Adrar dels Iforas
El Adrar dels Ifoghas (també Adrar dels Iforas, en tamasheq i utilisant l'alfabet tifinagh, ⴰⴷⵔⴰⵔ ⵏ ⵉⴼⵓⵖⴰⵙ) és un massiç montanyós que es troba en Mali, en la Regió de Kidal, i s'estén per un àrea d'al voltant de 250.000 quilómetros quadrats.
Geografia
[editar | editar còdic]Esta àrea es caracterisa per amplis i profundes valls, i està replet de piles de blocs erosionats de granit. Les valls del massiç s'òbrin a la planicie de Tamesna cap a l'est, a la fossa de Telemsi cap a l'oest, a la conca occidental de la vall de Azaouak en el sur, i al Tanezrouft en el nort. Els principals assentaments d'esta regió són Kidal, Aguel'hoc, Boghassa, Essouk i Tessalit.
Mesquites
[editar | editar còdic]Les investigacions de Patrice Cressier[1] oferix una visió de l'importància arquitectònica i cultural de quatre mesquites situades en el Adrar dones Ifoghas al nort de Gao i Agadez.[2]
La mesquita de Tefis, que es creu va ser fundada cap a 1480, ocupava una posició central dins d'un recint sagrat ovalat i estava acompanyada per un chicotet oratorio que datava de el XV. Una atra mesquita notable en la ciutat de In-Teduq, fundada aproximadament en 1430 per ʿUthman al-Mawhub ibn Iflawas, presentava una estructura central dividida en tres naus alineades en la qibla. Desgraciadament, va ser destruïda per la violència a mitan de el XVI.
De la mateixa manera, la mesquita de Shi-n Wasagharan, caracterisada per dos naus paraleles a la qibla, data de el XVI segons les proves epigràfiques de les necròpolis propenques. Per la seua banda, la mesquita d'És-Suk, situada en la ciutat medieval de Tadmekka, contava en una sala rectangular de 23,5 per 15,5 metros dividida en cinc naus paraleles a la qibla.[3]
Estes mesquites solien seguir una planta rectangular orientada de nort a sur, en estrets passadiços alineats en la qibla i robusts murs perforats per chicotetes obertures. Mentres que alguns llogarets o assentaments temporals només tenien una nau, els centres urbans com Assode o Tadmekka presentaven tres naus. A diferència de les mesquites de Mauritània, les de Air carien de decoració i mostraven un aspecte més substancial, desprovisto de minarets o minbars.
Cressier va sugerir que la meticulosa organisació espacial d'estes mesquites, estructurades a lo llarc d'un eix este-oest i a sovint integrades en recints sagrats ovalats, reflectia un sentit de l'harmonia divina influït pel sufisme. Ademés, a finals de el XV, els erudits de Tadmekka varen establir ermites en Air, lo que provablement va contribuir a la singular arquitectura religiosa de la regió. Estes mesquites representen un subgrup distint dins de la estepa presahariana, caracterisat per la seua alliniació en la qibla i dos o tres naus paraleles.
Població local
[editar | editar còdic]El Adrar dels Ifoghas es coneix localment com "Adagh". "Adrar" és el terme bereber per a montanya, mentres que "Ifogha" és el nom d'un aristocràtic clan tuareg, "Kel Ifoghas", que han dominat la regió durant generacions. Com la major part dels tuaregs, els Kel Ifoghas són nómadas, vivint a partir de les seues manades de camellos, cabras i ovellas.
Esta àrea és rica en jaciments arqueològics, particularment petroglifos en ilustracions d'hòmens caçant, cultivant i pastoreando ganado.[4] L'esquelet del home de Asselar va ser trobat en esta àrea per Wladimir Besnard i Théodore Monod.
Conflicte de Mali
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Conflicte en el nort de Mali (2012-2013).
En 2013, esta zona es va convertir en refugi per als combatents islamistes que lluitaven que fugien de l'intervenció francesa durant la guerra civil en Mali.[5] El 22 de febrer, es va lluitar una batalla en el Adrar dels Ifoghas, morint 25 chadianos, entre els que estava Abdel Aziz Hassane Adam, líder de les forces especials de Chad en Mali, i 93 islamistes. El 12 de març va tindre lloc la batalla de Tigharghar en la localitat del mateix nom, morint un soldat chadiano i 6 islamistes. La batalla va tindre com a resultat que els soldats de Chad prengueren la localitat.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Cressier, Patrice. "Archéologie de la dévotion soufi". Journal dones africanistes 62.2 (1992): 69-90.
- ↑ Pradines, Stéphane. Historic Mosques in Sub-Saharan Africa: From Timbuktu to Zanzibar. Vol. 163. Brill, 2022.
- ↑ Nixon, Essouk - Tadmekka. An Early Islamic Trans-Saharan Market Town (2017): 108-110.
- ↑ Velton, Ross (2000). Mali: The Bradt Travel Guide, Londres: Bradt Publications, p. 169.
- ↑ Adam Nossiter. «[1]». Consultat el 10 de febrer de 2013.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas»..
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Adrar dones Ifoghas» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.