Anex:Isòtops de berkelio

El Berkelio (Bk) és un element sintètic, per lo tant, no és possible determinar en exactitut una massa atòmica estàndar. De la mateixa manera que tots els elements artificials, no té isòtops estables. El primer isòtop en ser sintetisat va ser ²⁴³Bk en 1949. Es coneixen 20 radioisòtops, des de ²³⁵Bk fins a ²⁵⁴Bk, i sis isòmers nuclears. L'isòtop més estable conegut és el ²⁴⁷Bk en un periodo de semidesintegración de 1 380 anys.

Es poden trobar traces de l'element en la naturalea a partir de la captura neutrónica per àtoms d'urani.

Taula

símbol del núclido	Z(p)	N(n)	massa isotòpica (o)	periodo de semidesintegración	modo(s) de desintegració	isòtop(s) producte(s) de desintegració	espin nuclear
	energia d'excitació
235Bk	97	138	235.05658(43)#	20# s	α	231Am
					β+	235Cm
236Bk	97	139	236.05733(43)#	1# min	α	232Am
					β+	236Cm
237Bk	97	140	237.05700(24)#	1# min	α	233Am	7/2+#
					β+ (rar)	237Cm
238Bk	97	141	238.05828(31)#	2.40(8) min	α	234Am
					β+, FE (.048%)	(varis)
					β+ (rar)	238Cm
239Bk	97	142	239.05828(25)#	3# min	α	235Am	7/2+#
					β+	239Cm
240Bk	97	143	240.05976(16)#	4.8(8) min	β+ (90%)	240Cm
					α (10%)	236Am
					β+, FE (.002%)	(varis)
241Bk	97	144	241.06023(22)#	4.6(4) min	α	237Am	(7/2+)
					β+ (rar)	241Cm
242Bk	97	145	242.06198(22)#	7.0(13) min	β+ (99.99%)	242Cm	2-#
					β+, FE (3&claves;10−4%)	(varis)
242mBk	200(200)# keV			600(100) ns
243Bk	97	146	243.063008(5)	4.5(2) h	β+ (99.85%)	243Cm	(3/2-)
					α (.15%)	239Am
244Bk	97	147	244.065181(16)	4.35(15) h	β+ (99.99%)	244Cm	(4-)#
					α (.006%)	240Am
245Bk	97	148	245.0663616(25)	4.94(3) d	CE (99.88%)	245Cm	3/2-
					α (.12%)	241Am
246Bk	97	149	246.06867(6)	1.80(2) d	β+ (99.8%)	246Cm	2(-)
					α (.2%)	242Am
247Bk	97	150	247.070307(6)	1.38(25)I+3 a | α	243Am	(3/2-)
					FE (rar)		(varis)
248Bk	97	151	248.07309(8)#	α	244Am	6+#
248mBk	30(70)# keV			23.7(2) h			1(-)
249Bk	97	152	249.0749867(28)	330(4) d	β-	249Cf	7/2+
					α (.00145%)	245Am
					FE (4.7&claves;10−8%)	(varis)
249mBk	8.80(10) keV			300 µs			(3/2-)
250Bk	97	153	250.078317(4)	3.212(5) h	β-	250Cf	2-
250m1Bk	35.59(5) keV			29(1) µs			(4+)
250m2Bk	84.1(21) keV			213(8) µs			(7+)
251Bk	97	154	251.080760(12)	55.6(11) min	β-	251Cf	(3/2-)#
					α (10−5%)	247Am
251mBk	35.5(13) keV			58(4) µs			(7/2+)#
252Bk	97	155	252.08431(22)#	1.8(5) min	β-	252Cf
					α	248Am
253Bk	97	156	253.08688(39)#	10# min	β-	253Cf
254Bk	97	157	254.09060(32)#	1# min	β-	254Cf

Notes

• Els valors marcats en # no deriven merament de les senyes experimentals, pero a lo manco en part de tendències sistemàtiques. Espin en arguments d'assignació dèbils s'inclouen entre paréntesis.
• Les incertituts es donen en forma concisa entre paréntesis despuix dels últims dígits corresponents. Els valors d'incertitut indiquen una desviació estàndar. Els valors de la IUPAC són incertituts expandides.

Bibliografia

Masses d'isòtops

• G. Audi, A. H. Wapstra, C. Thibault, J. Blachot i O. Bersillon(2003).Nuclear Physics A.729

3–128.doi:10.1016/j.nuclphysa.2003.11.001.

Composicions isotòpiques i masses atòmiques estàndar

• J. R. de Laeter, J. K. Böhlke, P. De Bièvre, H. Hidaka, H. S. Peiser, K. J. R. Rosman i P. D. P. Taylor(2003).Pure and Applied Chemistry.75(6)

683–800.doi:10.1351/pac200375060683.

• M. E. Wieser(2006).Pure and Applied Chemistry.78(11)

2051–2066.doi:10.1351/pac200678112051.

Periodos de semidesintegración, espin i senyes d'isòmers

• G. Audi, A. H. Wapstra, C. Thibault, J. Blachot i O. Bersillon(2003).Nuclear Physics A.729

3–128.doi:10.1016/j.nuclphysa.2003.11.001.

• National Nuclear Data Center. «NuDat 2.1 database». Brookhaven National Laboratory. Consultat el setembre de 2005.
• N. E. Holden (2004). «Table of the Isotopes», D. R. Lide (ed.). CRC Handbook of Chemistry and Physics, 85 edició (en anglés), CRC Press, Secció 11. ISBN 978-0-8493-0485-9.