE I, 2.
- ↑ Klebs, E. (1894). «Antonius (18)», RE I, 2.
- ↑ Klebs, E. (1894). «Antonius (3)», RE I, 2.
- ↑ Klebs, E. (1894). «Antonius (20)», RE I, 2.
- ↑ Klebs, E. (1894). «Antonius (23)», RE I, 2.
- ↑ Klebs, E. (1894). «Antonius (26)», RE I, 2.
- ↑ Klebs, E. (1894). «Antonius (27)», RE I, 2.
- ↑ Klebs, E. (1894). «Antonius (28)», RE I, 2.
- ↑ Klebs, E. (1894). «Antonius (2)», RE I, 2.
- ↑ Groebe, P. (1894). «Antonius (30)», RE I, 2.
- ↑ Klebs, E. (1894). «Antonius (33)», RE I, 2.
- ↑ Groebe, P. (1894). «Antonius (33)», RE I, 2.
- ↑ Klebs, E. (1894). «Antonius (41)», RE I, 2.
- ↑ Klebs, E. (1894). «Antonius (29)», RE I, 2.
- ↑ Goetz, G. (1894). «Antonius (59)», RE I, 2.
- ↑ Klebs, E. (1894). «Antonius (19)», RE I, 2.
- ↑ Klebs, E. (1894). «Antonius (77)», RE I, 2.
- ↑ Klebs, E. (1894). «Antonius (78)», RE I, 2.
- ↑ PIR2 A 0886.
- ↑ PIR2 A 0889.
- ↑ Groebe, P. (1894). «Antonius (113)», RE I, 2.
- ↑ Groebe, P. (1894). «Antonius (114)», RE I, 2.
- ↑ PIR2 A 0900.
- ↑ Groebe, P. (1894). «Antonius (22)», RE I, 2.
- ↑ PIR2 A 0802.
- ↑ PIR2 A 0809.
- ↑ Hanslik, R. (1970). «Antonius (35a)», RE Sup. XII.
- ↑ PIR2 A 0810.
- ↑ PIR2 A 0815.
- ↑ PIR2 A 0820.
- ↑ PIR2 A 0824.
- ↑ PIR2 A 0801.
- ↑ PIR2 A 0828.
- ↑ PIR2 A 0831.
- ↑ PIR2 A 0832a.
- ↑ PIR2 A 0835.
- ↑ PIR2 A 0833.
- ↑ PIR2 A 0834.
- ↑ Hanslik, R. (1970). «Antonius (65)», RE Sup. XII.
- ↑ PIR2 A 0844.
- ↑ PIR2 A 0846.
- ↑ PIR2 A 0853.
- ↑ PIR2 A 0854.
- ↑ PIR2 A 0857.
- ↑ PIR2 A 0855.
- ↑ Von Rohden (1894). «Antonius (84)», RE I, 2.
- ↑ PIR2 A 0859.
- ↑ PIR2 A 0862.
- ↑ Von Rohden (1894). «Antonius (89)», RE I, 2.
- ↑ PIR2 A 0868.
- ↑ PIR2 A 0869 i A 0870.
- ↑ PIR2 A 0874.
- ↑ PIR2 A 0879.
Bibliografia
- Broughton, T. R. S. (1951). The Magistrates of the Roman Republic: 509 B.C.-100 B.C. (en anglés), American Philological Association.
- Broughton, T. R. S. (1952). The Magistrates of the Roman Republic: 99 B.C.-31 B.C. (en anglés), American Philological Association.
- Broughton, T. R. S. (1960). Supplement to the Magistrates of the Roman Republic (en anglés), American Philological Association.
Enllaços externs
- «Digital Prosopography of the Roman Republic» (en anglés). King's College London.
- «Antonius» (en anglés). Roman Republican and Imperial Senatorial Families. Genealogy and Prosopography.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Miembros de la gens Antonia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.