Adam Kadmon
Adam Kadmon (en hebreu: אדמ קדמון, "Home Primordial," també cridat Adam Elyon אָדָם עֶלִיוֹן o Adam Ila'ah אָדָם עִילָּאָה, "Home Suprem"; abreviat com א"ק, A"K) i este a la seua volta del arameo - Home de la terra, significa "Home Primordial"[1] en els texts de la Càbala, es referix al primer Món espiritual que va nàixer despuix de la contracció de la llum infinita de Deu. Adam Kadmon és diferent del Adam HaRishón (l'Adán) físic.
En la Càbala luriana, l'Adam Kadmon té un elevat estat, equivalent al Purusha dels Upanishads i comparable al Anthropos del gnosticisme.[2] L'Adam Kadmon, el home original, és la síntesis del Arbre de la vida cabalístico que emana del Ein Sof.[3][4][5] En la Càbala luriana, la descripció de l'Adam Kadmon és antropomórfica. No obstant, l'Adam Kadmon és llum divina sense «recipients», és dir, potencial pur. En la psique humana, l'Adam Kadmon correspon a la Yejidá, l'essència colectiva de l'ànima.
En el judaisme
[editar | editar còdic]Filó d'Aleixandria
[editar | editar còdic]El primer en usar l'expressió "home original" o "home celestial" va ser Filó d'Aleixandria, en l'opinió del qual el γενικός (genikos), o οὐράνιος ἄνθρωπος (urani antropos), "com naixcut a image de Deu, no té participació en cap essència corruptible o terrenal, mentres que el home terrenal està fet d'una matèria solta, cridada massa de fanc."[6] El home celestial, com l'image perfecta del Logos, no és ni home ni dòna, sino una inteligència incorpórea, purament una idea, en comparació a el home terrenal, que va ser creat per Deu posteriorment i que és perceptible als sentits i participa de les qualitats terrenals.[7] Filó evidentment combina filosofia i Midrash, Platón i rabinos. Partint del relat bíblic duplicat d'Adán, que va ser format a image de Deu (Génesis 1:27), i del primer home, el cos del qual Deu va formar de la terra (Génesis 2: 7), combina en açò la doctrina platònica de les idees, prenent a l'Adán primordial com l'idea, i a el home creat de carn i os com la "image".
El que les idees filosòfiques de Filó es basen en el Midrash, i no l'inversa, és evident en la seua afirmació aparentment sense sentit de que el "home celestial", el οὐράνιος ἄνθρωπο (que és simplement una idea), no és "ni home ni dòna". Esta doctrina, no obstant, es torna prou inteligible a la llum del següent Midrash antic.
Midrash
[editar | editar còdic]La notable contradicció entre els dos passages del Génesis abans citats no podia ser passada per alt pels fariseos, per a els qui la Bíblia era un tema d'estudi detingut. En explicar els diversos punts de vista sobre la creació d'Eva, ensenyaven[8] que Adán va ser creat com un home-dòna (andrógino), explicant זָכָ֥ר וּנְקֵבָ֖ה (Génesis 1:27) com "masculí i femení" en lloc de "home i dòna", i que la separació dels sexes va sorgir de l'operació subsegüent sobre el cos d'Adán, tal i com es relata en les Escritures. Açò explicaria l'afirmació de Filó respecte a que el home original no era ni home ni dòna.
Esta doctrina sobre el Logos, com també aquella del home fet "a semblança",[9] si ben teñir d'un verdader matís filónico, també està basada en la teologia dels fariseos. Per eixemple, en un antic Midrash[10] es diu:
'Tu m'has format per darrere i per davant' (Salms 139: 5) deu ser entés com 'abans del primer dia de la Creació i despuix del seu últim dia'. Perque es diu: 'I l'esperit de Deu es va moure sobre la faç de les aigües', és dir, l'esperit del Mesías ["l'esperit d'Adán" en el passage paralel, Midr. Teh. a cxxxix. 5; abdós llectures són essencialment la mateixa], de qui es diu (Isaías 11: 2), "I l'esperit del Senyor es posarà sobre ell".
En açò es resumix el núcleu de la doctrina filosòfica de Filó sobre la creació del home original. Ho crida l'idea de l'Adán terrenal, mentres que per als rabinos l'esperit (רוח) d'Adán no solament existia abans de la creació de l'Adán terrenal, sino que era preexistente a tota la creació. De l'Adán o Mesías preexistente fins al Logos, hi ha simplement un pas.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Sobre el home primordial». Archivat des d'el original, el 22 de decembre de 2007. Consultat el 7 d'octubre de 2008.
- ↑ Diccionari de religions comparades
- ↑ «La dimensió interior». Archivat des d'el original, el 7 de setembre de 2008. Consultat el 8 d'octubre de 2008.
- ↑ «Judaismo Virtual». Archivat des d'el original, el 3 d'octubre de 2008. Consultat el 2009.
- ↑ «Sobre la primera emanació». Archivat des d'el original, el 17 de decembre de 2008. Consultat el 9 d'octubre de 2008.
- ↑ Filó d'Aleixandria, De Allegoriis Legum, I. xii.
- ↑ Filó d'Aleixandria, De Mundi Opificio, i. 46.
- ↑ Gen. R. viii.
- ↑ Filó d'Aleixandria, De Confusione Linguarum, xxviii.
- ↑ Gen. R. viii. 1.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Adam Kadmon» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.