Airampoa erectoclada
Airampoa erectoclada és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Airampoa, dins de la família Cactaceae. És endèmica del noroest d'Argentina i anteriorment se li coneixia com Tunilla erectoclada.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]Airampoa erectoclada és una espècie de cactus de chicotet porte que creix de forma rastrera. El color del talle va de vert-azulado a vert lluent, en els segments del talle estretament triangulars en forma de lengüeta que s'interponen en posició vertical quan són jóvens.
Cada secció del talle pot medir fins a 6 centímetros de llarc i tenen fins a prop de 140 areolas molt prop una d'una atra. Cada areola presenta de 4 a 7 espines que s'inclinen cap a arrere i medixen de 4 a 10 mm de llarc.
Les flors són van de color taronja rojós a carmín. El seu estés pericarpi és desigual i erizado.[2]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie és el noroest d'Argentina i creix principalment en biomas desérticos o de xares seques.
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta espècie va ser com Opuntia erectoclada, publicada en 1936 pel botànic alemà Curt Backeberg en el llibre Kaktus-ABC: 411.[3]
Més vesprada, el botànic rus Aleksandr Doveld va traslladar l'espècie al gènero Airampoa, per lo que va passar a cridar-se Airampoa erectoclada. Va registrar estos canvis en la revista científica Turczaninowia 5: 29, publicada en 2002.[1]
- Airampoa: nom genèric que deriva de la paraula quechua ayrampu, que és com es coneix als individus d'esta espècie en la regió.[4]
- erectoclada: epítet específic que deriva de la paraula llatina erectus (que significa 'empinat') i la paraula grega klados (que significa 'branca'), fent referència a la disposició dels brots de l'espècie.[5]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com “Senyes Insuficients (DD)”, per lo que es desconeix el desenroll futur de les poblacions.[6]
Usos
[editar | editar còdic]Airampoa erectoclada s'utilisa principalment com planta ornamental. Creix com cubresuelos de baix manteniment, tolera be l'abandó i s'adapta en facilitat a jardins secs. Presenta un creiximent relativament ràpit. En rec regular, forma montículs baixos en pocs anys. S'adapta a sols secs, arenencs, pedregosos o arcillosos sempre que drenen ben. Tolera sols àcits, neutres o alcalinos, encara que preferix un pH entre 6 i 7,5.
Necessita una exposició a ple sol per a florir en abundància. En semisombra, reduïx la floració. Tolera molt ben la calor i resistix gelades de fins a −15 °C, segons el clon. En sols ben drenados, soporta també la humitat hivernal.
Una volta establida en exterior, requerix poc o cap rec. En hivernàcul, convé mantenint-la seca en hivern. Pot sofrir si passa per sequies molt intenses. Resulta ideal plantar-la junt a murs orientats al sur o en llocs protegits de la pluja hivernal.
Durant la floració, respon be a fertilisants en alt contingut en potassi i fòsfor, i baix en nitrogen. No presenta problemes greus de plagues ni malalties, encara que pot vore's afectada per cochinillas. Es propaga per mig d'esquejes en qualsevol moment del periodo de creiximent. Convé deixar secar el tall abans de plantar-ho en substrat en bon drenage.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Airampoa erectoclada (Backeb.) Doweld | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2024-12-10.
- ↑ Echeverría, Javier; Paniagua-Zambrana, Narel I.; Bussmann, Rainer W. (2020). [1], Springer International Publishing, pp. 153–155. ISBN 978-3-030-28932-4.
- ↑ «Opuntia erectoclada Backeb. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-01-01.
- ↑ «Ministeri del Mig ambient». espècies.mma.gob.cl. Consultat el 2024-12-09.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). [2], Springer. ISBN 978-3-540-00489-9.
- ↑ «Tunilla erectoclada: Kiesling, R.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152631A121602018».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/iucn.uk.2017-3.rlts.t152631a121602018.en.Consultat el 2025-06-22.
- ↑ «Airampoa erectoclada». www.llifle.net. Consultat el 2025-06-22.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Airampoa erectoclada» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.