Anex:Isòtops de berkelio
Aparència
El Berkelio (Bk) és un element sintètic, per lo tant, no és possible determinar en exactitut una massa atòmica estàndar. De la mateixa manera que tots els elements artificials, no té isòtops estables. El primer isòtop en ser sintetisat va ser 243Bk en 1949. Es coneixen 20 radioisòtops, des de 235Bk fins a 254Bk, i sis isòmers nuclears. L'isòtop més estable conegut és el 247Bk en un periodo de semidesintegración de 1 380 anys.
Es poden trobar traces de l'element en la naturalea a partir de la captura neutrónica per àtoms d'urani.[1]
Taula
[editar | editar còdic]| símbol del núclido |
Z(p) | N(n) | massa isotòpica (o) |
periodo de semidesintegración |
modo(s) de desintegració[n 1] |
isòtop(s) producte(s) de desintegració |
espin nuclear |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| energia d'excitació | |||||||
| 235Bk | 97 | 138 | 235.05658(43)# | 20# s | α | 231Am | |
| β+ | 235Cm | ||||||
| 236Bk | 97 | 139 | 236.05733(43)# | 1# min | α | 232Am | |
| β+ | 236Cm | ||||||
| 237Bk | 97 | 140 | 237.05700(24)# | 1# min | α | 233Am | 7/2+# |
| β+ (rar) | 237Cm | ||||||
| 238Bk | 97 | 141 | 238.05828(31)# | 2.40(8) min | α | 234Am | |
| β+, FE (.048%) | (varis) | ||||||
| β+ (rar) | 238Cm | ||||||
| 239Bk | 97 | 142 | 239.05828(25)# | 3# min | α | 235Am | 7/2+# |
| β+ | 239Cm | ||||||
| 240Bk | 97 | 143 | 240.05976(16)# | 4.8(8) min | β+ (90%) | 240Cm | |
| α (10%) | 236Am | ||||||
| β+, FE (.002%) | (varis) | ||||||
| 241Bk | 97 | 144 | 241.06023(22)# | 4.6(4) min | α | 237Am | (7/2+) |
| β+ (rar) | 241Cm | ||||||
| 242Bk | 97 | 145 | 242.06198(22)# | 7.0(13) min | β+ (99.99%) | 242Cm | 2-# |
| β+, FE (3&claves;10−4%) | (varis) | ||||||
| 242mBk | 200(200)# keV | 600(100) ns | |||||
| 243Bk | 97 | 146 | 243.063008(5) | 4.5(2) h | β+ (99.85%) | 243Cm | (3/2-) |
| α (.15%) | 239Am | ||||||
| 244Bk | 97 | 147 | 244.065181(16) | 4.35(15) h | β+ (99.99%) | 244Cm | (4-)# |
| α (.006%) | 240Am | ||||||
| 245Bk | 97 | 148 | 245.0663616(25) | 4.94(3) d | CE (99.88%) | 245Cm | 3/2- |
| α (.12%) | 241Am | ||||||
| 246Bk | 97 | 149 | 246.06867(6) | 1.80(2) d | β+ (99.8%) | 246Cm | 2(-) |
| α (.2%) | 242Am | ||||||
| 247Bk | 97 | 150 | 247.070307(6) | 1.38(25)I+3 a |
α |
243Am | (3/2-) | |
| FE (rar) | (varis) | ||||||
| 248Bk | 97 | 151 | 248.07309(8)# |
α |
244Am | 6+# | |
| 248mBk | 30(70)# keV | 23.7(2) h | 1(-) | ||||
| 249Bk[n 2] | 97 | 152 | 249.0749867(28) | 330(4) d | β- | 249Cf | 7/2+ |
| α (.00145%) | 245Am | ||||||
| FE (4.7&claves;10−8%) | (varis) | ||||||
| 249mBk | 8.80(10) keV | 300 µs | (3/2-) | ||||
| 250Bk | 97 | 153 | 250.078317(4) | 3.212(5) h | β- | 250Cf | 2- |
| 250m1Bk | 35.59(5) keV | 29(1) µs | (4+) | ||||
| 250m2Bk | 84.1(21) keV | 213(8) µs | (7+) | ||||
| 251Bk | 97 | 154 | 251.080760(12) | 55.6(11) min | β- | 251Cf | (3/2-)# |
| α (10−5%) | 247Am | ||||||
| 251mBk | 35.5(13) keV | 58(4) µs | (7/2+)# | ||||
| 252Bk | 97 | 155 | 252.08431(22)# | 1.8(5) min | β- | 252Cf | |
| α | 248Am | ||||||
| 253Bk | 97 | 156 | 253.08688(39)# | 10# min | β- | 253Cf | |
| 254Bk | 97 | 157 | 254.09060(32)# | 1# min | β- | 254Cf | |
- ↑ Abreviatures:
CE: Captura d'electrons
FE: Fissió espontànea - ↑ Isòtop més fàcil de sintetisar
Notes
[editar | editar còdic]- Els valors marcats en # no deriven merament de les senyes experimentals, pero a lo manco en part de tendències sistemàtiques. Espin en arguments d'assignació dèbils s'inclouen entre paréntesis.
- Les incertituts es donen en forma concisa entre paréntesis despuix dels últims dígits corresponents. Els valors d'incertitut indiquen una desviació estàndar. Els valors de la IUPAC són incertituts expandides.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Emsley, John (2011). Nature's Building Blocks: An A-Z Guide to the Elements, Nova edició (en anglés), New York, NY: Oxford University Press. ISBN 978-0-19-960563-7.
Bibliografia
[editar | editar còdic]Masses d'isòtops
[editar | editar còdic]- G. Audi, A. H. Wapstra, C. Thibault, J. Blachot i O. Bersillon(2003).Nuclear Physics A.729
- 3–128.doi:10.1016/j.nuclphysa.2003.11.001.
Composicions isotòpiques i masses atòmiques estàndar
[editar | editar còdic]- J. R. de Laeter, J. K. Böhlke, P. De Bièvre, H. Hidaka, H. S. Peiser, K. J. R. Rosman i P. D. P. Taylor(2003).Pure and Applied Chemistry.75(6)
- 683–800.doi:10.1351/pac200375060683.
- M. E. Wieser(2006).Pure and Applied Chemistry.78(11)
- 2051–2066.doi:10.1351/pac200678112051.
Periodos de semidesintegración, espin i senyes d'isòmers
[editar | editar còdic]- G. Audi, A. H. Wapstra, C. Thibault, J. Blachot i O. Bersillon(2003).Nuclear Physics A.729
- 3–128.doi:10.1016/j.nuclphysa.2003.11.001.
- National Nuclear Data Center. «NuDat 2.1 database». Brookhaven National Laboratory. Consultat el setembre de 2005.
- N. E. Holden (2004). «Table of the Isotopes», D. R. Lide (ed.). CRC Handbook of Chemistry and Physics, 85 edició (en anglés), CRC Press, Secció 11. ISBN 978-0-8493-0485-9.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Isótopos de berkelio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.