Ahmed-Pasha Jimshiashvili
Ahmed Bey Jimshiashvili, posteriorment Ahmed Paşa (
- Este artícul conté una traducció derivada de «Plantilla:Lang-ka» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.; Nigazeuli, 1781-octubre de 1836) va ser un noble musulmà georgiano de la família Jimshiashvili d'Ayaria, que va governar com a governant autònom (bey) baix l'Imperi otomà despuix de 1818. Va eixercitar un paper notable en el teatre del Caucas. de la guerra rus-turca (1828-1829), sent incapaç de recuperar Ajaltsije per als otomans pero detenint els intents russos d'invadir Ayaria. Posteriorment, Ahmed va abandonar la seua anterior diplomàcia clandestina en els russos i va servir lealmente al govern otomà com a comandant en Kars i Erzurum. Va morir lluitant contra els insurgents kurdo en 1836.
Principi de la seua carrera
[editar | editar còdic]Ahmed Bey era fill de Selim Bey d'Ayaria, un derebey ("el senyor de les valls") d'Alta Ayaria, que va ser eixecutat en 1815 per haver-se opost al control otomà dels feus musulmans de Geòrgia. Despuix d'açò, Ahmed Bey i el seu germà Abdi Bey varen fugir en els seus sogres en el veí principat de Guria, súbdit del Imperi rus.
En 1818, una volta que la força punitiva otomana va abandonar Ayaria, Ahmed va retornar al seu poble natal de Nigazeuli, va ampliar la base de poder de la seua família en Ayaria i es va establir en Julo, a on va construir un castell sobre les ruïnes d'un antic monasteri cristià.[1][2][3] També va intentar estendre la seua influència a Guria, a on va recolzar a l'oposició antirrusa i va amenaçar als lleals russos. El 9 d'abril de 1819, Ahmed Bey va realisar una incursió sorpresa en Guria, va incendiar el poble d'Askana i es va dur a molts presoners. En el seu camí de tornada, ya en Ayaria, els gurios ho varen alcançar i ho varen derrotar en una batalla campal, lliberant als seus compatriotes. A lo manco 34 adjarianos, inclós un agha, varen morir; mentres que el cosí d'Ahmed, dos funcionaris turcs, 12 portaestandartes i atres 79 persones varen ser duts captius. Un incident va induir a les tropes russes a involucrar-se més enèrgicament en els districtes fronteriços, lo que va provocar una série d'incursions de represàlia en els assentaments musulmans.[4]
Guerra rus-turca (1828-29)
[editar | editar còdic]El govern de la família Jimshiashvili en Ayaria va ser en gran part autònom del govern central otomà que, en enfrontar-se a una nova guerra en Rússia en 1828, necessitava urgentment irregulars locals per a reforçar les seues pròpies forces dèbils en el suroest del Caucas i tenia que dependre dels servicis de beys locals. Per un atre costat, el comandant en cap rus, el comte Iván Paskévich, va intentar, a través del general Vasili Bebutov, comprar la llealtat d'Ahmed en la promesa de seguritat de les seues propietats, el ranc de general rus, una orde imperial i una pensió estatal. Finalment, els otomans es varen guanyar a Ahmed en otorgar-li el dret de governar Ajaltsije com un pashá si recuperava eixa ciutat dels russos.[5]
En febrer de 1829, Ahmed, al front d'unes 20.000 tropes ayarias i turques, va alvançar ràpidament cap a Ajaltsije, va prendre el control de la ciutat i va sitiar la seua ciutadella defesa pel general Bebutov. La guarnició va resistir i el germà d'Ahmed, Avdi Bey, no va poder evitar que els reforços russos aplegaren a través de la gola de Boryomi. El 4 de març de 1829, Ahmed es va retirar a Ayaria pero va llançar una atra ofensiva contra Ajaltsije en abril, pero va ser derrotat pel general Iván Burtsev en Tsurtskabi el 30 d'abril.[5]
Despuix d'estes derrotes, Ahmed i Bebutov varen recomençar les negociacions clandestines, que varen fracassar per complet en acabant de que el general Dmitri Osten-Sacken va succeir a este últim com a comandant en Ajaltsije. En agost de 1829, Osten-Sacken va aprofitar l'absència d'Ahmed en l'àrea de Batumi i va invadir l'Alta Adjara en una força de 3.000 hòmens. Va ocupar i va saquejar Julo, pero es va trobar sitiat en un terreny montanyós difícil i va tindre que obrir-se camí lluitant, en moltes baixes infligidas per la malaltia i les guerrilles ayarias, de tornada des d'Ajaltsije. El segon intent dels russos d'invadir Ayaria, esta volta pel general Karl Hesse de Guria, es va estrelar en Tsijisdziri en setembre de 1829. El camí a Guria ara estava obert per als ayarios, pero va aplegar la notícia d'un tractat de pau i totes les operacions en l'àrea varen ser detinguts.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ “შერიფ ხიმშიაშვილის მეურნეობა” [Sherif Khimshiashvili Farming] (Georgian) . South-West Geòrgia. Conference Materials 3: 41–43. ISSN 2298-0776.
- ↑ “ოსმალოს საქართველო” [Ottoman Geòrgia] (Georgian) . Iveria 13: 12–14.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ (1904) Утверждение русского владычества на Кавказе. Т. III, ч. 2 (en Russian), Tiflis: I. I. Liberman Typography, p. 482.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Caucasian Battlefields: A History of the Wars on the Turc-Caucasian Border 1828–1921, Cambridge University Press, pp. 23, 31, 33, 42.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ahmed-Pasha Jimshiashvili» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.