Anar al contingut

Anex:Membres de la gens Antonia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Els membres de la gens Antonia varen ser aquells antics romans que varen tindre per nomen Antonia o Antonio. Despuix d'alguns membres semilegendarios, els primers Antonios apareixen a finals del periodo republicà en la família del triunviro Marco Antonio, aplegant fins a les posicions més altes de l'Estat romà. En época imperial, són numerosos els membres documentats, en part degut a que Marc Antonio va concedir la ciutadania romana a les principals famílies helenisades de l'Orient mediterràneu.

Antonios del periodo republicà

  • Antonia. Filla d'Antonio l'Orador. Va ser capturada pels pirates.[1]
  • Antonia. Filla d'Antonio Crético, germana de Marco Antonio. Va estar casada en Publio Vatinio.[2]
  • Antonia. Filla de Marco Antonio i la seua segona esposa Antonia. Va estar promesa a Emilio Lépido.[3]
  • Antonia la Major. La major de les filles d'Antonio Híbrida. Va estar casada en Caninio Gal.[4]
  • Antonia la Menor. La menor de les filles d'Antonio Híbrida. Va estar casada en Cornelio Léntulo i Marco Antonio.[5]
  • Antonio, Aulo. Enviat d'Emilio Paulo a Samotracia per a negociar la rendició del rei Perseo de Macedònia.[6]
  • Antonio, Dècim. Prefecto dels veterans enviat per Cicerón a Cilicia abans de prendre possessió de la província.[7]
  • Antonio, Gayo. Germà de Marco Antonio, eixecutat per orde de Brut en l'any 42 a. C.[8]
  • Antonio, Lucio. Germà de Marco Antonio. Es va rebelar contra Octaviano, pero va ser sitiat en Perusia i derrotat.[9]
  • Antonio, Marque. Magister equitum en l'any 334 a. C.[10]
  • Antonio, Marque. Tribuno de la plebe en l'any 167 a. C. que es va opondre a la llei presentada pel pretor Juvencio Talna per a declarar la guerra als rodios.[11]
  • Antonio, Marque Yayo del triunviro homònim, va alcançar el consulat en l'any 99 a. C. Va ser eixecutat per orde de Mario i Cinna en l'any 87 a. C.[12]
  • Antonio, Marque. Llegat sertoriano.[13]
  • Antonio, Marque. Triunviro, el membre més conegut de la gens Antonia. Va estar a càrrec de Roma en la guerra civil i va tractar de fer-se en el liderage dels cesarianos a la mort de Juliol César. La seua rivalitat en Augusto es va mantindre en segon pla despuix dels acorts de Bolonya i l'instauració del Triumvirat, que va repartir el món romà entre els hereus de César. Finalment, en l'any 31 a. C. es va enfrontar a Augusto en Actium i, despuix de la derrota, es va suïcidar en Aleixandria en l'any 30 a. C.[14]
  • Antonio, Quint. Enviat del pretor Emilio Régilo als focios.[15]
  • Antonio Antilo, Marque. Fill de Marco Antonio, assessinat per Augusto en l'any 30 a. C.[16]
  • Antonio Balbo, Quint. Pretor enviat a Cerdenya per a fer front a la tornada de Sila en l'any 82 a. C. Va ser derrotat i mort per Lucio Filipo.[17]
  • Antonio Crético, Marque. Pare del triunviro, va ser pretor en l'any 74 a. C. Va tindre al seu càrrec la lluita contra els pirates en la demarcació de Creta en resultats qüestionats en la seua época.[18]
  • Antonio Gnifón, Marque. Retòric que va ser tutor de Juliol César.[19]
  • Antonio Híbrida, Gayo. Colega de Cicerón en el consulat. Li les va compondre en est per a rebre la província de Macedònia en deixar el càrrec. Despuix d'este govern, va ser processat per extorsió i, encara que defés per Cicerón, va ser condenat i enviat a l'exili. Provablement va retornar per orde de Juliol César i va aplegar a ocupar la censura.[20]
  • Antonio Merenda, Quint. Tribuno consular en l'any 422 a. C.[21]
  • Antonio Merenda, Tito. Un dels decenviros del segon colege, va combatre en èxit als ecuos. No obstant, despuix de la caiguda del decenvirato va ser enviat a l'exili.[22]

Antonios del periodo altoimperial

  • Antonia. Filla de Claudio i Petina. Va estar casada successivament en Pompeyo Magne i Sila Félix, Despuix de enviudar per segona volta, Nerón li va propondre matrimoni, proposta que ella va rebujar. Va terminar sent eixecutada per este emparador en l'any 66.[23]
  • Antonia Clemenciana. Filla de Marco Antonio Félix.[24]
  • Antonia la Major. La major de les filles de Marco Antonio i Octavia la Menor. Va estar casada en Domicio Enobarbo i va ser yaya de l'emperador Nerón.[25]
  • Antonia la Menor. La menor de les filles de Marco Antonio i Octavia la Menor. Va estar casada en Druso el Major. Va ser enverinada per Calígula.[26]
  • Antonia Trifena. Reina de Tracia pel seu matrimoni en Cotis VIII.[27]

Vore també

Referències

  1. ↑ Klebs, E. (1894). «Antonius (109)», RE I, 2.
  2. ↑ Klebs, E. (1894). «Antonius (111)», RE I, 2.
  3. ↑ Groebe, P. (1894). «Antonius (112)», RE I, 2.
  4. ↑ Klebs, E. (1894). «Antonius (108)», RE I, 2.
  5. ↑ Klebs, E. (1894). «Antonius (110)», RE I, 2.
  6. ↑ Klebs, E. (1894). «Antonius (18)», RE I, 2.
  7. ↑ Klebs, E. (1894). «Antonius (3)», RE I, 2.
  8. ↑ Klebs, E. (1894). «Antonius (20)», RE I, 2.
  9. ↑ Klebs, E. (1894). «Antonius (23)», RE I, 2.
  10. ↑ Klebs, E. (1894). «Antonius (26)», RE I, 2.
  11. ↑ Klebs, E. (1894). «Antonius (27)», RE I, 2.
  12. ↑ Klebs, E. (1894). «Antonius (28)», RE I, 2.
  13. ↑ Klebs, E. (1894). «Antonius (2)», RE I, 2.
  14. ↑ Groebe, P. (1894). «Antonius (30)», RE I, 2.
  15. ↑ Klebs, E. (1894). «Antonius (33)», RE I, 2.
  16. ↑ Groebe, P. (1894). «Antonius (33)», RE I, 2.
  17. ↑ Klebs, E. (1894). «Antonius (41)», RE I, 2.
  18. ↑ Klebs, E. (1894). «Antonius (29)», RE I, 2.
  19. ↑ Goetz, G. (1894). «Antonius (59)», RE I, 2.
  20. ↑ Klebs, E. (1894). «Antonius (19)», RE I, 2.
  21. ↑ Klebs, E. (1894). «Antonius (77)», RE I, 2.
  22. ↑ Klebs, E. (1894). «Antonius (78)», RE I, 2.
  23. ↑ PIR2 A 0886.
  24. ↑ PIR2 A 0889.
  25. ↑ Groebe, P. (1894). «Antonius (113)», RE I, 2.
  26. ↑ Groebe, P. (1894). «Antonius (114)», RE I, 2.
  27. ↑ PIR2 A 0900.
  28. ↑ Groebe, P. (1894). «Antonius (22)», RE I, 2.
  29. ↑ PIR2 A 0802.
  30. ↑ PIR2 A 0809.
  31. ↑ Hanslik, R. (1970). «Antonius (35a)», RE Sup. XII.
  32. ↑ PIR2 A 0810.
  33. ↑ PIR2 A 0815.
  34. ↑ PIR2 A 0820.
  35. ↑ PIR2 A 0824.
  36. ↑ PIR2 A 0801.
  37. ↑ PIR2 A 0828.
  38. ↑ PIR2 A 0831.
  39. ↑ PIR2 A 0832a.
  40. ↑ PIR2 A 0835.
  41. ↑ PIR2 A 0833.
  42. ↑ PIR2 A 0834.
  43. ↑ Hanslik, R. (1970). «Antonius (65)», RE Sup. XII.
  44. ↑ PIR2 A 0844.
  45. ↑ PIR2 A 0846.
  46. ↑ PIR2 A 0853.
  47. ↑ PIR2 A 0854.
  48. ↑ PIR2 A 0857.
  49. ↑ PIR2 A 0855.
  50. ↑ Von Rohden (1894). «Antonius (84)», RE I, 2.
  51. ↑ PIR2 A 0859.
  52. ↑ PIR2 A 0862.
  53. ↑ Von Rohden (1894). «Antonius (89)», RE I, 2.
  54. ↑ PIR2 A 0868.
  55. ↑ PIR2 A 0869 i A 0870.
  56. ↑ PIR2 A 0874.
  57. ↑ PIR2 A 0879.

Bibliografia

  • Broughton, T. R. S. (1951). The Magistrates of the Roman Republic: 509 B.C.-100 B.C. (en anglés), American Philological Association.
  • Broughton, T. R. S. (1952). The Magistrates of the Roman Republic: 99 B.C.-31 B.C. (en anglés), American Philological Association.
  • Broughton, T. R. S. (1960). Supplement to the Magistrates of the Roman Republic (en anglés), American Philological Association.

Enllaços externs


Referències