Els agents eritropoyéticos (o hematopoyéticos) diferixen d'atres drogues en que no són productes químics aïllats de plantes o sintetisats en un laboratori. Són glucoproteínes produïdes per cèlules de mamífers cultivades, en les que s'ha introduït el gen de l'eritropoyetina, del factor estimulant de colónies de granulòcits (G-CSF) o del factor estimulant de colónies de granulòcits i macròfecs (GM-CSF).[1]

Filgrastim, agent amprat per a aumentar el número de cèlules mare eritropoyétiques en la sanc.

Per mig d'un procés en múltiples passos, es va purificar el factor estimulant de colónies de macròfecs (M-CSF) i es va identificar el gen corresponent.[2] Es va purificar una activitat que estimulava la producció tant de granulòcits com de monocits a partir d'un mig condicionat en pulmó murino, que va conduir a la clonació de la seua cDNA. Este factor de creiximent hematopoyético està codificat per un gen únic que especifica un ARN mensager de 1200 nucleòtits i un polipèptit de 118 aminoàcits.[3] Aixina mateix es va promoure una activitat que va estimular la producció exclusiva de neutrófilos i va permetre clonar el G-CSF.[4] Posteriorment, es va purificar i va clonar un factor estimulant de colónies de megacariòcits denominat trombopoyetina.[5][1]

Degut a que són idèntics o casi idèntics als agents hematopoyéticos endógenos, hi ha relativament pocs efectes secundaris.

Agents

S'han aïllat, purificat i clonat: G-CSF i de cGM-CSF, l'interleucina 3, la eritropoyetina i la trombopoyetina. S'utilisen el rhG-CSF (filgrastim, obtingut de Escherichia coli, lenograstim i pegfilgrastim), el rhGM-CSF (molgramostim o sargramostim, obtingut de rent), la rh-eritropoyetina o epoetina, obtinguda de cèlules ovàriques d'hàmster, i el agonista del receptor trombopoyetínico eltrombopag.[6]

Estos agents són extremadament cars de desenrollar i produir. No obstant, l'inversió ha dut a noves i interessants intervencions terapèutiques, que varen ser impossibles en les tècniques convencionals de desenroll de fàrmacs. La tecnologia d'ADN recombinant s'està aplicant ara a numerosos problemes mèdics, particularment els deguts a l'escassea d'una substància endógena (per eixemple, insulina en la diabetis mellitus).[7]

Els ensajos de teràpia gènica estan actualment en curs. La teràpia gènica implica l'introducció de gens en pacients per a codificar les enzimes faltantes o proteïnes terapèutiques. Els agents a continuació reduïxen la necessitat de transfusions de sanc en pacients en anèmia crònica, reduïxen l'incidència d'infeccions potencialment mortals en pacients en baixos recontes de neutrófilos i milloren l'èxit del transplant de mèdula òssea autóloga en pacients en càncer.[7]


Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 (2005) Goodman & Gilman's the pharmacological basis of therapeutics, 11th ed. edició, New York: McGraw-Hill Medical Publishing Division, pp. 1433-1442. ISBN 0-07-142280-3.
  2. ↑ «Human CSF-1: molecular cloning and expression of 4-kb cDNA encoding the human urinary protein.».Science (New York, N.Y.).235(4795)
    1504-8.doi:10.1126/science.3493529.
  3. ↑ «Molecular cloning of cDNA encoding a murine haematopoietic growth regulator, granulocyte-macrophage colony stimulating factor.».Nature.309(5971)
    763-7.
  4. ↑ «Purification and biochemical characterization of human pluripotent hematopoietic colony-stimulating factor.».Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America.82(5)
    1526-30.doi:10.1073/pnas.82.5.1526.
  5. ↑ «Thrombopoietin».New England Journal of Medicine.339(11)
    746–754.doi:10.1056/NEJM199809103391107.
  6. ↑ (2013) «Fàrmacs agonistas catecolaminérgicos», Farmacologia humana, 6ª ed. edició, Barcelona: Elsevier Masson, pp. 926-927. ISBN 978-84-458-2316-3.
  7. ↑ 7,0 7,1 (1992) Clinical pharmacology made ridiculously simple, 7th print. edició, Miami, FL: MedMaster, p. 84. ISBN 0-940780-17-8.