Albissola Marina és un municipi situat en el territori de la Província de Savona, en Ligúria (Itàlia). Junt a la aledaño Albisola Superiore, va tindre un desenroll de la ceràmica prou destacat.

Geografia física

Albissola Marina es troba prop de Savona i al propenc municipi de Albisola Superiore, de la que es dividix per la desembocadura del riu Sansobbia.

Història

Prehistoria y época romana

Albissola Marina va ser fundada pels Ligures en época prehistòrica. Durant l'Imperi romà va adquirir rellevància gràcies a la proximitat d'Alba Docilia (actualment en el municipi de Albisola Superiore), actualment es conserven restants d'unes termes prop de l'iglésia romànica de Sant Pietro.[1]

Invasions bárbaras y Edad Media

Despuix de les invasions dels pobles bàrbars, l'assentament es va dividir en dos: un junt a la costa i un atre en les primeres ales del tossal. En l'Alta Edad Media va formar part del Comitato vaig donar Vau, va passar al marquesat de Savona i en 1122 es va constituir el propi marquesat de Albisola baix Guelfo d’Albisola, descendent dels Aleramici.[2] A partir d'eixe moment varen començar a desenrollar-se el comerç, l'agricultura, la peixca i, especialment, l'indústria de la ceràmica, que es convertiria en sagell distintiu de la zona.

A finals del XII o començos del XIII es varen unificar els núcleus en un sol municipi de Albisola, que en 1251 va quedar baix el domini de la República de Génova, despuix de lluites en Savona. El 8 de maig de 1343 els municipis de Albisola, Celle Ligure i Varazze varen jurar fidelitat a Gènova.

República de Génova y separació de los municipios

Baix la República genovesa, el territori es va organisar en una podesteria (organisació administrativa típica de les ciutats del nort d'Itàlia durant la Baixa Edat Mija que podia aglutinar una o vàries localitats propenques[3]) en sèu en Varazze, pero en estatuts locals per a cada poble (promulgats en 1389). No obstant, part de la costa albissolese va permanéixer en els dominis de Savona fins a 1533.

Segons registres de 1567, per a eixa época la localitat ya contava en 13 forns ceràmics en la zona, i la sifra va aumentar fins a a 23 forns en 1640/41, lo que nos indica que estos varen ser anys d'important desaroyo en dita indústria.[4]

 
Centro histórico de Abissola Marina

En 1616 es va oficialisar la separació de Albissola Marina i Albisola Superiore com dos municipis distints, prenent com a llímit natural el riu Sansobbia. Prèviament, en 1598 la parròquia local ya s'havia dividit. No obstant, els boscs comunals no es varen escindir fins a 1855, casi dos sigles despuix.[2]

De la mateixa manera que la veïna Albisola Superiore, Abissola Marina va atraure a importants famílies nobles genovesas (com els Durazzo, els Gentile, o els De Mari), que varen construir notables viles d'estiu.[5]

Periodo napoleónico y reintegració al Reino de Sardenya

En la caiguda de la República de Gènova en 1797 i l'influència de la Revolució francesa, Albissola Marina va ingressar en la República Ligur, despuix en el cantó de Savona i, de 1805 a 1814, en el Departament de Montenotte del Primer Imperio francés.

Despuix del Congreso de Viena de 1814, en 1815 va passar al Reino de Sardenya i, des de 1861, al Reino de Itàlia.[2]

Actualidad

En 2006 es va propondre (sense quorum suficient) un referèndum per a fusionar Albissola Marina i Albisola Superiore en una única Albissola, que hauria sumat 32,22 km² i es convertit en el tercer municipi de la província en població.

Demografia

Evolució demogràfica
Any 1861 1871 1881 1901 1911 1921 1931 1936 1951 1961 1971 1981 1991 2001
Població 1577 1687 1920 2027 2111 2170 2154 2242 3134 5067 6148 6240 5945 5623
Font ISTAT - Elaboració gràfica de Wikipedia

Monuments i llocs d'interés

Arquitectura religiosa

  • Iglésia parroquial de La nostra Senyora de la Concòrdia
     
    Fachada de la Iglesia parroquial de Abissola Marina,
    Situada en el centre històric, va ser erigida a finals del sigle XVI, encara que la seua frontera actual data de 1903. En el seu interior es conserven un retaule de mayólica i escultures del sigle XVII realisades per Anton Maria Maragliano i Giacomo Antonio Ponsonelli.
  • Oratorio de Sant Josep Construït en 1608 en el caixco antic, alberga valioses pintures i escultures religioses.
  • Capella de la Ciappà Dedicada a la Verge de la Misericòrdia, es troba junt a l'antic camí cap a Savona. Data del sigle XVII.
  • Monasteri de Sant Benedetto vaig donar Colonega Antiga fundació monástica, possiblement lombarda, dependent del monasteri de Santa Giustina de Sezzè (província d'Alessandria). Documentat des del sigle XII, va ser demolit cap a 1932 durant la construcció de la carretera costera. Segons la tradició, els monges benedictins varen iniciar en este lloc la producció ceràmica en Albissola.
  • Iglésia de Sant Antonio Abad (restants) Construïda en 1538, va ser incorporada en 1885 al recint del castell de Sant Antonio.

Arquitectura civil

  • Vila Faraggiana Edificada en el sigle XVIII per la família Durazzo, és propietat del municipi de Novara des de 1961 per llegat testamentari. Des de 1968 acull un menut museu i obri al públic en determinades dates. Destaquen les seues sales decorades i un parc en escultures i fonts.
  • Casa Mazzotti Eixemple destacat d'arquitectura futurista del sigle XX.

Otros sitios de interés

  • Passejada Marítima dels Artistes (Lungomare degli artisti)
     
    El "Lungomare degli artisti" o paseo de los artistas.
    Passejada costera d'aproximadament un quilómetro, decorat en mosaics creats en 1963 per artistes italians i internacionals com Giuseppe Capogrossi, Roberto Crippa, Agenore Fabbri, Lucio Fontana, Wifredo Lam, Eliseo Salino, Aligi Sassu i Asger Jorn. Posteriorment es varen afegir nous panels de mosaic i escultures ceràmiques. Entre les obres destaca el monument Als caiguts de totes les guerres (1955), de Leoncillo Leonardi.

Cultura

Educació

Museos y Museos

  •  
    Vista de la Villa Faraggiana.
    Museo de la Vila Faraggiana.
  • Fàbrica Casa Museu "Giuseppe Mazzotti".
  • La Manufactura de Sant Giorgio.
  • Museu de la Casa "Asger Jorn".
  • Forn Alba Docilia. Un antic forn de 1600, utilisat fins als anys quaranta del XX i recuperat per l'administració municipal per a utilisar-ho com a espai expositiu.
  • Museu Diffuso Albisola (MUDA)

Eventos y eventos

  • Festival della Maiolica, en maggiomayo, en colaboració en els municipis de Albisola Superiore, Savona i Celle Ligure.

Referències

  1. ↑ «Alba Docilia: Albisola romana».
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Informazioni Generali» (en it-it). Svd Online (2011-07-19). Consultat el 2025-07-17.
  3. ↑ «Podestá _ AcademiaLab». academia-lab.com. Consultat el 2025-07-17.
  4. ↑ Ponteprino, Giampaolo (2020-06-06). «Storie marinare SPECIALE - Storia delle ceramiche di Albisola» (en it-it). Turismo Savona. Consultat el 2025-07-17.
  5. ↑ «Informazioni Generali» (en it-it). Svd Online (2011-07-19). Consultat el 2025-07-17.

Bibliografia

  • Centre ligure per la storia della ceramica, Atti del secondo convegno (Albisola, 31 maggio-2 giugno 1969), Genova, 1969, SBN CFI0324994.

Vore també

Otros proyectos

Enllaços externs