Pyrgus cinarae
La ajedrezada dels Balcans,[1] ajedrezada de Conca[1] o ajedrezada haltera[2][3] (Pyrgus cinarae) és una espècie de lepidòpter de la família Hesperiidae.
Descripció i cicle vital
[editar | editar còdic]De color oliváceo en la cara inferior i marró obscura en l'esquena, en taques blanques, medix de 26 a 34 mm i la taca de la cela té forma de mancuerna, pero per a la seua determinació precisa és necessari estudiar els genitals.[4][5]
És una espècie en una generació anual, en la que els adults volen de juny a agost. Les larves hibernan dins de l'ou i eclosionan en primavera, fins que en juny passen a la fase de bua, d'unes tres semanes.[1][6]
Distribució i amenaces
[editar | editar còdic]L'àrea d'ocupació de l'espècie presenta un núcleu principal en el surest d'Europa (Balcans, Grècia, Ucrània, sur de Rússia fins als Urales i també Turquia) i una subpoblación relicta en el centre de la península ibèrica, principalment en la província de Conca i també en Guadalajara,[7] en una cita de l'any 2010 en Àvila,[1][4] i una atra de l'any 2015 en Segòvia.[8] El seu hàbitat en Espanya (subespecie clorinda) són zones de xara i mont baix, be en zona de quejigo o de melojo, segons siga el substrat bàsic (serranía de Conca) o àcit (Àvila),[1] aixina com en clars de pinades. Viu entre 400 i 1900 m d'altitut (de 900 a 1600 en Espanya). Precisa de la presència de plantes del gènero Potentilla com a planta nutricia: en el surest d'Europa i en Àvila Potentilla erecta, Potentilla recta i Potentilla hirta, en Conca possiblement Potentilla reptans.[1] Aixina mateix, s'han observat posades en Filipendula vulgaris.
A nivell global Pyrgus cinarae no està classificada com a espècie amenaçada, pero la població espanyola rep la catalogació d'espècie vulnerable (VU) segons els criteris de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea, d'acort al criteri B1ac(iii).[1] Es proponen com a factors d'amenaça la pèrdua d'hàbitat per plantacions de pi i la pressió ganadera.[1] Per la seua rarea en Espanya i a l'aïllament d'estes poblacions de les del restant d'Europa, en 2018 va ser elegida com a Palometa de l'any per l'Associació Zerynthia per a conscienciar sobre la seua protecció.[3][9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Hernández-Roldán; Munguira, {{{nom2}}}; Martín Cano, {{{nom3}}} (2011). Atles i Llibre Rojo dels Invertebrats amenaçats d'Espanya (espècies vulnerables). Vol. 1 (en espanyol), Madrit: Direcció general de Mig Natural i Política Forestal, Ministeri de Mig ambient, Mig rural i Marí, pp. 464-467. ISBN 978-84-8014-794-1.
- ↑ (2017).Bolletí de la Societat Entomológica Aragonesa.Saragossa:(60)
- 463-483.ISSN 1134-6094.Consultat el 4 de febrer de 2018.
- ↑ 3,0 3,1 «Aixina és la ajedrezada haltera, palometa de l'any 2018» (en espanyol). EFE Vert. Consultat el 2 de febrer de 2018.
- ↑ 4,0 4,1 (2010).Bolletí de la Societat Entomológica Aragonesa.Saragossa:(46)
- 379-382.ISSN 1134-6094.Consultat el 2 de febrer de 2018.
- ↑ Higgins, Lionel G.; Riley, {{{nom2}}} (1978). Die Tagfalter Europas und Nordwestafrikas, 1ª edició (en alemà), Hamburc-Berlín: Paul Parey. ISBN 3-490-01918-0.
- ↑ «Europäische Schmetterlinge und ihre Ökologie: Pyrgus cinarae» (en alemà). Pyrgus.de. Consultat el 2 de febrer de 2018.
- ↑ (2014).Bolletí de la Societat Entomológica Aragonesa.Saragossa:(54)
- 175-178.ISSN 1134-6094.Consultat el 17 de maig de 2018.
- ↑ (2015).Arquivos entomolóxicos Galegos.la Corunya:13
- 59-65.ISSN 1989-6581.Consultat el 17 de maig de 2018.
- ↑ «Palometa de l'any 2018» (en espanyol). Associació Zerynthia. Consultat el 17 de maig de 2018.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pyrgus cinarae.- Este artícul conté una traducció derivada de «Pyrgus cinarae» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.