Allanita-(Ce)
-dolomita-calcita.jpg){kind=link}
La allanita-(Ce) forma part del grup de la allanita, que a la seua volta forma part del supergrupo de l'epidota,[1] dins dels sorosilicatos. La allanita-(Ce) és, a gran distància, la més comuna de les allanitas.[2]
La allanita va ser observada per primera volta per Thomas Allan, banquer i mineralogista escocés, en gneises procedents de l'illa de Qáqarssuatsiaq, Groenlàndia, que conseqüentment és la localitat tipo. L'estudi per a definir-la com una espècie va ser portat a terme per Thomas Thompson, que li va posar el nom al mineral com a reconeiximent a qui ho va trobar.[3] En 1987 l'Associació Mineralógica Internacional va decidir que en la nomenclatura de minerals que contingueren com a components essencials elements de les terres rares es deuria incloure com a sufix el símbol de l'element dominant entre paréntesis, per lo que la allanita en ceri com a dominant va quedar com allanita-(Ce).[4]
Propietats físiques i químiques
[editar | editar còdic]En la allanita-(Ce), el ceri deu ser l'element dominant en el lloc ocupat pel que pertany a les terres rares, encara que pràcticament sempre es troben en major o menor proporció atres elements del mateix grup.[5] Es coneixen allanitas en les que domina el neodimi i l'itri, que es consideren distintes espècies. També pot contindre chicotetes cantitats d'urani i tori, lo que fa que siga més o menys radiactiva. Quan el contingut d'elements radiactius és elevat, la radiació destruïx l'estructura cristalina del mineral (encara que la forma externa es manté) en un procés conegut com metamictización. L'estructura pot recuperar-se a lo manco parcialment per calfament.[6]
La allanita-(Ce) apareix habitualment com a cristals que poden alcançar tamanys centimétricos, generalment d'hàbit prismàtic més o menys allargat. Els més prims són de color marró més o menys obscur, a voltes transparents, mentres que els majors són de color negre i opacs[2]
Jaciments
[editar | editar còdic]La allanita-(Ce) és un mineral relativament freqüent en diferents entorns geològics. És comú en granit, pegmatita i sienitas, apareixent ocasionalment en vetes alpines, esquistos, gneises i zones de metamorfisme de contacte de calcàrees. També es troba com a grans en arenes.[7] Es coneix en més de 500 localitats, i possiblement es trobe en moltes més.[2] Un jaciment notable, per la cantitat present i el tamany dels eixemplars, encara que els cristals no estan ben definits, és la pegmatita de la mina El Mort, en Sant Francisco Telixtlahuaca (Oaxaca).[8] En Espanya, apareixen cristals notables en el skarn de la mina d'or de Carlés, en Sales (Astúries).[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ European Journal of Mineralogy, 18, 551-567.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Allanite-(Ce). Mindat».
- ↑ Transactions of the Royal Society of Edinburgh, 8, 371-386..
- ↑ The American Mineralogist, 72, 1031-1042.
- ↑ The American Mineralogist, 49, 1159-1177..
- ↑ Physics and Chemistry of Minerals, 19, 343–356.
- ↑ Anthony, E., Bideaux, R.A., Bladh, K.W. i Nichols, B.G. (1995). Handbook of Mineralogy, VolI, part 1, Mineral Data Publishing, p. 15.
- ↑ The Canadian Mineralogist, 50, 1055-1076..
- ↑ Revista de Minerals, 5 (6), 6-32.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Allanita-(Ce)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.