Amarantita
L'amarantita és un mineral de la classe dels minerals sulfat. Va ser descoberta en 1888 en la mina Caragols de Serra Grossa, en la regió de Antofagasta (Chile),[1] sent nomenada aixina del grec amarantos, una imaginària flor roja imperecedera, en alusió al seu color, cridat també roig-amaranto. Sinònims poc usats són: castanita o paposita.
Característiques químiques
És un complex de aniones sulfat i òxit, molt hidratat, en cationes de ferro, en estructura molecular d'octaedres aïllats i unitats finitas.[2]
Formació i jaciments
Es forma com a mineral d'aparició secundària especialment en els climes molt àrits.
Sol trobar-se associat a atres minerals com: hohmannita, fibroferrita, calcantita, copiapita, coquimbita o sideronatrita.
Referències
- ↑ Frenzel, A.(1888).«XVII. Mineralogisches. 10. Hohmannit. 11. Amarantit. 12. Vorkommnisse von Ehrenfriedersdorf».Mineralogische und Petrographische Mittheilungen.9: 397-400.(en alemà)
- ↑ Süsse, P.(1968).«The crystal structure of amarantite, Fe2(SO4)2O·7H2O».Zeitschrift für Kristallographie.127: 261-275.(en anglés)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Amarantita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.