Anar al contingut

Amanita brunnescens

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Amanita brunnescens.jpg
Amanita brunnescens (Amanita brunnescens)


Amanita brunnescens és un fonc natiu d'Amèrica del Nort del gènero Amanita. Es diferencia de A. phalloides per una volva fràgil i per tindre tendència a oxidarse de color marró.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

En principi, el micólogo nortamericà Charles Horton Peck ho va identificar com Amanita phalloides, altament tòxic, pero va ser nomenat per George F. Atkinson, de l'Universitat de Cornell. Li va posar eixe nom perque es oxidó de color marró.[1]

Descripció

[editar | editar còdic]

Amanita brunnescens té un píleo o capell principalment marró, a voltes en tons oliva, grisa o rojos. El píleo alcança de 8-9 cm d'ample quan madura. Els màrgens no tenen restants del vés-ho universal. La forma del capell pot ser campanulada o convexa, tornant-se plana a mida que madura. La carn és principalment blanca o crema i pot tornar-se marró al contacte. Les làmines característiques de Amanita estan separades del estípite i són de color blanc. El estípite també és blanc, té un bulbo basal pla que es dividix en una espècie de piteu. Es torna marró rojós en la mitat inferior, especialment quan es manipula, i medix en promig de 9 cm d'alt. Mostra un vés-ho parcial, a sovint blanc en possible coloració marró. Sense volva, pero pot haver restants volvales si s'excava cuidadosadament el cos fructífer, de color blanc a marró.[2]

En cas que hi haja olor és a papes crues. Per a detectar l'olor, que és molt suau, cal tallar el estípite.[2]

l'esporada és blanca, i les espores medixen (7.0-) 8.0-9.2 (-9.5) × (6.5-) 7.2–8.5 (-9.2) μm, són globosas a subglobosas (ocasionalment #elipsoide) i amiloides. No hi ha fíbulas en la base dels basidios.[2]

Variacions

[editar | editar còdic]

Amanita brunnescens var. pallida és casi idèntica a la descripció anterior, pero en un color de píleo blanc.[2]

Toxicitat

[editar | editar còdic]

Es desconeix si és comestible i pot ser venenós.[3]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. (1975).«The most poisonous mushrooms».Scientific American.232(3)
    90–101.doi:10.1038/scientificamerican0375-90.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Tulloss. «Amanita brunnescens G. F. Atk.». Amanitaceae.org. Consultat el 2012-12-27.
  3. Phillips, Roger (2010). [1], Buffalo, NY: Firefly Books, p. 31. ISBN 978-1-55407-651-2.