En zoologia, es denomina alletament masculí a la secreció de llet en les glàndules mamàries d'animals mascles.

El terme s'ha utilisat en la lliteratura popular, com en The Antelope Wife de l'autora Louise Erdrich, per a descriure el fenomen de la galactorrea masculina, una condició ben documentada en sers humans. Bebés recent naixcuts d'abdós sexes poden produir llet; açò es denomina llet neonatal o «llet de bruixa» i no es considera alletament masculina.

Història

L'alletament masculí va ser un tema d'interés per al afamado polímata, geógraf, naturaliste i explorador prusiano Alexander von Humboldt, qui va documentar en Voyage aux régions équinoxiales du Nouveau Continent que un ciutadà del llogaret d'Arenes, prop de Cumaná (Veneçuela), segons pareix va alimentar al seu fill durant tres mesos quan la seua esposa va emmalaltir.[1] Charles Darwin també va trobar d'interés l'assunt, comentant en el seu llibre L'orige del home publicat en 1871:

«És ben sabut que en els individus masculins de tots els mamífers, inclós el home, existixen mamífers rudimentaris. Estos, en varis casos s'han desenrollat be, i han produït un abundant suministrament de llet. La seua identitat essencial en els dos sexes també es manifesta pel seu ocasional aument de simpatia en abdós durant un atac de pallola».[2]

Darwin, més tart, va considerar que la funció dels peçons masculins és "casi perfecta" en contrast a atres estructures molt reduïdes, tal com l'utrículo prostàtic, especulant que abdós sexes varen poder haver alletat a les seues cries en el passat i posteriorment els mamífers varen evolucionar per a "inactivar" els peçons en els varons a una edat primerenca.[3]

Evolució i biologia

S'ha observat que mamífers mascles de moltes espècies lactan en condicions inusuals o patogénicas, tals com passar per estrés extrem, la castració, exposició a fitoestrògens o tumors pituïtaris. Per lo tant, es planteja el hipòtesis de que, si be la majoria dels mamífers mascles podrien desenrollar fàcilment la capacitat de lactar, no hi ha una ventaja selectiva per a l'alletament masculí. Mentres que els mamífers mascles podrien, en teoria, millorar la taxa de supervivència de les seues cries a través d'una alimentació adicional, la majoria han desenrollat atres estratègies per a aumentar el número de descendència supervivent, com el aparearse en atres femelles. En l'actualitat, es coneixen molt poques espècies a on es produïx l'alletament masculí i no s'entén ben quins factors evolutius controlen el desenroll d'esta traça en sí.[4]

Referències

  1. ↑ Voyage de Humboldt et Bonpland ; 1-3. Voyage aux régions équinoxiales du Nouveau Continent : fait en 1799, 1800, 1801, 1803 et 1804. Prenga 1 / parell Al. de Humboldt et A. Bonpland ; rédigé parell Al. de Humboldt; J. Smith (Paris), 1814-1825, p. 376, [https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k61298j/f384.image.r=lozano
  2. ↑ Descent of Man, Chapter I
  3. ↑ Descent of Man, Chapter VI
  4. ↑ Kunz, T; Hosken, D (2009). Male lactation: why, why not and is it care? (vol. 24), Trends in Ecology & Evolution, p. 80-85.

Bibliografia

  • Angier, Natalie; Some Male Bats May Double as Wet Nurses, The New York Times, 1994
  • Cr. J. Covey, Francis, Charles M., et al.; «Lactation in Male Fruit Bats», Nature, 367:691, 1994.
  • Fackelmann, K. A.; Science News, 145:148, 1994.
  • G. M. Gould i W. L. Pyles, Anomalies and Curiosities of Medicine