Alfons Cucó Giner
| Alfons Cucó Giner | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Española | ||
| Ocupació: | Historiador i polític | ||
| Naiximent: | 19 de juliol de 1941 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 26 d'octubre de 2002 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Alfons Cucó Giner (Valéncia, 19 de juliol de 1941 - † 26 d'octubre de 2002), historiador i polític valencià d'ideologia pancatalanista.
Biografia[editar | editar còdic]
Fon professor de l'Universitat de Valéncia en 1967, a on es doctorà en Filosofia i Lletres en l'any 1970. Guanyà la càtedra d'Història Contemporànea en l'any 1998 despuix d'una llarga absència per excedència (1982-1996).
Fon membre fundador del Partit Socialiste Valencià (1962) i participà en la transformació en el Partit Socialiste del País Valencià (sic) (PSPV) al finalisar la dictadura franquista, sent fundador del partit, i més tart en l'integració del PSPV en el Partit Socialiste Obrer Espanyol (PSOE) en l'any 1978.
Encapçalà la llista del PSPV al Congrés dels Diputats en 1977 pero no obtingué l'escan.
Fon senador per Valéncia durant els anys 1979 i 1996, despuix de la fusió dels dos partits. En l'any 1996 deixà la política i fon catedràtic d'Història Contemporànea en l'Universitat de Valéncia pero Alfons Cucó creà en l'any 2000 junt ad atres persones la plataforma Valencians pel Canvi una alternativa d'esquerres front al PSPV.
Entre els anys 1983 i 1989 presidí la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat i fon vicepresident de la delegació espanyola en el Consell d'Europa i l'Unió Europea Occidental.
Alfons Cucó faltà el 26 d'octubre de 2002 en la ciutat de Valéncia. El 11 d'abril de 2003 es va crear la "Càtedra Alfons Cucó de Reflexió Política Europea" en l'Universitat de Valéncia.
Obra[editar | editar còdic]
- 1971: El valencianisme polític, 1874-1936 (Ed. Afers, Catarroja, 1971). Reeditat en l'any 1999. ISBN: 84-86574-73-0
- 1997: Llengua i política, cultura i nació, junt a Santi Cortés.
- 1998: Els confins d'Europa. Nacionalisme, geopolítica i drets humans de la Mediterrània oriental
- 2002: Roig i blau: la transició democràtica valenciana. Ed. Tàndem, Valéncia.
Cites[editar | editar còdic]
Alli apareixen entre uns atres: Eliseu Climent, M. Sanchis Guarner, Joan Fuster, Vicent Sunyer, Joan Francesc Mira, Antoni Martí, Joan Reglà, Adrian Espí, Enric Valor, Alfons Cucó, Ricart Pérez Casado, etc...
La programacio de disseny per ad estos 'intelectuals organics' l'explica molt be el filosof marxiste A. Gramsci, fundador del partit comuniste italià, quan diu:
'La conquista del poder cultural es previa a la del poder politic i aixo es conseguix per mig de l'accio combinada dels intelectuals anomenats 'organics', infiltrats en tots els mijos de comunicacio, expressio i universitaris.'
Marxisme i fascisme en armonica combinacio organica: del passat falangista i ideologia carlista d'alguns d'ells (Sanchis Guarner, Joan Fuster, etc...) nos parla Sergio Vilar en el seu molt sugestiu llibre al voltant de l'oposicio al franquisme.