Altman Z-score
La fòrmula Altman Z-score per a predir bancarrota va ser publicada en 1968 per Edward I. Altman quan era Professor Assistent de Finances en la New York University. La fòrmula s'usa per a predir la provabilitat d'una empresa de caure en bancarrota en els pròxims dos anys. Els Z-scores s'usen per a predir les fallida empresarials i com una senzilla mida de control de l'estrés financer de les companyies en els estudis acadèmics. La fòrmula usa múltiples valors dels balanços per a medir la salut financera d'una companyia.
La fòrmula
[editar | editar còdic]El Z-score és una combinació llineal de quatre o cinc ràtios financers comuns ponderats per coeficients. Els coeficients es varen calcular identificant un conjunt de firmes que varen declarar bancarrota comparant-les en companyies de tamany similar en el seu mateix camp.
Al principi Altman va aplicar el método estadístic d'anàlisis discriminante llineal a un conjunt de senyes de fabricants cotisats públicament. Encara que despuix es recalculó basant-se en grups de senyes per a companyies privades tant en fabricació com en servicis. El conjunt de senyes original constava de 66 firmes, la mitat de les quals varen solicitar la declaració de bancarrota (bankruptcy under Chapter 7). Totes eren fabricants i es varen descartar els negocis en actius inferiors a un milló de USD.[1]
La fòrmula Z-score original era:
Z=1.2X1 + 1.4X2 + 3.3X3 + 0.6X4 + 1.0X5.
- X1=ràtio de capital circulant sobre actius totals. Medix els actius líquits en relació en el tamany de la companyia.
- X2=ràtio de guanys retinguts sobre actius totals. Medix rendabilitat i reflectix l'edat de la companyia i la capacitat d'obtindre guanys.
- X3=ràtio de guanys abans d'imposts sobre actius totals. Medix l'eficiència operativa excloent els imposts i els factors de apalancamiento. Reconeix l'importància dels guanys operatius per a la viabilitat a llarc determini.
- X4=ràtio de capitalisació bossística sobre el valor contable del passiu total. Afig una dimensió de mercat que pot mostrar una fluctuació del preu de l'acció com una senyal d'alarma.
- X5=ràtio de vendes sobre actius totals. Mida estàndar de la rotació d'actius total (varia prou en el tipo d'indústria).[2]
Altman va trobar que el perfil per al grup de bancarrota caïa a una mija de −0.25, mentres que el grup de no bancarrota tenia una mija de +4.48.
Precedents
[editar | editar còdic]El treball de Altman es va basar en els estudis de l'investigador William H. Beaver i uns atres. En la década de 1930 Mervyn i uns atres varen recolectar mostres emparellades i varen comprovar que vàries ràtios contables eren valioses parar predir les bancarrota.
Altman Z-score és una versió de la tècnica de l'anàlisis discriminante de R. A. Fisher (1936).[3]
El treball de William Beaver publicat en 1966 i 1968 va ser el primer en aplicar un método estadístic, test-T, per a predir la bancarrota de mostres emparellades de firmes. Beaver va aplicar este método per a evaluar l'importància de cada una de les ràtios basades en anàlisis univariado, usant una ràtio contable cada volta. La millora principal de Altman va ser l'aplicació del método estadístic, l'anàlisis discriminante, que podia tindre en conte múltiples variables simultàneament.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- CAOUETTE, John B; ALTMAN, Edward I, NARAVANAN, Paul, John Wiley & Sons, New York, ISBN 978-0-471-11189-4
- European Journal of Operational Research.forthcoming
- 348–358.doi:10.1016/j.ejor.2016.12.001.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Altman Z-score» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.