Anex:Isòtops de paladi

El paladi natural (₄₆Pd) està compost de sis isòtops estables, ¹⁰²Pd, ¹⁰⁴Pd, ¹⁰⁵Pd, ¹⁰⁶Pd, ¹⁰⁸Pd i ¹¹⁰Pd, encara que dos d'ells són teòricament inestables. Els radioisòtops més estables són ¹⁰⁷Pd en un periodo de semidesintegración de 6,5 millons d'anys, ¹⁰³Pd en un periodo de semidesintegración de 17 dies, i ¹⁰⁰Pd en un periodo de semidesintegración de 3,63 dies. Vintitrés atres radioisòtops s'han caracterisat en pesos atòmics que van des de 90,949 o (⁹¹Pd) a 123,937 o (124Pd). La majoria d'ells tenen periodos de semidesintegración menors de mija hora, llevat ¹⁰¹Pd, en 8,47 hores, ¹⁰⁹Pd, en 13,7 hores i ¹¹²Pd, en 21 hores.

El modo de desintegració primari abans de l'isòtop estable més abundant, ¹⁰⁶Pd, és la captura electrònica i el modo primari despuix és la desintegració beta. El producte de descomposició primari abans de ¹⁰⁶Pd és el rodio i el producte primari despuix és l'argent.

El radiogénico ¹⁰⁷Ag és un producte de desintegració de ¹⁰⁷Pd i va ser descobert per primera volta en el meteorit de Santa Clara de 1978. Els descobridors sugerixen que la coalescencia i la diferenciació dels menuts planetes de ferro pot haver ocorregut 10 millons d'anys despuix d'un event nucleosintético. Les correlació de ¹⁰⁷Pd front a Ag observades en cossos, que clarament s'han derretido des de l'acumulació del sistema solar, deuen reflectir la presència de nucleidos de curta vida en el sistema solar primerenc.

Paladi 103

El ¹⁰³Pd és un radioisòtop de l'element paladi que té usos en radioteràpia per al càncer de próstata i el melanoma uveal. Es pot crear ¹⁰³Pd a partir de ¹⁰²Pd o de ¹⁰³Rh usant un ciclotrón. El ¹⁰³Pd té un periodo de semidesintegración de 16,99^[1] dies i decau per captura electrònica a ¹⁰³Rh, emetent radiografies característiques en 21 keV d'energia.

Paladi 107

El ¹⁰⁷Pd és el que té major periodo de semidesintegración (6,5 millons d'anys^[1]) i el menor radiaoctivo (energia de desintegració de només 33 keV, i una activitat específica de 5 × 10^-5 Ci/g) dels 7 productes de la fissió nuclear de llarga vida. Sofrix desintegració beta pur (sense radiació gamma) a ¹⁰⁷Ag.

El seu rendiment en la fissió de neutrons tèrmics de ²³⁵O és 0,1629% per fissió, només 1/4 de el de ¹²⁹I, i solament 1/40 dels de ⁹⁹Tc, ⁹³Zr i ¹³⁵Cs. El rendiment de ²³³O és llaugerament inferior, pero el rendiment de ²³⁹Pu és molt més alt, el 3,3%. Els rendiments són majors en la fissió ràpida o en la fissió de núcleus més pesats.

Segons^[2] la fissió paladi conté els isòtops ¹⁰⁴Pd (16,9%), ¹⁰⁵Pd (29,3%), ¹⁰⁶Pd (21,3%), ¹⁰⁷Pd (17%), ¹⁰⁸Pd (11,7%) i ¹¹⁰Pd (3,8%). Segons una atra font, la proporció de ¹⁰⁷Pd és de 9,2% per a paladi en la fissió de neutrons tèrmics de ²³⁵O, 11,8% per a ²³³O i 20,4% per a ²³⁹Pu. (I el rendiment de ²³⁹Pu de paladi és aproximadament 10 voltes el de ²³⁵O).

Per esta dilució i perque ¹⁰⁵Pd té 11 voltes de secció travessera d'absorció de neutrons, ¹⁰⁷Pd no és susceptible a l'eliminació per transmutació nuclear. No obstant, com metal noble, el paladi no és tan mòvil en l'ambient com el yodo o el tecnecio.

Llista d'isòtops

Símbol del nucleido	Z(p)	N(n)	Massa isotòpica (o)	Vida mija	Procés(s) de decaiguda^[3]^{[n 1]}	Isòtop(s) fill(s)^{[n 2]}	Espin nuclear	Composició isotòpica representativa (fracció molar)	Ranc de variació natural (fracció molar)
Símbol del nucleido	Energia d'excitació			Vida mija	Procés(s) de decaiguda^[3]^{[n 1]}	Isòtop(s) fill(s)^{[n 2]}	Espin nuclear	Composició isotòpica representativa (fracció molar)	Ranc de variació natural (fracció molar)
⁹¹Pd	46	45	90.94911(61)#	10# ms [>1.5 µs]	β⁺	⁹¹Rh	7/2+#
⁹²Pd	46	46	91.94042(54)#	1.1(3) s [0.7(+4−2) s]	β⁺	⁹²Rh	0+
⁹³Pd	46	47	92.93591(43)#	1.07(12) s	β⁺	⁹³Rh	(9/2+)
^93mPd	0+X keV			9.3(+25−17) s
⁹⁴Pd	46	48	93.92877(43)#	9.0(5) s	β⁺	⁹⁴Rh	0+
^94mPd	4884.4(5) keV			530(10) ns			(14+)
⁹⁵Pd	46	49	94.92469(43)#	10# s	β⁺	⁹⁵Rh	9/2+#
^95mPd	1860(500)# keV			13.3(3) s	β⁺ (94.1%)	⁹⁵Rh	(21/2+)
					TI (5%)	⁹⁵Pd
					β⁺, p (.9%)	⁹⁴Ru
⁹⁶Pd	46	50	95.91816(16)	122(2) s	β⁺	⁹⁶Rh	0+
^96mPd	2530.8(1) keV			1.81(1) µs			8+
⁹⁷Pd	46	51	96.91648(32)	3.10(9) min	β⁺	⁹⁷Rh	5/2+#
⁹⁸Pd	46	52	97.912721(23)	17.7(3) min	β⁺	⁹⁸Rh	0+
⁹⁹Pd	46	53	98.911768(16)	21.4(2) min	β⁺	⁹⁹Rh	(5/2)+
¹⁰⁰Pd	46	54	99.908506(12)	3.63(9) d	CE	¹⁰⁰Rh	0+
¹⁰¹Pd	46	55	100.908289(19)	8.47(6) h	β⁺	¹⁰¹Rh	5/2+
¹⁰²Pd	46	56	101.905609(3)	Isòtop observablemente estable^{[n 3]}			0+	0.0102(1)
¹⁰³Pd^{[n 4]}	46	57	102.906087(3)	16.991(19) d	CE	¹⁰³Rh	5/2+
^103mPd	784.79(10) keV			25(2) ns			11/2−
¹⁰⁴Pd	46	58	103.904036(4)	Estable^{[n 5]}			0+	0.1114(8)
¹⁰⁵Pd^{[n 6]}	46	59	104.905085(4)	Estable^{[n 5]}			5/2+	0.2233(8)
¹⁰⁶Pd^{[n 6]}	46	60	105.903486(4)	Estable^{[n 5]}			0+	0.2733(3)
¹⁰⁷Pd^{[n 7]}	46	61	106.905133(4)	β⁻	¹⁰⁷Ag	5/2+
^107m1Pd	115.74(12) keV			0.85(10) µs			1/2+
^107m2Pd	214.6(3) keV			21.3(5) s	TI	¹⁰⁷Pd	11/2−
¹⁰⁸Pd^{[n 6]}	46	62	107.903892(4)	Estable^{[n 5]}			0+	0.2646(9)
¹⁰⁹Pd^{[n 6]}	46	63	108.905950(4)	13.7012(24) h	β⁻	^109mAg	5/2+
^109m1Pd	113.400(10) keV			380(50) ns			1/2+
^109m2Pd	188.990(10) keV			4.696(3) min	TI	¹⁰⁹Pd	11/2−
¹¹⁰Pd^{[n 6]}	46	64	109.905153(12)	Isòtop observablemente estable^{[n 8]}			0+	0.1172(9)
¹¹¹Pd	46	65	110.907671(12)	23.4(2) min	β⁻	^111mAg	5/2+
^111mPd	172.18(8) keV			5.5(1) h	TI	¹¹¹Pd	11/2−
^111mPd	172.18(8) keV			5.5(1) h	β⁻	^111mAg	11/2−
¹¹²Pd	46	66	111.907314(19)	21.03(5) h	β⁻	¹¹²Ag	0+
¹¹³Pd	46	67	112.91015(4)	93(5) s	β⁻	^113mAg	(5/2+)
^113mPd	81.1(3) keV			0.3(1) s	TI	¹¹³Pd	(9/2−)
¹¹⁴Pd	46	68	113.910363(25)	2.42(6) min	β⁻	¹¹⁴Ag	0+
¹¹⁵Pd	46	69	114.91368(7)	25(2) s	β⁻	^115mAg	(5/2+)#
^115mPd	89.18(25) keV			50(3) s	β⁻ (92%)	¹¹⁵Ag	(11/2−)#
^115mPd	89.18(25) keV			50(3) s	TI (8%)	¹¹⁵Pd	(11/2−)#
¹¹⁶Pd	46	70	115.91416(6)	11.8(4) s	β⁻	¹¹⁶Ag	0+
¹¹⁷Pd	46	71	116.91784(6)	4.3(3) s	β⁻	^117mAg	(5/2+)
^117mPd	203.2(3) keV			19.1(7) ms	TI	¹¹⁷Pd	(11/2−)#
¹¹⁸Pd	46	72	117.91898(23)	1.9(1) s	β⁻	¹¹⁸Ag	0+
¹¹⁹Pd	46	73	118.92311(32)#	0.92(13) s	β⁻	¹¹⁹Ag
¹²⁰Pd	46	74	119.92469(13)	0.5(1) s	β⁻	¹²⁰Ag	0+
¹²¹Pd	46	75	120.92887(54)#	285 ms	β⁻	¹²¹Ag
¹²²Pd	46	76	121.93055(43)#	175 ms [>300 ns]	β⁻	¹²²Ag	0+
¹²³Pd	46	77	122.93493(64)#	108 ms	β⁻	¹²³Ag
¹²⁴Pd	46	78	123.93688(54)#	38 ms	β⁻	¹²⁴Ag	0+
¹²⁵Pd^[4]	46	79		57 ms	β⁻	¹²⁵Ag
¹²⁶Pd^[5]^[6]	46	80		48.6 ms	β⁻	¹²⁶Ag	0+
^126m1Pd	2023 keV			330 ns	TI	¹²⁶Pd	5−
^126m2Pd	2110 keV			440 ns	TI	^126m1Pd	7−
¹²⁷Pd	46	81		38 ms	β⁻	¹²⁷Ag
¹²⁸Pd^[5]^[6]	46	82		35 ms	β⁻	¹²⁸Ag	0+
^128mPd	2151 keV			5.8 µs	TI	¹²⁸Pd	8+
¹²⁹Pd	46	83		31 ms	β⁻	¹²⁹Ag

↑ Abreujaments:
CE: Captura electrònica
TI: Transició isomérica
↑ Negreta per als isòtops estables
↑ Es creu que decar per β⁺β⁺ a ¹⁰²Ru
↑ Usat en medicina
↑ ^5,0 ^5,1 ^5,2 ^5,3 Es creu que pot realisar fissió espontànea
↑ ^6,0 ^6,1 ^6,2 ^6,3 ^6,4 Productes de la fissió nuclear
↑ Productes de la fissió nuclear de llarga duració
↑ Es creu que decar β⁻β⁻ a ¹¹⁰Cd en un periodo de semidesintegración major a 6×10¹⁷ anys

Notes

Els valors marcats en # no es deriven purament de les senyes experimentals, sino de les tendències sistemàtiques. Els espin d'assignació dèbils s'inclouen entre paréntesis.
Les incertituts es donen en forma concisa entre paréntesis despuix dels últims dígits. Els valors d'incertitut indiquen una desviació estàndar, llevat la composició isotòpica i el pes atòmic atòmic estàndart del IUPAC, que utilisen incertituts expandides.
Les masses de nuclidos són donades per la Comissió de el IUPAC sobre Símbols, Unitats, Nomenclatura, Masses Atòmiques i Constants Fonamentals (SUNAMCO).

Les abundància dels isòtops són donades per la Comissió de el IUPAC sobre Abundància d'Isòtops i Pesos Atòmics (CIAAW).

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Winter, Mark. «Isotopes of palladium». WebElements. The University of Sheffield and WebElements Ltd, UK. Consultat el 4 de març de 2013.
↑ R. P. Bush (1991). “Recovery of Platinum Group Metals from High Level Radioactive Waste”. Platinum Metals Review 35 (4): 202–208.
↑ «Universal Nuclide Chart». nucleonica.
↑ Future Pla of the Experimental Program on Synthesizing the Heaviest Element at RIKEN, Kosuke Morita [1] archivat en Wayback Machine.
↑ ^5,0 ^5,1 H. Watanabe. “Isomers in ¹²⁸Pd and ¹²⁶Pd: Evidence for a Robust Shell Closure at the Neutron Magic Number 82 in Exotic Palladium Isotopes”. Physical Review Letters 111. doi:10.1103/PhysRevLett.111.152501.
↑ ^6,0 ^6,1 «Experiments on neutron-rich atomic nuclei could help scientists to understand nuclear reactions in exploding stars». phys.org.

Masses d'isòtops de:
- G. Audi (2003). “The NUBASE evaluation of nuclear and decay properties”. Nuclear Physics A 729: 3–128. doi:10.1016/j.nuclphysa.2003.11.001. Bibcode: 2003NuPhA.729....3A.
Composició isotòpica i masses atòmiques estàndar de:
- J. R. de Laeter (2003). “Atomic weights of the elements. Review 2000 (IUPAC Technical Report)”. Pure and Applied Chemistry 75 (6): 683–800. doi:10.1351/pac200375060683.
- M. E. Wieser (2006). “Atomic weights of the elements 2005 (IUPAC Technical Report)”. Pure and Applied Chemistry 78 (11): 2051–2066. doi:10.1351/pac200678112051. Summario simplificate.
Vida mija, Espin, i senyes d'isòmers seleccionats de les següents fonts.
- G. Audi (2003). “The NUBASE evaluation of nuclear and decay properties”. Nuclear Physics A 729: 3–128. doi:10.1016/j.nuclphysa.2003.11.001. Bibcode: 2003NuPhA.729....3A.
- National Nuclear Data Center. «NuDat 2.1 database». Brookhaven National Laboratory. Consultat el September 2005.
- N. E. Holden (2004). «Table of the Isotopes», D. R. Lide (ed.). CRC Handbook of Chemistry and Physics, 85th edició, CRC Press, Section 11. ISBN 978-0-8493-0485-9.

Enllaços externs

Brookhaven National Laboratory: Krypton-101 information

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Isótopos de paladio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[4] Abreujaments:
CE: Captura electrònica
TI: Transició isomérica

[5] Negreta per als isòtops estables

[6] Es creu que decar per β⁺β⁺ a ¹⁰²Ru

[7] Usat en medicina

[SF-8] 5,0 ^5,1 ^5,2 ^5,3 Es creu que pot realisar fissió espontànea

[FP-9] 6,0 ^6,1 ^6,2 ^6,3 ^6,4 Productes de la fissió nuclear

[10] Productes de la fissió nuclear de llarga duració

[11] Es creu que decar β⁻β⁻ a ¹¹⁰Cd en un periodo de semidesintegración major a 6×10¹⁷ anys

[webelements-1] 1,0 ^1,1 Winter, Mark. «Isotopes of palladium». WebElements. The University of Sheffield and WebElements Ltd, UK. Consultat el 4 de març de 2013.

[2] R. P. Bush (1991). “Recovery of Platinum Group Metals from High Level Radioactive Waste”. Platinum Metals Review 35 (4): 202–208.

[3] «Universal Nuclide Chart». nucleonica.

[12] Future Pla of the Experimental Program on Synthesizing the Heaviest Element at RIKEN, Kosuke Morita [1] archivat en Wayback Machine.

[NM126A-13] 5,0 ^5,1 H. Watanabe. “Isomers in ¹²⁸Pd and ¹²⁶Pd: Evidence for a Robust Shell Closure at the Neutron Magic Number 82 in Exotic Palladium Isotopes”. Physical Review Letters 111. doi:10.1103/PhysRevLett.111.152501.

[NM126B-14] 6,0 ^6,1 «Experiments on neutron-rich atomic nuclei could help scientists to understand nuclear reactions in exploding stars». phys.org.

[1]

[2]

[3]

[n 1]

[n 2]

[n 3]

[n 4]

[n 5]

[n 6]

[n 7]

[n 8]

[4]

[5]

[6]