Alqueria del Trinquet

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Alqueria Fortificada del Trinquet»)
Anar a la navegació Anar a la busca
Alqueria del Trinquet

L'Alqueria del Trinquet, (oficialment Alqueria fortificada del Trinquet),està situada en el terme de Almoines, és un conjunt monumental arqueològic (sigles XI al XIX), arquitectònic (sigles XV-XIX) i etnològic (sigle XIX). Es tracta bàsicament d'una torre migeval, en una alqueria barroca anexa, un trinquet de jugar a la pilota valenciana i un recint mural, d'orige migeval, pero reconstruït posteriorment, que tanca un antic hort de tarongers. Està considerat com a Be d'interés cultural en el número R-I-51-0012337.1

Descripció[editar | editar còdic]

L'Alqueria del Trinquet és un conjunt arquitectònic compost per una torre migeval, en una alqueria anexa i un mur perimètric en elements de fortificació, d'orige migeval, pero reconstruït posteriorment, que tanca un antic hort de tarongers. Dispon d'un trinquet de jugar a pilota valenciana de gran importància etnològica e històrica en la comarca.

Està orientada al suroest i s'aplega fins ella a través del nomenat camí del Trinquet, que partint del camí de la Font d'En Carròs a Gandia, aplega fins el mur perimètric que la protegix. Des d'este en llínea dreta se troba la porta principal de l'alqueria.

El mur perimètric, és de mamposteria de vores rodades d'uns dos metros d'alçada, alçat com era tradicional en les alqueries senyorials tant en el fi tant d'arredossar-ho com de dispondre d'un lloc íntim d'espargiment. Arreplega aixina la milenària tradició de la recreació del paraís, es dir jardí tancat; concepte persa que se transmet al llatí com Paradisus, i que se representa ací, com en anteriors cultures a través dels Hortus Conclusus, açò és, jardí rodejat de murs.

Este mur dispon d'elements defensius. Aixina nos trobem en el seu costat este en una torre proveïda d'un curiós matacà de taulell. En el costat nort se conserven vàries espilleres. Baix terra, és provable que se trobe els restos d'una chicoteta alqueria d'época migeval.

L'alqueria en la torre, ya citada a principis del sigle XVI, respon al tipo d'alqueria en pati, al voltant del qual se distribuïxen els distints cossos constructius de la mateixa. Està construït en pinyonat intercalada en filades de rajola i els numerosos arcs estan tabicats en la mateixa rajola.

La torre en la cantonada surest de l'alqueria es d'uns setze metros d'alçada i planta casi quadrada en coberta a quatre aigües. En les seues cares s'aprecien diverses espilleres. En el seu interior s'ubica una escala de revolta tabicada de rajola. Respon tant a la necessitat de vigilància com de defensa davant els assalts de roders i de pirates berberiscs, freqüents en les costes espanyoles.

El cos principal de l'alqueria destinat a residencia dispon de dos plantes; la torre i les seues finestres recauen únicament a la fachada principal. Junt a este i en una planta més destinada a cambra s'ubica atre cos en arcs tabicats de rajola posteriorment cegats. En la part posterior d'estos s'ubica el pati, al que s'accedix a través d'un tou en arc elíptic i tancant el mateix, els cossos destinats a les llabors agrícoles de la finca. Tots ells de dos plantes.

El trinquet adossat a la muralla exterior junt a l'accés a la finca és de planta rectangular d'uns quaranta i quatre metros de llongitut per uns cinc metros de fondària. Per a la seua construcció se sobre elevà el mur perimètric i s'alçaren les parets interiors en pinyonat.

Història[editar | editar còdic]

L'Alqueria del Trinquet te el seu orige en l'época musulmana (sigles XI-XIII), quan escomençaren a arruixar-se les seues terres en aigües de la ret d'aljups alimentats pel riu Serpis.

Existia en aquella época, en lo que hui dia constituïx el terme d'Almoines, una alqueria principal, Alfarrasí (Alharrazin, en el Llibre del Repartiment, any 1240), i quatre alqueries menors, en la seua majoria rafals o heretats particulars.

L'Alqueria del Trinquet devia ser una d'estes finques. En l'any 1384, el ciutadà Joan de Quintavall, propietari de les alqueries d'Alfarrasí, Rafassanna i atres conegudes com les alqueries de Quintavall), aprofitant la situació estratègica d'aquelles terres, emplaçades en el centre de la Safor, edificà un complex d'oci compost per una taverna, que fea també de sala de jocs d'encert, i unes habitacions a on s'estajaven les ‘Zíbies’ o bagasses musulmanes. El complex era destinat a la població sarraïna, que era la majoritària en la comarca, i estava separat de les alqueries; en lo qual se supon que s'ubicaria l'actual alqueria del Trinquet. Al poc de temps, Quintavall fon denunciat per les autoritats de Gandia per no estar autorisat a sostindre aquell bordell, que amenaçava en acabar en l'hegemonia de la taverna i bordell del raval islàmic de la vila de Gandia, dins el terme de la qual se trobaven les alqueries de Quintavall.

En l'any 1398 torna a figurar l'actual alqueria del Trinquet en el document de venda de les alqueries de Quintavall a l'Almoina de Pobres de la Catedral de Valéncia.

Durant els sigles XVI al XIX, la torre, l'hort tancat i l'alqueria del Trinquet pertanyeren als Ducs de Gandia. Com a conseqüència del fi dels senyorius (1837), passaren a mans de diferents terratinents. Fins a l'any 1859 la finca va pertany als Vallier, família francesa establida en Gandia. En l'any 1859 Lluís Vallier vengué l'alqueria de la Torre i les seues terres, 75,25 fanecades, a un propietari pecuniós d'Oliva, en Venanci Vius Costera qui per mig del seu apoderat, Joan Morant (Comerciant de Dénia), plantà tarongers en l'hort en 1867, sent aixina el primer hort de tarongers del terme d'Almoines.

Des de 1868 fins a 1879, l'heretat estava arrendada a un llaurador d'Oliva i es possible que per la seua afició a la pilota, adequara ací un trinquet. D'ací que se quedara el nom d'alqueria del Trinquet que encara mante.

Motius per a protegir l'Alqueria del Trinquet[editar | editar còdic]

Segons l’historiador Abel Soler cal conservar i protegir l’Alqueria del Trinquet per: 1. Perqué conté segurament en el seu subsol els restos d’una alquerieta d'época migeval, que testimonia –realisats els pertinents treballs d’arqueologia– com era la vida en temps d’al-Àndalus i en la Safor migeval: l'época dels Quintavall.

2. Perque conté una torre, una tanca i una alqueria rural, que testimonien com era l’arquitectura valenciana dels sigles XIV al XIX.

3. Perque conté un trinquet, o els indicis de la seua existència, que forma part de l'història del deport de la Comunitat Valenciana; de l'història de la pilota valenciana, en particular.

4. Perque fon el primer hort de tarongers d’Almoines i un dels més antics de la comarca de la Safor. Es tracta, puix, d'un testimoni de l'història de l’agricultura en la comarca.

5. I, perque en independència dels criteris arqueològics, històrics o arquitectònics, l’alqueria del Trinquet és un parage emblemàtic per als habitants d’Almoines, un lloc que forma part inseparable de la memòria històrica dels almoiners.

Referències[editar | editar còdic]