Agnus Dei (Zurbarán)

Archiu:Francisco de Zurbarán 006.jpg

Agnus Dei (Zurbarán)

Agnus Dei (en llatí, ‘Corder de Deu’) és el nom en el que es coneix a a lo manco sèt versions diferents d'un tema de Francisco de Zurbarán, entre les que es presenten molt poques variants. Sobre la denominació «Corder de Deu», els experts a la data no han conseguit un consens.

De les sèt versions resenyades com a autógrafes de Zurbarán, recopilades per el historiadora Odile Delenda en la seua obra Zurbarán, Catàlec raonat i crític publicat en 2009, cinc d'elles a lo manco per a esta autora no es denominen: Agnus Dei, sino com a «corders» o «moltons» «en les pates nugades» lloc que es distinguixen de les restants dos versions en que l'autor no va voler donar lloc a interpretacions sobre el caràcter religiós de les peces i, per a això, va incloure nimbos als corders, ademés d'inscripcions alusivas al tema del corder místic. Abunda Delenda senyalant que en tindre els moltons les banyes presents, difícilment es podria fer referència al Corder de Deu. Per últim, indica que si Zurbarán haguera buscat més que realisar estudis del natural en el cas d'estos corders, ho haguera fet afegint atributs inequívocs com els ya mencionats.

Atres experts com els de el Museu del Prat, a on es conserva la més célebre d'estes versions senyalen en canvi que És veritat que en este cas no existixen atres elements a banda de la simple presència d'un corder, pero l'associació entre este animal i el Fill de Deu sacrificat —Corder de Deu, com es denomina a Crist en el llenguage llitúrgic— estava tan estesa, que resulta improvable que un espanyol del sigle XVII fora capaç d'abstraure's de les connotacions religioses i contemplar esta image exclusivament com una maravellosa vanaglòria tècnica o com una suculenta promesa culinària. En paraules de Javier Portús.

Versions del quadro

Agnus Dei Fundació GMG Suïssa

Datat i firmat en 1631. És la primera de les obres datades de Zurbarán sobre este tema. En dimensions de 84 × 116 cm (centímetros). Este oli és potser dels menys estudiats. Res sembla saber-se de la seua procedència. En el catàlec raonat apareix identificat en el número 39.

Agnus Dei Plandiura

Datat i firmat en 1632, el Agnus Dei Plandiura, conegut també com el Moltó en les pates nugades, és un oli de 60 × 83 cm (centímetros), i una de les millors versions, en l'actualitat es troba en Barcelona en la colecció Salvadó Plandiura. Esta obra es va donar a conéixer gràcies a la seua restauració i exposició com a «obra invitada» en el Museu de Belles arts de Bilbao en 2004. Es troba inscrita en el catàlec en el número 55.

Agnus Dei del Prat

Sense data ni firma, la datació s'ha estimat entre 1635 i 1640 en la plenitut artística de Zurbarán. És la versió més conseguida de les existents i s'expon en la colecció permanent del Museu del Prat de Madrit des de la seua adquisició en 1986. Es coneix que va pertànyer a Fernando VII per un sagell de lacre que es conserva en la part posterior del mateix. El virtuosisme de les seues pinzellades, la calitat i senzillea dels tirabuzones del lechal, l'accentuen com una de les més elegants i substantives obres del barroc espanyol. Està pintat al oli sobre llenç i medix 38 cm (centímetros) d'alt per 62 cm d'ample. En el catàlec li correspon el número 105.

Agnus Dei Colecció Privada Madrit (a)

En dimensions de 37 × 58 cm (centímetros), i datat aproximadament entre 1635-1640, també sense firma. Este chicotet oli a diferència d'uns atres, realisats del natural, és una repetició molt pareguda, inclús en les seues dimensions a la del Museu del Prat. El historiador Matías Díaz Padró va reconéixer esta obra en 1981 que es troba en una Colecció Privada de Madrit, sense que conegam més de la seua procedència. En el Catàlec raonat se li va assignar el número 105 bis.

Agnus Dei Colecció Privada Madrit (b)

Igualment, s'estima que va ser pintada entre 1635 i 1640, en carir de data o firma, açò últim no causa hui dia dubta alguna sobre la calitat de la peça i la seua autoria per als experts, gràcies a la restauració que se li va realisar en 2005 i que va revelar les verdaderes calitats de l'obra que fins a llavors era impossible corroborar per neteges molt abrasivo que va sofrir en el passat, ademés de per la notòria presència de barnices oxidados. Estem davant la quinta versió del «Moltó en les pates nugades», que va ser venut per la casa de Subastes Ansorena en 1996. Li correspon la numeració 106 del Catàlec raonat.

Agnus Dei de Sant Diego

Carix de data o firma, datat aproximadament de 1635 a 1640. Interessant és la versió que es troba en el The San Diego Museum or Art, de menors dimensions, est és de 35.56 × 52.07 cm (centímetros), va ser llegat al museu per Anne R. i Amy Putnam. És una de les dos versions en les que el caràcter doble de bodegón i pintura religiosa no és una percepció, el nimbo en el cap del moltó i l'inscripció «TANQUAM AGNUS» (‘com un corder’) fan clara alusió al Corder místic. En el catàlec té adjudicat el número 107.

Agnus Dei de la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Fernando

Firmat «F.Z. 1639» i en unes dimensions de 47.6 × 55.9 cm (centímetros). Va ser adquirit per l'Acadèmia en 1999 a la Casa de Subastes Sotheby's de Nova York. Esta versió es considera com més propenca a la del Museu de Sant Diego por cuanto l'edat del corder utilisat és més jove que en les versions del Prat o de la Colecció Plandiura. És de resaltar igualment que en estes dos versions el sentit religiós de les obres és explícit por cuanto es representa al corder en un nimbo ademés de l'inscripció que resa: «TANQVAM AGNVS/IN OCCISIONE (M)» (‘com el corder davant el esquilador’). La diferència principal en la versió de Sant Diego estreba que en esta de l'Acadèmia el corder ya es troba trasquilado, pròxim per al sacrifici. En el catàlec està identificada en el número 149.

Vore també

• Anex:Quadros de Francisco de Zurbarán