Anex:Governadors romans de Britania

Esta és una llista parcial dels governadors romans de Britania des de l'any 43 al 409. Britania va ser en orige una província consular, lo que significava que els seus governadors havien servit prèviament com cònsulés en Roma. Mentres que este càrrec es podia eixercitar sent ordinari o suffectus, uns quants governadors varen ser consules ordinarii. Més vesprada, quan la província es va dividir en dos i en quatre, els governadors varen poder ser de ranc ecuestre.

No tots els governadors estan inventariats per historiadors romans i molts han segut reconeguts per fonts epigràfiques o per les cartes de Vindolanda. Despuix del govern de Juliol Agrícola, les dates de servici d'aquells que poden ser enumerats solament han segut deduïdes. Uns atres són encara desconeguts i para quan Britania es dividix en províncies separades, el registre és molt irregular.

Governadors juliol-claudios

• Aulo Plaucio 43 - 47
• Publio Ostorio Escàpula 47 - 52
• Aulo Didio Gal 52 - 57
• Quint Veranio 57 - 57
• Cayo Suetonio Paulino 58 - 62
• Publio Petronio Turpiliano 62 - 63
• Marque Trebelio Màxim 63 - 69

Governadors flavios

• Marco Vetio Bolano 69 - 71
• Quint Petilio Cerial 71 - 74
• Sext Juliol Frontino 74 - 78
• Cneo Juliol Agrícola 78 - 84
• Salustio Lúculo (incert) 84 - c. 89
• Aulo Vicirio Próculo ... 93 ...
• Publio Metilio Nepote (incert) c. 96 - c. 97

Governadors trajaneos

• Tito Avidio Quet c. 97 - c. 101
• Lucio Neratio Marcelo c. 101 - c. 103

Desconegut c. 103 - 115

• Marco Atilio Metilio Bradua (incert) 115 - 118

Governadors adrianeos

• Quint Pompeyo Falcón 118 - 122
• Aulo Platorio Nepos 122 - c. 125
• Trebio Germà (incert) c. 127
• Sext Juliol Sever c. 131 - c. 133
• Publio Mumio Sisenna (incert) c. 133 - c. 135 o més vesprada

Governadors antoninos

• Quint Lolio Úrbico c. 138 - c. 144
• Gnaeus Papirius Aelianus c. 145 - c. 147

Desconegut c. 147 - c. 154

• Cneo Juliol Vero c. 154 - c. 158
• Longino c. 158- 161
• Marco Estacio Prisco c. 161 - c. 162
• Sext Calpurnio Agrícola c. 163 - c. 166

Desconegut c. 166 - 175

• Quint Antistio Advento c. 175 - c. 178
• Carelio Prisco (incert) c. 178 - c. 181
• Ulpio Marcelo c. 181 - c. 185
• Publio Helvio Pertinax c. 185 - c. 187

Desconegut c. 187 - c. 191

• Clodio Albino c. 191 - c. 197

Governadors severs

• Virio Lupo 197 - c. 201
• Marco Antio Crescente Calpurniano c. 202 (Governador en funcions)
• Gayo Valerio Pudente c. 202 - c. 205
• Lucio Alfeno Seneción c. 205 - c. 207

Algunes fonts llisten un atre governador, un segon Ulpio Marcelo. Ell era interpretat com el fill de Ulpio Marcelo, servint en el 211 d. C. Est està basat en una inscripció mal datada i ara està acceptat que es referix al primer Ulpio Marcelo solament.

Els dos fills de l'emperador Septimio Sever, Caracalla i Geta, varen administrar la província fins a cert punt durant o immediatament despuix de les campanyes del seu pare entre el 208 i el 211 d. C.

Divisió en Britania Superior i Inferior

Esta llista assumix que la divisió final va ocórrer en el 213 o un any o dos abans.

Britania Superior

• Tiberio Juliol Polieno Auspex c. 223 - 226

Gayo Juny Faustino Postumiano Rufino Marco Martiano Pulcher Tito Desticio Juba 253 - 255

Britania Inferior

• Cayo Juliol Marque en 213
• Marque Antonio Gordiano en 216
• Modio Juliol en 219
• Tiberio Claudio Paulino c. 220
• Mario Valeriano 221 - 222/223
• Claudio Jenofonte 223

Màxim en el 225

• Claudio Apelino 222 - 235

Calvisio Rufo 222 - 235

• Valerio Crescete Fulviano 222 - 235

Tucciano en el 237 Maecilio Fusco 238 - 244 Egnatio Luciliano 238 - 244 Nonio Philipo en 242 Octavio Sabino 260 - 269

Diòcesis de les Britanias

Seguint la reabsorció de Britania en l'Imperi romà, l'illa va ser dividida per Diocleciano, esta volta en quatre províncies separades, Maxima Caesariensis en el surest, en la capital en Londres, Flavia Caesariensis en l'est, en la seua capital en Lincoln, Britania Secunda en el nort, en capital en York i Britannia Primera en l'oest (incloent l'actual Gales), en la seua capital en Cirencester. Una quinta província anomenada Valentia va existir breument, provablement en l'extrem nort. Cada una tenia un governador de ranc ecuestre (un praeses) i eren supervisats pels vicarii. Més vesprada en el sigle IV, el governador de Màxima Cesariense devia ser de ranc consular. Els següents noms són els pocs que han sobrevixcut d'esta era, cobrint casi 100 anys fins a 408, quan l'administració Romana va desaparéixer en traslladar el usurpador Constantino III les tropes de guarnició en Britannia a la Galia.

Vicarii

Pacatiano c. 319 Flavio Martino c. 353 Alypio de Antioquía, 361-363 pronte despuix de Martino. Civilis 369 Victorino provablement en el periodo 395 - 406 Chrysanthus provablement en el periodo 395 - 406

Governadors

Aurelio Arpagio (possiblement Britania Secunda) en el periodo 296 - 305 Flavio Sancto a mitan de el IV Lucio Septimio (Britania Primera) data desconeguda