Anar al contingut

Acta del Bufadero

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

L'acta del Bufadero de 1464 va ser un tractat pel que els nou menceys de l'illa de Tenerife (Canàries) acordaven rendir vassallage a Diego García de Herrera, qui pel seu matrimoni en Inés de Peraza (filla d'Hernán Peraza), era senyor feudal de Canàries. El document va ser firmat el dissabte 21 de juny junt a la desembocadura del barranc del Bufadero, a on estava fondejada la flota castellana, certificat pel notari Fernando de Párraga i rubricat pel bisbe Diego López de Illescas; els noms dels menceyes guanches no varen ser arreplegats en el document.

Les circumstàncies de la firma de l'acort no estan clares en el historiografia canària: encara que el text original explicita que els menceyes varen acceptar ser vassalls de Herrera,[1] opinió que seguixen diversos autors,[2] [3][4] alguns historiadors ho referixen només com un tractat de pau,[5] [6] mentres uns atres apunten que tot l'episodi va ser una farsa en la que els castellans varen enganyar als guanches per a obtindre una certificació escrita de la seua autoritat sobre l'illa, [7] o que els menceyes simplement no varen entendre el significat del document.[8]

Referències

Els Reis de l'illa es varen juntar
I allí varen tractar d'amistat conformes
En el Herrera i de tranquiles paus,
Que varen quedar jurades i otorgades
Davant Hernando Párraga, Escribano,
Fent-li als Reis, que feren
Per més seguritat, com signe o firma,
Certa senyal per carir de lletres.[5]


Referències