Anex:Cronologia de la desinfecció i del tractament de l'aigua

• 7000 a. C.- En l'antiga ciutat de Jericó l'aigua almagasenada en els pous s'utilisa com a font de recursos d'aigua, ademés s'escomença a desenrollar els sistemes de transport i distribució de l'aigua. Este transport es realisa per mig de canals senzills, excavats en l'arena o les roques.

• 3000 a. C.- En la ciutat de Mohenjo-Daro, pertanyent a la cultura de la vall del Indo (Pakistan), es construïxen els primers servicis coneguts de bany públic i instalacions d'aigua calenta.

• 1500 a. C.- Els Egipcíacs decanten l'aigua durant dies per a després extraure-la per al seu us quotidià. Aixina mateix, utilisen diferents tipos de plantes per a accelerar el procés de decantament.

• 1100 a. C.- En l'antiga Grècia l'aigua dels pous i de pluja són utilisades en époques molt primerenques. Pel creiximent de la població es veuen obligats l'almagasenament i distribució de la mateixa. L'aigua utilisada es retira per mig de sistemes d'aigües residuals, al mateix temps que l'aigua de pluja. Els grecs són els primers en tindre interés en la calitat de l'aigua. En esta lluntana data ells utilisen embassaments de aireación per a la purificació de l'aigua.

• 500 a. C.- Les ciutats Etrusques utilisen canalisacions subterrànees per a evacuar les aigües servides.

• 300- En l'antiga Roma utilisen recursos d'aigua subterrànea, rius i aigua de escorrentía per al seu aprovisionament. Els romans construïxen assuts per a l'almagasenament i retenció artificial de l'aigua. El sistema de tractament per aireación s'utilisa com a método de purificació. Els aqüeductes són utilisats per al transport de l'aigua.

• 1450- La civilisació Inca construïx una de les maravelles arquitectòniques de la humanitat, Machu Pichu. Per a conseguir un abastiment d'aigua permanent, creen un dels sistemes més complexos i sofisticats coneguts en l'época antiga. Un sistema de canalisacions i fonts permeten als Incas dur aigua de manantiales propencs i aprovisionar d'aigua suficient a tota la ciutat. Aixina mateix, construïxen canalisacions i desaiguadors que permeten canalisar les aigües servides.

• 1680- Anton van Leeuwenhoek desenrolla en èxit el microscopi i permet a científics i naturalistes adinsar-se en el món, fins a llavors invisible, de les bactèries i els microorganismes.

• 1685- El físic italià Lu Antonio Porzo desenrolla el primer filtre múltiple de l'història. Consistix en una unitat de sedimentación i filtre d'arena.

• 1746- El científic francés Joseph Amy rep la primera palesa pel disseny d'un filtre. El filtre és utilisat per primera volta en vivendes familiars l'any 1750. Els filtres estan fets de cotó, fibres d'esponja i carbó.

• 1774- El químic suís Carl Wilhelm Scheele descobrix el clor en fer reaccionar diòxit de manganeso en àcit clorhídric.

• 1785- El físic holandés Martinus van Marum descobrix el gas ozon. Posteriorment es descobriria la capacitat desinfectante de l'ozon en aigua contaminada, sent utilisat per a purificar aigua en diferents llocs del món.

• 1801- Johann Wilhelm Ritter descobrix els rajos ultravioletas. Anys despuix es descobriria que en llànties de rajos ultravioletas a una determinada llongitut d'ona es pot desinfectar l'aigua.

• 1804- John Gibbs, construïx el primer sistema d'aigua filtrada en Paisley, Escòcia. Tres anys despuix el sistema ya transporta aigua fins a Glasgow.

• 1806- La ciutat de París posa en marcha la major planta de tractament d'aigua coneguda en el món. El seu sistema es basa en la sedimentación de l'aigua durant 12 hores abans de la seua filtració. Els filtres són d'arena i carbó.

• 1807- El químic britànic Humphry Davy demostra que el clor és un element i li dona eixe nom pel seu color groc verdoso.

• 1846- El mege hongarés Ignaz Semmelweis introduïx el clor com desinfectante en un hospital de Viena.

• 1854- L'epidèmia del còlera causa gran cantitat de morts en Londres. John Snow, un doctor anglés, descobrix que l'epidèmia del còlera és causada pel bombeig d'aigua contaminada. L'expansió del còlera s'evita per mig del tancament de tots els sistemes de bombeig.

• 1878- Es desenrolla el primer estudi sobre els efectes germicidas de la llum ultravioleta. Estos estudis varen ser realisats pels científics anglesos Arthur Downs i Thomas Blunt.

• 1893- La ciutat holandesa d'Ousbaden inaugura la primera planta de tractament d'aigua en ozon en el món. Hui ya existixen mils de municipis en tot lo món que utilisen l'ozon per a este fi.

• 1901- Hewitt de Peter patenta la llàntia de vapor de mercuri com a font de llum ultravioleta artificial. Esta llàntia es convertix en la precursora de les modernes llànties de llum ultravioleta utilisades per a la desinfecció de l'aigua.

• 1906- S'utilisa un Generador d'Ozon per primera volta en una planta de tractament d'aigua en Niça, França, per a la desinfecció de l'aigua.

• 1910- Es realisa la primera prova per a desinfectar aigua en una llàntia de rajos ultravioletas. La prova és realisada en la ciutat francesa de Marsella.

• 1960- Loeb i Sourirajan creen en celulosa la primera membrana sintètica capaç de rebujar la sal i deixar passar l'aigua. Este principi conegut per osmosis inversa, va ser desenrollat posteriorment i és una de les tecnologies més alvançades i més prometedores per a abastir d'aigua potable a poblacions en problemes de sequia.

• 1979- El científic libanés Aftim Acra inicia un conjunt d'investigacions que li duen a descobrir la capacitat dels rajos solars per a desinfectar aigua en chicotetes cantitats. Estes investigacions desemboquen en l'implantació del sistema SODIS i tenen la seua base en els estudis realisats en el XIX per Arthur Downs i Thomas Blunt.

• 1983- S'inicien una série d'estudis destinats a posar en marcha un sistema de desinfecció de l'aigua per mig d'una mescla de gasos oxidants produïts in situ. Este sistema denominat MOGGO, “Mixed Oxidant Gasos Generated On site”.

Fonts

• Aigua per a la Vida Proyecte Araucaria XXI Nauta / Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenroll – Ministeri de l'Ambient. Iquitos-Perú. 2009. Consultat el 21/09/2012.