Alimentador automàtic de documents
En impressores multifunció, fotocopiadores i escàners, un alimentador automàtic de documents (o ADF, per les seues sigles en anglés, Automatic Document Feeder), és un dispositiu que permet prendre vàries pàgines i alimentar-les full per full a l'escàner a la fotocopiadora. Açò permet als usuaris escanejar, i per lo tant copiar, imprimir o faxear, documents de múltiples pàgines sense necessitat de colocar pàgina per pàgina. La majoria de les fotocopiadores permeten escanejar sobre el llit pla (contra el vidre de la fotocopiadora) o be a través de l'alimentador automàtic.
En alguns models de escáneres, l'alimentador automàtic s'incorpora com una estructura a banda de l'escàner de llit pla, per eixemple, el HP Scanjet 5590.[1] En atres casos, l'escàner ve dissenyat específicament per a escanejar en l'alimentador automàtic (per eixemple, la llínea i1200 o i1400[2] de Kodak).
La capacitat de l'alimentador automàtic de documents es medix per dos variables: pàgines per minut (velocitat) i la resolució màxima a la que pot escanejar (DPI). Un alimentador automàtic de documents comú escaneja entre 10 i 25 pàgines per minut, mentres que els de major prestació poden alcançar fins a les 200 pàgines per minut.
El sistema d'alimentació automàtica de documents funciona normalment en uns rodells. Mentres que en l'escàner de llit pla, lo que s'esgola és el sensor CCD o el sensor CIS, depenent de l'escàner, mentres que el full permaneix fixa, en l'escàner en alimentació automàtica els sensors permaneixen fixos i lo que es desplaça és el full a través dels rodells. Els rodells que permeten que el full s'esgole solen tindre una vida útil determinada per la cantitat de fulls que es poden passar, despuix de la qual cosa deuen ser reemplaçats (a major calitat del model, menys es desgasten).
Els fulls deuen preparar-se prèviament a ser ingressades a l'alimentador automàtic, lo que comprén llevar-li fermalls, ganchos, péntols de plàstic o bandes elàstiques, o qualsevol atre tipo de material que puga danyar el vidre que protegix la llum i els sensors. Normalment, es pot utilisar un vidre protector, fet de cristal, o be un acrílic que tendix a desgastar-se en major facilitat que el vidre. Hi ha diverses tècniques per a allargar la vida útil d'estos acrílics, com per eixemple el poliment en materials abrasivo que eliminen les rayaduras i impedixen que es vegen reflectides en l'image capturada.
Hi ha alimentadors de documents que només escanegen d'un costat del full (single), i atres alimentadors capaços d'escanejar dels dos costats del full. Per a açò, hi ha dos métodos possibles: un, conegut com RADF (per les seues sigles en anglés, Reversing Automatic Document Feeder), que escaneja un sol costat de la pàgina, la gira i escaneja l'atre costat. Un DADF (Duplexing Automatic Document Feeder) escaneja els dos costats en una sola passada. La ventaja de el DADF és que és molt més ràpit per als originals en contingut en abdós cares de les pàgines. Tant el DADF com el RADF medixen la seua velocitat en imàgens per minut, el número de costats que poden escanejar en cada minut.
L'almohadilla de separació (o separation pad) en qualsevol impressora, fax o escàner que prenga fulls solts de paper, és aquella a través de la qual passa el paper quan s'està alimentant, per a introduir fricció i ajudar a separar el full superior del restant. L'almohadilla separadora sol tindre de 5 a 7 cm (dos o tres polzades) d'ample i es coloca en el centre del recorregut del paper. Deu ser netejada o reemplaçada si l'impressora tendix a arreplegar més d'un full al mateix temps.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Descripció de l'escàner HP 5590
- ↑ «Descripció de l'escàner i1400 de Kodak». Archivat des d'el original, el 13 de setembre de 2014. Consultat el 12 de setembre de 2014.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alimentador automático de documentos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.