Anar al contingut

Alacloro

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El alacloro (en anglés Alachlor; el nom del qual IUPAC és 2-clor-2’,6’-dietil-N-metoximetilacetanilida i nom CA és 2-clor-N-(2,6-dietilfenil)-N-(metoximetil)acetamida) és un producte químic usat com herbicida. És el segon herbicida més usat en els Estats Units[1] El seu us com a herbicida ha segut prohibit en l'Unió Europea.[2] La seua forma d'acció és per l'inhibició de les elongasas i dels pirofosfatos del geranilgeranil (GGPP).

Archiu:Alachlor USA 2011.png
Mapa de l'us del alacloro en EE. UU. en 2011

L'us principal del alacloro és com a herbicida de control de pastures anualles i malezas de fulls amples en cultuvos, principalment en dacsa, sorgo i soja. El alacloro és el segon herbicida més usat en Estats Units, particularment en dacsa i soja en Illinois, Indiana, Iowa, Minnesota, Nebraska, Ohio, i Wisconsin.[1]

Resum de la mida de prohibició

[editar | editar còdic]

En el Canadà:

  • Prohibits tots els seus usos el 31 de decembre de 1985; baixa tolerància en l'importació per a la dacsa, llavor de soja, judeues seques, carn i llet.
  • Tots els registres del producte cancelats pel seu potencial carcinogénico i a l'existència d'un producte alternatiu a menor risc el metalaclor.
  • El productor (Monsanto) va solicitar la revisió de la mida reglamentària, com permés en la secció 23 de el PCPA.[3]
  • L'informe final del Comité (octubre de 1987), va recomanar el restaurar el registre del alaclor, creent que la relativa seguritat del producte alternatiu metalaclor no era suficient per a cancelar els registres del alacloro.
  • El Ministre va mantindre que el metalaclor era més segur que el alacloro i va confirmar la prohibició.

Data d'entrada en vigor de la mida reglamentària ferma: 31/12/1985


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 «Consumer Factsheet on: ALACHLOR». National Primary Drinking Water Regulations. United States Environmental Protection Agency (EPA. Consultat el 4 de setembre de 2015.
  2. Thomas D. Boyer, Michael Peter Manns, Arun J. Sanyal, David Zakim. «Zakim and Boyer's Hepatology: A Textbook of Liver Disease». Saunders, 1990. Consultat el 4 de setembre de 2015.
  3. El Comité per a la Revisió del Alacloro es va formar el 13 de novembre de 1985