Anar al contingut

Alxa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Alxa
Per a atres usos d'este terme vore Alxa (desambiguació).


Alxa (Plantilla:Lang-mn ; en chino, 阿拉善; pinyin, Ā'Lshàn) és una lliga en la província de Mongòlia Interior, República Popular China. La ciutat està rodejada pel desert de Gobi i yacer als peus dels monts Helan que la separa de Shizuishan , de fet solament el 3,7% està coberta de bosc i els seus recursos hídrics en la seua majoria prové dels rius i llac en el desert. Llimita al nort en Wuhai, la sur en Zhongwei, a l'oest en Wuwei i a l'est en Yinchuan. La seua àrea és de 270 000 km² i la seua població és de 230 mil habitants per a 2010.

Administració

[editar | editar còdic]

Des d'abril de 1980 la lliga de Alxa està conformada de 3 Banderes :

Toponímia

[editar | editar còdic]

S'explica que el topònim Alxa és el nom mongol per a les Montanyes Helan que significa "terra colorida" en mongol. El nom de la montanyes Helan prové del fet de que la tribu Helan vivia ací com a pastors.

Història

[editar | editar còdic]

Durant la dinastia Qing es varen organisar les tribus en Banderes, estos grups s'identificaven en banderes de diferents colors que durant la guerra funcionaven com a eixèrcits, i durant l'época de pau s'utilisava para integra la gestió productiva i administrativa de la regió.

L'Emperador Qianlong va otorgar l'àrea a l'oest del Hetao a la tribu de Alabujul per a viure i va establir la Bandera Ejin junt en la Bandera autònoma eleut de Alxa (阿拉善厄鲁特旗) donada als oirates.

En 1951 va passar a ser la Regió Autònoma de Alxa (阿拉善和硕特旗自治区) i en 1954 es va degradar a Bandera Alxa (阿拉善旗), en 1961 les divisions en Alxa varen ser organisades segons l'orientació; esquerra i dreta.

En 1980, es va establir la Lliga Alxa i les seues divisions elevades a Bandera Alxa Esquerra i Bandera Alxa Dreta. Ademés, se li va afegir la Bandera Ejin que estava baix l'administració de Mongòlia Interior.

La Lliga Alxa es troba en l'interior del continent asiàtic, llunt de la mar, rodejada de desert i montanyes en la frontera este, condicions que formen un clima continental típic. La sequia, el vent i l'arena són factors que induïxen a l'estiu calent i fret l'hivern, en característiques de quatre estacions climàtiques de manera significativa, gran diferència de temperatura entre el dia i la nit. La temperatura mija anual va de 6 8,5 °C, la temperatura mija en giner -9 14 °C aplega a extrema mínimes de -36.4 °C, la temperatura mija en juliol 22 26,4 °C en tops màxims de 41,7 °C. Les gelades en un periodo de 130 a 165 dies. Al surest el monsó, en estacions de pluja que es concentren en juliol, agost i setembre. Precipitacions de més de 200 mm al surest a 40 mm al noroest, en cantitat d'evaporament des del surest dels increments al noroest 2400 mm a 4200 mm. Les hores de sol anual va de 2600 i 3500. La velocitat del vent del noroest en promig de 2,9 a 5 metros per segon, uns 70 dies promig anual de vent.


Referències

[editar | editar còdic]