Anemurium
Anemurium (Plantilla:Lang-grc), també cridada Animurium, és una antiga ciutat les ruïnes de la qual, ara cridades Eski Anamur o Anemuryum, estan prop de la moderna ciutat turca d'Anamur. Estava en la província romana de Cilicia, més tarde Isauria, i ubicada prop d'un alt promontori (veta Anamur) que marca el punt més al sur d'Àsia Menor, a només 64 km de Chipre. En l'Edat Mija, es va conéixer com Stallimur.[1][2]
Història
[editar | editar còdic]Anemurium ya existia en el periodo helenístico. En l'any 52 d. C., va ser sitiada per una tribu local, coneguda com els cietae, dirigida per Troxobor, pero Antíoco IV de Comagene va trencar el lloc i despuix d'eixecutar a Troxobor i alguns dels principals caps, va perdonar al restant.[3] Va estar baix una amenaça similar en 382. Les monedes de la seua ceca sobreviuen des de l'época de Antíoco IV de Comagene (38–72) fins a Valeriano (253–259).[1] En 260, va ser capturada pels sasánidas, un event que va provocar el decliu de Anemurium durant moltes décades,[4] pero va seguir sent pròspera fins a mediats de el VII, quan va ser abandonada més o menys per complet, provablement degut a que l'ocupació àrap de Chipre va fer insegura la costa.[1]
Bisbat
[editar | editar còdic]Jacobo, bisbe de Anemurium, va participar en el Concilie de Calcedonia en 451. Eufronio va ser signatario de la carta per la que els bisbes de la província romana de Isauria, a la que pertanyia Anemurium, varen protestar davant l'emperador bizantí León I en 458 per l'assessinat de Proterio d'Aleixandria. Ioannes va ser depost per Justino I en 518 per recolzar les opinions de Sever de Antioquía. Mames va estar en el Concilie Quinisexto de 692.[5][6]
Ya no és un bisbat residencial. Anemurium està catalogat hui per l'Iglésia Catòlica com una sèu titular.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «The Princeton Encyclopedia of Classical Sites, AACHEN, see AQUAE GRANNI, ANEMURIUM (Eski Anamur) later ISAURIA Rough Cilicia, Turkey.». www.perseus.tufts.edu. Consultat el 2017-12-09.
- ↑ «CATHOLIC ENCYCLOPEDIA: Anemurium». www.newadvent.org. Consultat el 2017-12-09.
- ↑ Tacitus, Annals, §12.55
- ↑ University of British Columbia Archaeology Magazine
- ↑ Michel Lequien, Oriens christianus in quatuor Patriarchatus digestus, Paris 1740, Vol. II, coll. 1015-1018
- ↑ Siméon Pétridès, v. Anemurium, in Dictionnaire de Histoire et de Géographie ecclésiastiques, vol. II, Paris 1914, coll. 1828-1829
- ↑ Annuario Pontifici 2013 (Libreria Editrice Vaticana 2013 ISBN 978-88-209-9070-1), p. 833
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anemurium» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.