Agència Regional per a la Llengua Friulana

La Agència Regional per a la Llengua Friulana (ARLeF: Agjenzie Regjonâl pe Lenghe Furlane) és l'ent instrumental de la Regió Autònoma Friuli-Venècia Julia que coordina les activitats relacionades en la protecció i la promoció de la llengua friulana en el territori regional. Eixercita una funció clau en l'aplicació de la normativa sobre la llengua friulana detallada especialment en la llei n.º 482 del 15 de decembre de 1999, en matèria de «Normes de protecció de les minories llingüístiques històriques», en la llei regional n.º 15 del 22 de març de 1996 (Normes per a la protecció i la promoció de la llengua i de la cultura friulana i institució del servici per a les llengües regionals i minoritàries) i en la llei regional n.º 29 del 18 de decembre de 2007 (Normes per a la protecció, la valorisació i la promoció de la llengua friulana).

L'Agència és un ent regional, dotat de personalitat jurídica pública i d'autonomia administrativa i financera, que forma part del Compartixc unico del pubblico impiego (Secció única de l'ocupació pública) de Friuli-Venècia Julia. Va ser creada per mig de la Llei regional n.º 4 del 26 de febrer de 2001 (art. 6) i les seues activitats varen escomençar en 2005 despuix de l'aprovació del seu Estatut (D. P. Reg. n. 0102/Pres. del 19 d'abril de 2005). L'Agència proporciona assessorament llingüístic a subjectes públics i privats i realisa accions per a promoure la presència i l'us de la llengua friulana en els principals àmbits de la vida social, com la família, l'escola, els mijos de comunicació, les noves tecnologies, l'administració pública, l'investigació científica, els espectàculs i les arts, la cultura i el món laboral.

L'Agència eixercita les seues funcions per mig de:

a) activitats directes;

b) contribucions a subjectes públics o privats molt qualificats;

c) formes de colaboració en organismes públics i privats que treballen per al coneiximent, la difusió i l'us de la llengua friulana;

d) creació de beques.

Òrguens

Són òrguens de l'Agència el Consell d'Administració, el Comité tècnic-científic, el president i el Revisor únic de contes.

Consell d'Administració

El Consell d'Administració és nomenat per decret del President de la Regió, prèvia delliberació de la Junta regional, i està compost per cinc membres, tres dels quals són proposts pel Conseller regional per a la protecció de la llengua friulana i un d'ells és el president, un és nomenat pel Consell dels governs locals, elegit pels representants dels ents locals en virtut de la Llei n.º 482 del 15 de març de 1999 en matèria de «Normes de protecció de les minories llingüístiques històriques» i el quint és nomenat per l'Universitat d'Údine. La Junta regional elegirà, entre els components del Consell d'Administració nomenats, al President de l'Agència. El president presidix les reunions del Consell d'Administració, coordina l'activitat de l'Agència i és el seu representant llegal.

El Consell d'Administració eixercita les següents funcions:

• adopció del proyecte de presupost, del programa anual d'activitats de l'Agència i dels contes finals de l'Agència;
• aprovació dels actes de direcció per a alcançar els objectius de l'Ent;
• aprovació de les propostes de modificacions estatutàries de l'Agència, que deuen sometre's a la Regió per a la seua aprovació;
• nomenament del Comité tècnic-científic;
• aprovació dels reglaments.

Comité tècnic-científic

El Comité tècnic-científic està compost per huit erudits, docents o operadors en una gran experiència en la planificació i realisació d'iniciatives per a l'ensenyança i la difusió de la llengua friulana, per a la promoció del seu us en tots els àmbits de la comunicació i de la vida moderna.

Els components del Comité són nomenats pel Consell d'Administració per un periodo de tres anys i poden tornar a ser elegits.

La composició del Comité deu garantisar la representació equilibrada de competències disciplinares i especialment de:

• experts en llingüística en referència especial a la planificació llingüística;
• experts en didàctica de la llengua friulana i en la llengua friulana mateixa;
• experts en l'us de la llengua friulana en els mijos de comunicació de masses;
• experts en l'us de la llengua friulana en la producció artística, musical i multimèdia.

El Comité tècnic-científic eixercita les funcions següents:

• recolza al Consell d'Administració per a elaborar el programa anual d'activitats de l'Agència;
• recolza al Consell d'Administració per a elaborar el Pla general de política llingüística per a la llengua friulana i, una volta a l'any, per a establir les prioritats d'intervenció, segons les disponibilitat financeres;
• eixercita una activitat constant d'assessoria tècnic-científica per a l'Agència;
• eixercita qualsevol atra funció prevista per la normativa regional i pels Reglaments de l'Agència.

Revisor únic de contes

El Revisor únic de contes és nomenat, a proposta de l'Assessor competent per a la protecció de la llengua friulana, per mig de decret del President de la Regió. El Revisor únic de contes eixercix funcions de control, permaneix en funcions tres anys des de la data de nomenament i pot tornar a ser elegit solament una volta.

Estructura operativa

L'estructura operativa de l'Agència està composta pel director, l'Oficina de Direcció i l'Equip tècnic-científic.

El Director supervisa l'aplicació dels plantejaments programàtics indicats pels òrguens d'administració de l'Agència i, en este àmbit, eixercita les següents funcions:

• és responsable de l'eixecució de les delliberació i de les disposicions dels òrguens de l'Ent i aplica les indicacions i els objectius establits pel Consell d'Administració;
• participa en les reunions del Consell d'Administració i del Comité tècnic-científic;
• dirigix al personal de l'Oficina de Direcció i a l'Equip tècnic-científic ademés de coordinar les seues activitats.

L'Oficina de Direcció és dirigida pel director, eixercita tasques de gestió i conta en empleats propis i en una plantilla proporcionada per la Regió o atres Administracions públiques.

Finestreta llingüística regional per a la llengua friulana

Per mig de la Finestreta llingüística regional per a la llengua friulana, ARLeF oferix servicis d'assessoria llingüística i toponímia, traducció escrita, informació i orientació sobre la llengua friulana. Es proporcionen servicis per a tots els ents locals, els ents instrumentals i els concessionaris de servicis públics inclosos en el territori de referència. Ademés, es pot otorgar el servici als particulars si està en consonancia con les directrius de la política llingüística regional. La finestreta té una Sèu Central i quatre Sèus descentralisades que cobrixen tot el territori de parla friulana.

Proyectes realisats per ARLeF

L'Agència eixercita una série d'activitats en varis àmbits de la vida social. A continuació s'indiquen alguns proyectes de gran importància, dividits per sector.

Família

Crescere en più lingue (Créixer en varis idiomes): es tracta d'un proyecte realisat en colaboració en els Centres de salut del territori de parla friulana l'objectiu principal de la qual és donar a conéixer als nous pares les múltiples ventages cognitives i meta cognitives d'una educació plurilingüe. Ademés, el proyecte pretén lluitar contra els prejuïns que, encara hui, poden jugar un paper important en l'elecció de processos educatius plurilingües. Finalment, Crescere en più lingue promou les característiques culturals i llingüístiques del territori regional, ademés del seu «multillingüisme natural».

Noves tecnologies

L'Agència ha creat vàries ferramentes informàtiques que faciliten l'us escrit de la llengua friulana segons les normes de la grafia oficial (en virtut de la L. R. 15/96, art. 13). En la pàgina web d'ARLeF estan a disposició dels usuaris les següents ferramentes:

• el Gran Dizionario Bilingue Italià – Friulano (Gran Diccionari Bilingüe Italià – Friulano), el diccionari més complet per lemes i descripcions actualment a disposició per a la llengua friulana (està disponible també la APP per a tabletas i teléfons inteligents);
• el Correttore Ortografico Friulano (Corrector ortogràfic Friulano) per a analisar un text escrit i trobar eventuals errors d'ortografia, en sugerències sobre les possibles correccions;
• el Tastiera Friulana Semplice (Teclat Friulano Simple), un programa que permet escriure de manera ràpida en friulano, simplificant l'introducció dels accents i dels caràcters especials, gràcies a una ràpida combinació de tecles.

Chiquets

Mamen! – el primer programa de televisió per a chiquets en friulano. Ademés, l'Agència ha realisat la versió friulana de varis dibuixos animats, entre els quals Omenuts, Tui i Tuie i Rite i Cjossul. En la pàgina web de l'Ent es troba també una part lúdic-didàctica dedicada als més menuts.

Escola

Pavee. La magjie dal furlan (Pavee. La màgia del friulano) – campanya institucional d'informació i sensibilisació per als pares de chiquets en edat preescolar i escolar, per a aprofitar l'ensenyança de la llengua friulana que s'oferix als seus fills. Ells podran elegir esta opció en el moment de la seua inscripció en el jardí d'infància, en l'escola primària i secundària de primer nivell.

Història i cultura

Fieste de Patrie dal Friûl (Festa de la Pàtria de Friuli) – des de 2015, despuix de l'aprovació de la Llei Regional n.º 6 del 27 de març, l'objectiu del qual és recordar i valorar els orígens, la cultura i l'història de l'autonomia del poble friulano, ARLeF recolza la celebració oficial de la Festa i dels més de 100 events relacionats en la mateixa i organisats pels Ents locals del territori de parla friulana el 3 d'abril de tots els anys. Les celebracions evoquen el 3 d'abril de 1077 quan es va decretar el naiximent del Estat Patriarcal friulano, l'institució que fins a el XV va unir Friuli a molts atres territoris en un organisme estatal, que va alcançar formes d'organisació civil molt alvançades per a aquell llavors.

Teatri Stabil Furlan (Teatre Estable Friulano) – el proyecte, destinat a crear un ent de producció teatral en llengua friulana i a unir per primera volta a professionals dels més qualificats del món teatral i cultural friulano, va nàixer gràcies a la cooperació entre ARLeF i atres ents com l'Ajuntament d'Údine, Css Teatre stabile vaig donar innovazione del Friuli-Venezia Giulia (Css Teatre estable d'innovació de Friuli-Venècia Julia), Fundació Teatre Nuovo Giovanni dona Udine (Teatre Nou Giovanni dona Udine), Accademia vaig donar art drammatica «Nico Pepe» (Acadèmia d'art dramàtic «Nico Pepe»), Società Filologica Friulana (Societat Filològica Friulana) i Istitût Ladin Furlan Pre Chec Placerean (Institut Ladino Friulano Pre Chec Placerean).

Furlan, lenghe d'Europe (Friulano, llengua europea) – exposició itinerant que presenta de forma sintètica, encara que detallada, el concepte d'identitat friulana, explica el context sociocultural en el que es va desenrollar la llengua i presenta les estratègies de política llingüística realisades en Friuli.

Promoció de la llengua

Al dipent vaig donar nô (Depén de nosatres) – campanya institucional d'informació i sensibilisació per a l'us conscient i quotidià de la llengua friulana. El proyecte s'articula en diferents fases i involucra vàries rets socials per a que els ciutadans friulanos, sobretot els més jóvens, recolzen activament la llengua friulana.

Proyectes recolzats per ARLeF

L'Agència recolza la promoció de la llengua friulana en el món de l'edició, de l'espectàcul i de l'investigació científica gràcies a donacions destinades, despuix de la publicació d'una convocatòria, a actors públics i privats per a la realisació de proyectes específics.

Entre els múltiples proyectes avalats per ARLeF en els últims anys, es recorden per eixemple:

• Suns Europe,

les referencies sense nom deuen de tindre contingut el festival europeu més important de les arts escèniques en llengua minoritària;

• Docuscuele, el «centre de documentació, investigació i experimentació didàctica per a l'escola friulana»,

les referencies sense nom deuen de tindre contingut per a posar en ret els proyectes i les competències relacionades en l'ensenyança de la llengua;

• Lenghis-Ladint,

les referencies sense nom deuen de tindre contingut una ferramenta didàctica informàtica utilisada per a l'ensenyança de la llengua friulana en un context plurilingüe en una biblioteca digital i un laboratori que oferix molts eixercicis;

• Free&Ulli, GjatUt, Fameis i Cressi parell furlan, 4 coleccions de llibres per a chiquets;
• INT/ART, la série de documentals sobre els jóvens artistes i creatius que usen la llengua friulana en la seua producció artística;
• les películes Missus

les referencies sense nom deuen de tindre contingut i Predis, sobre la batalla dels retors friulanos per al reconeiximent de la llengua friulana.

Memoràndums d'enteniment

Ademés, l'Agència va subscriure una série de memoràndums d'enteniment i va mamprendre vàries colaboracions en importants centres friulanos que eixerciten activitats relacionades en la promoció de la llengua en tots els sectors de la societat. Els protocols preveuen moltes activitats com la traducció de material d'informació i promoció, la realisació d'events conjunts, campanyes d'informació plurilingües…

A continuació, alguns eixemples per a comprendre el caràcter heterogéneu de les colaboracions activades: Mittelfest – Festival de música, dansa, teatre i arts visuals procedents dels països d'Europa Central; Isontina Ambiente s. r. l. – la societat que administra els contractes del servici migambiental en 25 ajuntaments de la província de Gorizia; Udinese Calcio S. p. A. (Club de fútbol); FUC – Società Ferrovie Udine-Cividale s. r. l. (Empresa ferroviària).

Proyectes europeus

L'Agència ha participat i participa, com a soci, en varis proyectes europeus, com per eixemple:

• ANEU-COOP – Identitat i cooperativisme en territoris d'establiment de minories històric-llingüístiques,

les referencies sense nom deuen de tindre contingut que va nàixer en l'objectiu de promoure de forma innovadora la relació entre el cooperativisme i les minories històric-llingüístiques presents en les zones transfronterer que participen en el proyecte per a millorar la seua competitivitat;

• RUSH – Llengües minoritàries i horisons plurilingües,

les referencies sense nom deuen de tindre contingut en la colaboració d'escoles i ents d'Itàlia, Croàcia i Espanya, a on es troben importants minories llingüístiques, en l'objectiu de crear una guia didàctica (utilisant les llengües oficials i minoritàries de les llengües involucrades en el proyecte) i crear un centre de recopilació i de documentació dels recursos educatius per a difondre i compartir materials educatius plurilingües;

• Eumint (Euroregiones, Migració i Integració),

les referencies sense nom deuen de tindre contingut l'objectiu del qual és consolidar la cooperació entre les institucions de la zona transfronterer entre Àustria i Itàlia, involucrant les regions de Véneto i Friuli-Venècia Julia, les Províncies autònomes de Trento i Bolzano, els Länder austríacs de Tirol i de Carintia. L'objectiu principal és afrontar les dificultats socials, econòmiques, polítiques i culturals relacionades en els fenomens migratoris i consolidar les polítiques d'integració en les zones involucrades en el proyecte.

Ademés, ARLeF forma part de Network to promote linguistic diversity (NPLD), la ret paneuropea activa en el sector de la política i de la planificació llingüística molt apreciada per les institucions europees com la Comissió Europea, el Parlament Europeu i el Consell d'Europa. Es tracta d'una plataforma operativa creada per a recolzar, protegir i promoure les llengües minoritàries i regionals de tota Europa per mig de l'intercanvi de bones pràctiques i l'informació entre els experts del sector.

Des de l'1 de juliol de 2014, el Consell regional de la Regió Friuli-Venècia Julia forma part oficialment del Network i ARLeF és l'encarregada de la gestió, de l'organisació i del respal a la Regió Friuli-Venècia Julia en les activitats del NPLD.

Vore també

• Llengües d'Itàlia
• Idioma friulano

Bibliografia

• A càrrec de William Cisilino, Friulano lingua viva. La comunità linguistica friulana, Província d'Udine, 2006.
• A càrrec de S. Heinemann i L. Melchior, Manuale vaig donar linguistica friulana, De Gruyter, 2015.
• La grafie uficiâl de lenghe furlane, ARLeF, 2016.

Enllaços externs

• Pàgina web oficial (en anglés i italià)
• Fonts Normatives i Lleis, Consell Regional FVG (italià)
• Regió Autònoma Friuli-Venècia Julia [1] archivat en Wayback Machine. (italià)
• Network to promote linguistic diversity (anglés)