Alba (lírica tradicional)

En la lírica tradicional, el alba era una vora d'amanecer que una dòna espera l'arribada de l'amat. Sol posar-se en boca d'una chicona que crida a l'amat amic, igual que ocorre en les jarches i en les cantigas d'amic, lo que prova que respon a una tradició estesa per tota la península ibèrica, la qual es va manifestar després en tres regions i en tres llengües: Al Ándalus o Espanya musulmana (mozárabes), Galícia i Castella. En esta última, per eixemple: