Amplificament gènic

El amplificament gènic o de ADN és l'aument en el número de còpies d'un fragment d'ADN particular. Una cèlula tumora l'amplifica o copia segments de ADN en forma aberrant, com a resultat de les senyals celulars i en ocasions per danys causats per efectes ambientals. També poden tindre el seu us en medicina com a tècniques de diagnòstic, reacció en cadena de la polimerasa.

El resultat d'este procés és la producció de vàries còpies dels gens que es troben en una regió del cromosoma en lloc de sola, este fenomen es produïx de forma natural durant el cicle vital d'alguns insectes i amfibis, pero en el cas dels mamífers constituïx un fet no planificat que pot ser provocat per inestabilitat genètica en la cèlula que per lo general s'associa en estats alvançats de malignidad del tumor, encara que també aparega en tumors benignos.

En ocasions quan el nivell d'amplificament és elevat, es produïxen tantes còpies de la regió amplificada que les còpies poden aplegar a formar els seus propis pseudocromosomas cridats cromosomes dobles diminuts o miniatura que junt a la presència d'un bandeo cromosòmic anormal servix com a identificació de l'amplificament gènic al microscopi.

Els cromosomes dobles diminuts són menuts minicromosomas que carixen de centrómeros, formats a partir de les còpies de la regió de ADN; i el bandeo cromosòmic anormal es deu a que la regió de el ADN que es va amplificar permaneix en el cromosoma per lo que es transmet d'una forma estable durant la divisió celular, al contrari de lo que ocorre en els cromosomes dobles diminuts.

Este procés és comú en cèlules canceroses, si un oncogén està inclós en la regió amplificada, la sobreexpresión que resulta d'eixe gen pot provocar un creiximent descontrolado, ademés de que pot contribuir a la resistència als fàrmacs en el tractament del càncer.