Anar al contingut

Anex:Isòtops de berkelio

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Berkelio (Bk) és un element sintètic, per lo tant, no és possible determinar en exactitut una massa atòmica estàndar. De la mateixa manera que tots els elements artificials, no té isòtops estables. El primer isòtop en ser sintetisat va ser 243Bk en 1949. Es coneixen 20 radioisòtops, des de 235Bk fins a 254Bk, i sis isòmers nuclears. L'isòtop més estable conegut és el 247Bk en un periodo de semidesintegración de 1 380 anys.

Es poden trobar traces de l'element en la naturalea a partir de la captura neutrónica per àtoms d'urani.[1]

símbol
del núclido
Z(p) N(n)  
massa isotòpica (o)
 
periodo de
semidesintegración
modo(s) de
desintegració[n 1]
isòtop(s) producte(s)
de desintegració
espin
nuclear
energia d'excitació
235Bk 97 138 235.05658(43)# 20# s α 231Am
β+ 235Cm
236Bk 97 139 236.05733(43)# 1# min α 232Am
β+ 236Cm
237Bk 97 140 237.05700(24)# 1# min α 233Am 7/2+#
β+ (rar) 237Cm
238Bk 97 141 238.05828(31)# 2.40(8) min α 234Am
β+, FE (.048%) (varis)
β+ (rar) 238Cm
239Bk 97 142 239.05828(25)# 3# min α 235Am 7/2+#
β+ 239Cm
240Bk 97 143 240.05976(16)# 4.8(8) min β+ (90%) 240Cm
α (10%) 236Am
β+, FE (.002%) (varis)
241Bk 97 144 241.06023(22)# 4.6(4) min α 237Am (7/2+)
β+ (rar) 241Cm
242Bk 97 145 242.06198(22)# 7.0(13) min β+ (99.99%) 242Cm 2-#
β+, FE (3&claves;10−4%) (varis)
242mBk 200(200)# keV 600(100) ns
243Bk 97 146 243.063008(5) 4.5(2) h β+ (99.85%) 243Cm (3/2-)
α (.15%) 239Am
244Bk 97 147 244.065181(16) 4.35(15) h β+ (99.99%) 244Cm (4-)#
α (.006%) 240Am
245Bk 97 148 245.0663616(25) 4.94(3) d CE (99.88%) 245Cm 3/2-
α (.12%) 241Am
246Bk 97 149 246.06867(6) 1.80(2) d β+ (99.8%) 246Cm 2(-)
α (.2%) 242Am
247Bk 97 150 247.070307(6) 1.38(25)I+3 a |

α

243Am (3/2-)
FE (rar) (varis)
248Bk 97 151 248.07309(8)#

α

244Am 6+#
248mBk 30(70)# keV 23.7(2) h 1(-)
249Bk[n 2] 97 152 249.0749867(28) 330(4) d β- 249Cf 7/2+
α (.00145%) 245Am
FE (4.7&claves;10−8%) (varis)
249mBk 8.80(10) keV 300 µs (3/2-)
250Bk 97 153 250.078317(4) 3.212(5) h β- 250Cf 2-
250m1Bk 35.59(5) keV 29(1) µs (4+)
250m2Bk 84.1(21) keV 213(8) µs (7+)
251Bk 97 154 251.080760(12) 55.6(11) min β- 251Cf (3/2-)#
α (10−5%) 247Am
251mBk 35.5(13) keV 58(4) µs (7/2+)#
252Bk 97 155 252.08431(22)# 1.8(5) min β- 252Cf
α 248Am
253Bk 97 156 253.08688(39)# 10# min β- 253Cf
254Bk 97 157 254.09060(32)# 1# min β- 254Cf
  1. Abreviatures:
    CE: Captura d'electrons
    FE: Fissió espontànea
  2. Isòtop més fàcil de sintetisar
  • Els valors marcats en # no deriven merament de les senyes experimentals, pero a lo manco en part de tendències sistemàtiques. Espin en arguments d'assignació dèbils s'inclouen entre paréntesis.
  • Les incertituts es donen en forma concisa entre paréntesis despuix dels últims dígits corresponents. Els valors d'incertitut indiquen una desviació estàndar. Els valors de la IUPAC són incertituts expandides.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Emsley, John (2011). Nature's Building Blocks: An A-Z Guide to the Elements, Nova edició (en anglés), New York, NY: Oxford University Press. ISBN 978-0-19-960563-7.

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Masses d'isòtops

[editar | editar còdic]
  • G. Audi, A. H. Wapstra, C. Thibault, J. Blachot i O. Bersillon(2003).Nuclear Physics A.729
3–128.doi:10.1016/j.nuclphysa.2003.11.001.

Composicions isotòpiques i masses atòmiques estàndar

[editar | editar còdic]
  • J. R. de Laeter, J. K. Böhlke, P. De Bièvre, H. Hidaka, H. S. Peiser, K. J. R. Rosman i P. D. P. Taylor(2003).Pure and Applied Chemistry.75(6)
683–800.doi:10.1351/pac200375060683.
2051–2066.doi:10.1351/pac200678112051.

Periodos de semidesintegración, espin i senyes d'isòmers

[editar | editar còdic]
  • G. Audi, A. H. Wapstra, C. Thibault, J. Blachot i O. Bersillon(2003).Nuclear Physics A.729
3–128.doi:10.1016/j.nuclphysa.2003.11.001.


Referències

[editar | editar còdic]