Anar al contingut

Agrimonia procera

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Agrimonia procera (Agrimonia procera)

Agrimonia procera és una planta herbácea olorosa de la família Rosaceae.

Descripció

[editar | editar còdic]

Herba perenne, olorosa de fins a 180 cm d'altura. Talle en pèls llarcs, setosos, estriado, en les branques fines i llargues, a sovint rojós en la mitat inferior. Els fulls són alterns i imparipinnadas, en 7 - 11 parells de foliolos grans, verts en el fes i una miqueta més blanquecinas en el envés, molt dentadas, tenen estípulas molt dentadas. Raquis acanalado, en pèls similars als del talle. Les flors aromàtiques s'agrupen en #inflorescència a lo llarc del talle. Tenen la corola regular (actinomorfa), de color groc.[1]

Hàbitat i distribució

[editar | editar còdic]
Corología
Lateeurosiberiana (de distribució principalment eurosiberiana, pero que penetra en territoris pròxims.)[2]
Distribució

Europa, des del sur d'Escandinavia i Finlàndia, fins a la península ibèrica, península itálica, Sicília, nort de Grècia, oest de Rússia i Ucrània.

Senyes sobre protecció i conservació[3]

Categoria: Tàxon d'interés especial (IE) Decret 50/2003, de 30 de maig pel que es crea el Catàlec Regional de Flora Selvada Protegida de la Regió de Múrcia i es dicten normes per a l'aprofitament de diverses espècies forestals. B.O.R.M. núm. 131, 10 de juny de 2003, págs. 11615-11624 [2] Categoria: Tàxon d'interés especial (IE) Llibre roig de la flora selvada protegida de la Regió de Múrcia. Conselleria d'Agricultura, Aigua i Mig ambient, D.G. del Mig Natural, Múrcia. [3] Categoria: Invasiva. En Suràfrica s'ha declarat com a planta invasiva.[4]

Sinonímia[5]

[editar | editar còdic]


Usos i estudis[6]

[editar | editar còdic]

Els components de les espècies de Agrimonia han segut reportats com a candidats antimicrobianos que posseïxen propietats antioxidants i antiinflamatorias. Degut a que l'us d'antibiòtics en el ganado vacú es presupon que pot contribuir a l'emergent crisis de salut pública a la resistència als antibiòtics, es requerixen alternatives. Els aditius filogenético s'investiguen extensament per les seues propietats antibióticas.

S'estudia l'impacte de Agrimonia procera en el creiximent de ceps seleccionats de bactèries intestinals, l'efecte de A. Procera sobre l'abundància de mRNA de genés implicats en la inflamació bacteriana i la defensa en un carcinoma de llínea celular del còlon, i l'efecte de A. Procera en el rendiment de creiximent de lechones sans.

 Avís mèdic
Composició

La agrimoniina i els glucósidos de luteolina i apigenina es varen identificar com els principals fitoquímicos de A. procera

Enllaç exterior

[editar | editar còdic]

Imàgens i plecs en GBIF [4] Commons

Referències

[editar | editar còdic]

Plantilla:Listref


Referències

[editar | editar còdic]
  1. (1993.) [1], Agrimonia (ROSACEAE. Vol. 6) edició, Madrit: csic, p. 374. ISBN 8400062213.
  2. «UPNA». Flora Pratense i Forrajera Cultivada de la Península Ibèrica. UPNA. Consultat el 11 de decembre de 2018.
  3. «ANTHOS». Agrimonia procera. M. A. A i Mig ambient. Consultat el 11 de decembre de 2018.
  4. «Invasive Species South Africa» (en inglés). Agrimonia procera. Archivat des d'el original, el 14 de decembre de 2018. Consultat el 11 de decembre de 2018.
  5. «Catalogue of Life» (en és). Agrimonia] procera. Consultat el 11 de decembre de 2018.
  6. «Agrimonia procera exerts antimicrobial effects, modulates the expression of defensins and cytokines in colonocytes and increases the immune response in lipopolysaccharide-challenged piglets».BMC Veterinary Research.Vol.14(1)doi:10.1186/s12917-018-1680-0.Consultat el 11 de decembre de 2018.