Anex:Isòtops d'iridi
Existixen dos isòtops naturals d'iridi (Anar), el 191Anar i el 193Anar, ademés de 34 radioisòtops, dels quals el més estable és el 192Anar en una semivida de 73.83 dies.[1][2] També existixen molts isòmers nuclears; el més estable d'ells és el 192m2Anar, en una semivida de 241 anys. Tots els demés isòmers tenen una semivida menor a un any; la majoria inclusivament menor a un dia.
Massa atòmica estàndar : 192.217(3) o
Iridi-192
[editar | editar còdic]L'iridi-192 (símbol 192Anar) és un isòtop radioactivo de l'iridi, en una semivida de 73.83 dies. Decau per mig de desintegració β-, radiació gamma i captura electrònica. Prop del 96% d'este radioisòtop decau pels primers dos mijos a 192Pt; també pot decaure a 192Vos degut a que algunes de les partícules β que s'emeten en la desintegració β- són capturades per un atre núcleu de 192Anar. El 4% restant decau per captura electrònica.[3]
El 192Anar és un fort emissor de rajos gamma. Existixen sèt paquets d'energia principals que es produïxen durant el procés de desintegració, els quals varien en un ranc entre poc més de 0.2 fins a 6.0 MeV. El 192Anar és comunament usat com una font de rajos gamma en la radiografia industrial per a localisar falles en els components metàlics.[4] També s'usa en la radioteràpia com una font de radiació.
Segons la Comissió Reguladora Nuclear d'Estats Units, el 192Anar ha calificat com un dels materials dels quals es pot fabricar una bomba bruta degut a que els artefactes explosius fabricats en este radioisòtop es poden disseminar en forma radioactiva per l'atmòsfera en grans cantitats.[5]
Taula d'isòtops
[editar | editar còdic]Taula
[editar | editar còdic]| símbol del nucleido |
Z(p) | N(n) | massa isotòpica (o) |
semivida | método de decaiguda(s)[6][n 1] |
isòtop(s) fill(s)[n 2] |
espin nuclear |
Composició isótopica representativa (fracció molar) |
ranc de variació natural (fracció molar) |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| energia d'excitació | |||||||||
| 164Anar | 77 | 87 | 163.99220(44)# | 1# ms | 2-# | ||||
| 164mAnar | 270(110)# keV | 94(27) µs | 9+# | ||||||
| 165Anar | 77 | 88 | 164.98752(23)# | <1# µs | p | 164Vos | 1/2+# | ||
| α (poc freqüent) | 161Re | ||||||||
| 165mAnar | 180(50)# keV | 300(60) µs | p (87%) | 164Vos | 11/2- | ||||
| α (13%) | 161Re | ||||||||
| 166Anar | 77 | 89 | 165.98582(22)# | 10.5(22) ms | α (93%) | 162Re | (2-) | ||
| p (7%) | 165Vos | ||||||||
| 166mAnar | 172(6) keV | 15.1(9) ms | α (98.2%) | 162Re | (9+) | ||||
| p (1.8%) | 165Vos | ||||||||
| 167Anar | 77 | 90 | 166.981665(20) | 35.2(20) ms | α (48%) | 163Re | 1/2+ | ||
| p (32%) | 166Vos | ||||||||
| β+ (20%) | 167Vos | ||||||||
| 167mAnar | 175.3(22) keV | 30.0(6) ms | α (80%) | 163Re | 11/2- | ||||
| β+ (20%) | 167Vos | ||||||||
| p (.4%) | 166Vos | ||||||||
| 168Anar | 77 | 91 | 167.97988(16)# | 161(21) ms | α | 164Re | alt | ||
| β+ (poc freqüent) | 168Vos | ||||||||
| 168mAnar | 50(100)# keV | 125(40) ms | α | 164Re | baix | ||||
| 169Anar | 77 | 92 | 168.976295(28) | 780(360) ms [0.64(+46-24) s] |
α | 165Re | 1/2+# | ||
| β+ (poc freqüent) | 169Vos | ||||||||
| 169mAnar | 154(24) keV | 308(22) ms | α (72%) | 165Re | 11/2-# | ||||
| β+ (28%) | 169Vos | ||||||||
| 170Anar | 77 | 93 | 169.97497(11)# | 910(150) ms [0.87(+18-12) s] |
β+ (64%) | 170Vos | baix# | ||
| α (36%) | 166Re | ||||||||
| 170mAnar | 270(70)# keV | 440(60) ms | alt# | ||||||
| 171Anar | 77 | 94 | 170.97163(4) | 3.6(10) s [3.2(+13-7) s] |
α (58%) | 167Re | 1/2+# | ||
| β+ (42%) | 171Vos | ||||||||
| 171mAnar | 180(30)# keV | 1.40(10) s | (11/2-) | ||||||
| 172Anar | 77 | 95 | 171.97046(11)# | 4.4(3) s | β+ (98%) | 172Vos | (3+) | ||
| α (2%) | 168Re | ||||||||
| 172mAnar | 280(100)# keV | 2.0(1) s | β+ (77%) | 172Vos | (7+) | ||||
| α (23%) | 168Re | ||||||||
| 173Anar | 77 | 96 | 172.967502(15) | 9.0(8) s | β+ (93%) | 173Vos | (3/2+,5/2+) | ||
| α (7%) | 169Re | ||||||||
| 173mAnar | 253(27) keV | 2.20(5) s | β+ (88%) | 173Vos | (11/2-) | ||||
| α (12%) | 169Re | ||||||||
| 174Anar | 77 | 97 | 173.966861(30) | 7.9(6) s | β+ (99.5%) | 174Vos | (3+) | ||
| α (.5%) | 170Re | ||||||||
| 174mAnar | 193(11) keV | 4.9(3) s | β+ (99.53%) | 174Vos | (7+) | ||||
| α (.47%) | 170Re | ||||||||
| 175Anar | 77 | 98 | 174.964113(21) | 9(2) s | β+ (99.15%) | 175Vos | (5/2-) | ||
| α (.85%) | 171Re | ||||||||
| 176Anar | 77 | 99 | 175.963649(22) | 8.3(6) s | β+ (97.9%) | 176Vos | |||
| α (2.1%) | 172Re | ||||||||
| 177Anar | 77 | 100 | 176.961302(21) | 30(2) s | β+ (99.94%) | 177Vos | 5/2- | ||
| α (.06%) | 173Re | ||||||||
| 178Anar | 77 | 101 | 177.961082(21) | 12(2) s | β+ | 178Vos | |||
| 179Anar | 77 | 102 | 178.959122(12) | 79(1) s | β+ | 179Vos | (5/2)- | ||
| 180Anar | 77 | 103 | 179.959229(23) | 1.5(1) min | β+ | 180Vos | (4,5)(+#) | ||
| 181Anar | 77 | 104 | 180.957625(28) | 4.90(15) min | β+ | 181Vos | (5/2)- | ||
| 182Anar | 77 | 105 | 181.958076(23) | 15(1) min | β+ | 182Vos | (3+) | ||
| 183Anar | 77 | 106 | 182.956846(27) | 57(4) min | β+ ( 99.95%) | 183Vos | 5/2- | ||
| α (.05%) | 179Re | ||||||||
| 184Anar | 77 | 107 | 183.95748(3) | 3.09(3) h | β+ | 184Vos | 5- | ||
| 184m1Anar | 225.65(11) keV | 470(30) µs | 3+ | ||||||
| 184m2Anar | 328.40(24) keV | 350(90) ns | (7)+ | ||||||
| 185Anar | 77 | 108 | 184.95670(3) | 14.4(1) h | β+ | 185Vos | 5/2- | ||
| 186Anar | 77 | 109 | 185.957946(18) | 16.64(3) h | β+ | 186Vos | 5+ | ||
| 186mAnar | 0.8(4) keV | 1.92(5) h | β+ | 186Vos | 2- | ||||
| TI (poc freqüent) | 186Anar | ||||||||
| 187Anar | 77 | 110 | 186.957363(7) | 10.5(3) h | β+ | 187Vos | 3/2+ | ||
| 187m1Anar | 186.15(4) keV | 30.3(6) ms | TI | 187Anar | 9/2- | ||||
| 187m2Anar | 433.81(9) keV | 152(12) ns | 11/2- | ||||||
| 188Anar | 77 | 111 | 187.958853(8) | 41.5(5) h | β+ | 188Vos | 1- | ||
| 188mAnar | 970(30) keV | 4.2(2) ms | TI | 188Anar | 7+# | ||||
| β+ (poc freqüent) | 188Vos | ||||||||
| 189Anar | 77 | 112 | 188.958719(14) | 13.2(1) d | CE | 189Vos | 3/2+ | ||
| 189m1Anar | 372.18(4) keV | 13.3(3) ms | TI | 189Anar | 11/2- | ||||
| 189m2Anar | 2333.3(4) keV | 3.7(2) ms | (25/2)+ | ||||||
| 190Anar | 77 | 113 | 189.9605460(18) | 11.78(10) d | β+ | 190Vos | 4- | ||
| 190m1Anar | 26.1(1) keV | 1.120(3) h | TI | 190Anar | (1-) | ||||
| 190m2Anar | 36.154(25) keV | >2 µs | (4)+ | ||||||
| 190m3Anar | 376.4(1) keV | 3.087(12) h | (11)- | ||||||
| 191Anar | 77 | 114 | 190.9605940(18) | Isòtop observablemente estable[n 3] | 3/2+ | 0.373(2) | |||
| 191m1Anar | 171.24(5) keV | 4.94(3) s | TI | 191Anar | 11/2- | ||||
| 191m2Anar | 2120(40) keV | 5.5(7) s | |||||||
| 192Anar | 77 | 115 | 191.9626050(18) | 73.827(13) d | β- (95.24%) | 192Pt | 4+ | ||
| CE (4.76%) | 192Vos | ||||||||
| 192m1Anar | 56.720(5) keV | 1.45(5) min | 1- | ||||||
| 192m2Anar | 168.14(12) keV | (11-) | |||||||
| 193Anar | 77 | 116 | 192.9629264(18) | Isòtop observablemente estable[n 4] | 3/2+ | 0.627(2) | |||
| 193mAnar | 80.240(6) keV | 10.53(4) d | TI | 193Anar | 11/2- | ||||
| 194Anar | 77 | 117 | 193.9650784(18) | 19.28(13) h | β- | 194Pt | 1- | ||
| 194m1Anar | 147.078(5) keV | 31.85(24) ms | TI | 194Anar | (4+) | ||||
| 194m2Anar | 370(70) keV | 171(11) d | (10,11)(-#) | ||||||
| 195Anar | 77 | 118 | 194.9659796(18) | 2.5(2) h | β- | 195Pt | 3/2+ | ||
| 195mAnar | 100(5) keV | 3.8(2) h | β- (95%) | 195Pt | 11/2- | ||||
| TI (5%) | 195Anar | ||||||||
| 196Anar | 77 | 119 | 195.96840(4) | 52(1) s | β- | 196Pt | (0-) | ||
| 196mAnar | 210(40) keV | 1.40(2) h | β- (99.7%) | 196Pt | (10,11-) | ||||
| TI | 196Anar | ||||||||
| 197Anar | 77 | 120 | 196.969653(22) | 5.8(5) min | β- | 197Pt | 3/2+ | ||
| 197mAnar | 115(5) keV | 8.9(3) min | β- (99.75%) | 197Pt | 11/2- | ||||
| TI (.25%) | 197Anar | ||||||||
| 198Anar | 77 | 121 | 197.97228(21)# | 8(1) s | β- | 198Pt | |||
| 199Anar | 77 | 122 | 198.97380(4) | 20# s | β- | 199Pt | 3/2+# | ||
- ↑ Abreujaments:
CE: Captura electrònica
TI: Transició isomérica - ↑ Negreta per als isòtops estables, negreta i cursiva per als isòtops casi estables (vida mija més llarga que l'edat de l'univers)
- ↑ Es creu que sofrixen decaiguda α a 187Re
- ↑ Es creu que sofrixen decaiguda α a 189Re
Notes
[editar | editar còdic]- Els valors marcats en # no han segut obtinguts directament a partir de senyes experimentals sino que, en part, provenen d'extrapolacions de tendències. Els valors d'espin que han segut assignats per mig d'arguments sense la solidea suficient es troben escrits entre paréntesis.
- Les incertituts es donen en forma concisa entre paréntesis despuix dels últims dígits corresponents. Els valors d'incertitut denoten una desviació estàndar, a excepció de la composició isotòpica i la massa atòmica estàndar de la IUPAC que utilisen incertituts expandides.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Iridi-192, revisat l'1 de setembre de 2011
- ↑ Iridium, redonejat a 74 dies
- ↑ Braggerly, L.L. (1956). The radioactive decay of Iridium-192 (Pd.D. Thesis) (en anglés), Pasadena, CA: Califòrnia Institute of Technology, pp. 1, 2, 7.
- ↑ Charres Hellier (2003). Handbook of Nondestructive Evaluation (en anglés), 6.20. ISBN 0-07-028121-1.
- ↑ Steve Coll (2003). The Unthinkable (en anglés), The New Yorker.
- ↑ Informació afegida de http://www.nucleonica.net/unc.aspx
- Masses d'isòtops de:
- G. Audi, A. H. Wapstra, C. Thibault, J. Blachot and O. Bersillon(2003).729
- 3–128.doi:10.1016/j.nuclphysa.2003.11.001.
- Composició isotòpica i masses atòmiques estàndar de:
- J. R. de Laeter, J. K. Böhlke, P. De Bièvre, H. Hidaka, H. S. Peiser, K. J. R. Rosman and P. D. P. Taylor(2003).75(6)
- 683–800.doi:10.1351/pac200375060683.
- M. E. Wieser(2006).Pure and Applied Chemistry.78(11)
- 2051–2066.doi:10.1351/pac200678112051.
- Vida mija, Espin, i senyes d'isòmers seleccionats de les següents fonts:
- G. Audi, A. H. Wapstra, C. Thibault, J. Blachot and O. Bersillon(2003).729
- 3–128.doi:10.1016/j.nuclphysa.2003.11.001.
- National Nuclear Data Center. «NuDat 2.1 database». Brookhaven National Laboratory. Consultat el September 2005.
- N. E. Holden (2004). «Table of the Isotopes», D. R. Lide (ed.). CRC Handbook of Chemistry and Physics, 85th edició, CRC Press, Section 11. ISBN 978-0849304859.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Isótopos de iridio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.