Amanita cokeri
Amanita cokeri és un fongo venenós de la família Amanitaceae.[1] Descrita per primera volta com Lepidella cokeri en 1928, va ser transferida al gènero Amanita en 1940.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Amanita cokeri va ser descrita per primera volta com Lepidella cokeri pels micólogos I.-J. Gilbert i Robert Kühner en 1928. Va ser en 1940 quan l'espècie va ser transferida del gènero Lepidella a Amanita per Gilbert.[2] Actualment es troba en la secció Roanokenses. L'epítet cokeri és en honor al micólogo i botànic nortamericà William Chambers Coker.[3][4]
Descripció
[editar | editar còdic]El píleo és de color blanc i medix 7-5 centímetros d'ample. Té forma ovalada a convexa. La superfície és seca pero pegajosa quan està humida. La superfície es caracterisa per mostrar barrugues grans i puntagudes, de color blanc a marró. [5]
Les làmines estan molt juntes i separades del talle. Al principi són de color crema, pero poden tornar-se blanques a mida que el fongo madura. Són freqüents les lamelas curtes. El talle és blanc i medix 10-20 cm llarc i 1-2 cm de gruixa. S'estretix llaugerament cap a la part superior i té una textura que va de suau a peluda. Hi ha un anell, gros i a sovint de doble vora, la part inferior de la qual sembla un teixit. El vel universal penja de la part superior del estípite.[6] El bulbo basal és prou gran en tamany, en círculs concèntrics de escamas que creuen cap a avall. Els restants volvales s'adherixen i causen taques irregulars.[6]
Les espores són blanques, elíptiques i amiloides. Medixen entre 11 i 14 x 6 i 9 μm, són suaus al tacte. La carn és blanca i no mostra canvis quan s'expon a l'ambient. No hi ha una olor distintiva,[7][5] pero alguns eixemplars poden desenrollar l'olor de proteïna en descomposició.[8]
Espècies similars
[editar | editar còdic]Amanita solitària és una espècie estretament relacionada, encara que pertany a un tàxon europeu completament diferent.[9] La semblança més notable és que tant este com A. cokeri tenen doble anell.[10] A. timida, del sur d'Àsia tropical, s'assembla a A. cokeri en la seua estructura volval, anell gros i gran i base bulbar.[11][12]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Habita en boscs mixts de coníferes o caducifolios i també en el sol. Principalment en roures i pins, deixa una marca blanca. Creix sol o gregario.[13] S'estén principalment en el surest d'Amèrica del Nort.[14] Fructifica de juliol a novembre.[13]
Toxicitat
[editar | editar còdic]En un estudi, es va revelar la presència d'els aminoàcits no proteics àcit 2-amino-3-ciclopropilbutanoico i àcit 2-amino-5-clor-4-pentenoico. Es va descobrir que el primer àcit era tòxic per al fongo Cercospora kikuchii, l'artròpode Oncopeltus fasciatus i les bactèries Agrobacterium tumefaciens, Erwinia amylovora i Xanthomonas campestris. La toxicitat per a les bactèries podria eliminar-se afegint isoleucina al mig. L'atre àcit no va resultar tòxic.[15]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Miller Jr., Orson K.; Miller, {{{nom2}}} (2006). [1], Guilford, CN: FalconGuide, pp. 46. ISBN 978-0-7627-3109-1.
- ↑ «Amanita cokeri (I.-J. Gilbert & Kühner) I.-J. Gilbert». MycoBank. International Mycological Association. Consultat el 2011-03-01.
- ↑ Roody, William C. (2003). [2], Lexington: University Press of Kentucky, p. 50. ISBN 0-8131-9039-8.
- ↑ Bessette, A. I. (2007). [3], 1 edició, Syracuse: Syracuse Univ. Press, p. 106. ISBN 978-0-8156-3112-5.
- ↑ 5,0 5,1 Kuo M.. «Amanita cokeri». MushroomExpert.com. Consultat el 2011-03-01.
- ↑ 6,0 6,1 Fergus, C. Leonard; Fergus, Charres, {{{nom2}}} (2003). [4], 1st edició, Mechanicsburg: Stackpole Books, p. 22. ISBN 0-8117-2641-X.
- ↑ McKnight, Kent H.; McKnight, Vora B. McKnight, {{{nom2}}}; illustrations by Vora B., {{{nom3}}} (1987). [5], 2. edició, Boston: Houghton Mifflin, p. 222. ISBN 0-395-42101-2.
- ↑ Tulloss. «Amanita cokeri». Amanitaceae.org. Consultat el 2012-10-24.
- ↑ Fuller, Thomas C.; McClintock, Elizabeth, {{{nom2}}} (1986). [6], Berkeley: University of Califòrnia Press, p. 43. ISBN 0-520-05568-3.
- ↑ Tulloss. «Amanita solitària». Amanitaceae.org. Consultat el 2012-10-24.
- ↑ Bas, Cornelis (1969). , p. 390.
- ↑ Tulloss. «Amanita timida». Amanitaceae.org. Consultat el 2012-10-24.
- ↑ 13,0 13,1 Phillips. «Amanita cokeri». Rogers Mushrooms. Archivat des d'el original, el 2011-11-06. Consultat el 2012-10-24.
- ↑ Gibbons, Whit; Haynes, RR., {{{nom2}}}; Thomas, JL., {{{nom3}}}; with a foreword by Geller, Robert J., {{{nom4}}} (1990). [7], Tuscaloosa: University of Alabama Press, p. 28. ISBN 0-8173-0442-8.
- ↑ (2002).«Characterization and toxicity of Amanita cokeri extract».Journal of Chemical Ecology.28(2)
- 333–41.ISSN 0098-0331.doi:10.1023/A:1017986108720.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Amanita cokeri» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.