Anar al contingut

Acort d'Associació Econòmica entre Japó i l'Unió Europea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Acort d'Associació Econòmica entre Japó i l'Unió Europea (AAE), també cridat Acort de Lliure Comerç Japó-UE (JEFTA)[1] entra en vigor des de l'1 de febrer de 2019, despuix d'haver segut negociat des de 2013 i 2017. El AAE és el major acort bilateral de lliure comerç de l'UE i comprén 30 per cent del producte intern brut (PIB) mundial i 40 per cent del comerç mundial. El llavors primer ministre de Japó, Shinzō Abe, va dir que l'acort significava la creació de "la zona econòmica lliure i industrialisada més gran del món".[2][3]

Un dels guanys més significatius és l'eliminació d'aranzel en la gran majoria de productes. Japó ha eliminat aranzel en un 91% de les importacions de l'UE, i està previst que esta sifra aumente fins al 97% en els pròxims anys. En el sector agrícola, es varen eliminar aranzel en productes clau com el vi, la carn de porc i el formage.  Per a les empreses de l'UE, açò es traduïx en un aforro estimat de mil millons d'euros a l'any en drets d'aduana. L'acort també inclou disposicions per a protegir més de 200 indicacions geogràfiques (IG) europees en Japó, garantisant l'autenticitat i calitat de productes com el formage manchec, el cuixot serrà o el vi Rioja.[4]

En l'àmbit agrícola, l'acort va supondre una reducció significativa d'aranzel per a productes clau de l'UE com el vi, la carn de porc i el formage. Japó, per la seua banda, va obtindre accés preferencial al mercat europeu per a productes com a components d'automòvils i productes electrònics. Este accés ampliat promou un major comerç bidireccional i diversificació de les exportacions. Per a Japó, l'acort li dona accés al mercat europeu en condicions favorables per a alguns productes agrícoles, encara que l'enfocament principal d'accés preferencial se centra en sectors com el automotriz i electrònic. L'acort conté salvaguardias per a protegir als productors agrícoles d'abdós parts d'auments repentins i imprevists de les importacions que puguen causar-els dany.[5]

Objectiu

L'objectiu és la reducció de les barreres comercials que té l'Unió Europea per a exportar mercaderies en destí a Japó. Des de la seua creació s'estima que aproximadament cada any l'UE ha exportat més de 58,000 millons d'euros en bens i 28,000 millons d'euros en servicis a Japó. Un dels pilars fonamentals del AAE és l'eliminació i reducció substancial dels aranzel. A partir de la seua entrada en vigor, es varen suprimir aranzel significatius, facilitant l'exportació de productes de l'UE a Japó. Per eixemple, l'acort va eliminar aranzel sobre el 90% de les llínees aranzelàries de l'UE des del principi, i es contempla una reducció gradual dels aranzel restants a lo llarc del temps. Més allà dels aranzel, el AAE aborda les barreres no aranzelàries (BNA), com les diferències en normes tècniques i els procediments de certificació, en la finalitat d'agilitar el comerç entre les parts.[6]

L'acort té com a objectiu principal lliberalisar i facilitar el comerç i l'inversió, aixina com enfortir les relacions econòmiques entre l'Unió Europea i Japó (artícul 1.1). El seu àmbit d'aplicació territorial comprén, en el cas de l'UE, els territoris a on s'apliquen el Tractat de l'Unió Europea i el Tractat de Funcionament de l'UE, i en el cas de Japó, el seu territori nacional (artícul 1.3). També s'estén a zones marítimes baix jurisdicció o drets sobirans d'abdós parts conforme al Dret Internacional, incloent la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret de l'Mar. Sobre el compliment, cada part deu adoptar totes les mides necessàries per a aplicar l'Acort (artícul 1.7). Per últim, l'Acort no reemplaça ni anula els acorts previs entre l'UE (o els seus Estats membres) i Japó, ni obliga a actuar en contra de les obligacions adquirides baix la OMC (artícul 1.9).[7]

Característiques Principals

Eliminació d'aranzel: Més del 94% de les exportacions de l'UE a Japó estaran lliures de drets d'aduana, incloent tots els productes industrials. En el cas dels productes industrials, els aranzel s'eliminen progressivament en sectors com a químics, plàstics, cosmètics, textils, roba, cuiro i calcer. Per a productes agrícoles i alimentaris, s'eliminen o reduïxen els aranzel en productes clau com a vins, carns, formages, pasta, chocolate i salsa de tomata. Els productes forestals voran els seus aranzel eliminats en la seua totalitat, la majoria de manera immediata. Sobre els recursos peixquers, la majoria dels aranzel seran eliminats per abdós parts.[8]

Indicacions geogràfiques: Es protegix l'estatut especial de més de 200 productes agrícoles europeus en denominacions d'orige reconegudes, com a Roquefort, Rioja o Aceto Balsámico vaig donar Modena. La llista s'ha ampliat fins a un total de 423 productes, dels quals 291 corresponen a l'UE i 132 a Japó.[8]

Obstàculs no aranzelaris: L'acort facilita l'accés al mercat japonés per mig de l'harmonisació de requisits tècnics i processos de certificació. En vehículs de motor, es reconeix mútuament la normativa internacional en seguritat i mig ambient, lo que evita duplicar proves i certificacions. En l'etiquetage textil, Japó va adoptar un sistema similar a l'europeu, eliminant la necessitat de canviar etiquetes en les penyores exportades.[8]

Comerç de servicis: L'acort establix normes que faciliten la prestació de servicis entre abdós parts en sectors com a servicis postals i de mensageria, telecomunicacions i servicis financers.[8]

Propietat intelectual: S'amplien els compromisos respecte a la OMC en temes com a protecció de secrets industrials, marques registrades, drets d'autor, palesos i protecció de senyes d'ensajos farmacèutics, incloent mides civils eixecutables.[8]

Protecció de senyes i fluix digitals: Gràcies a un acort d'adequació mútua, l'UE i Japó reconeixen la compatibilitat dels seus sistemes de protecció de senyes, creant la major zona del món de transferència segura de senyes personals. El Protocol de 2024 garantisa que els fluix de senyes entre abdós regions no es vegen obstaculisats per mides injustificades, eliminant requisits innecessaris d'almagasenament i duplicació, respectant les normes de privacitat i aumentant la confiança en l'economia digital.[8]

Desenroll sostenible: L'acort incorpora els principis del desenroll sostenible de l'UE, incloent el compliment de normes laborals de la OIT i acorts ambientals com l'Acort de París. També es compromet a no relaixar les normes migambientals ni laborals per a atraure inversió i a conservar i gestionar de forma sostenible els recursos naturals, ademés de fomentar la responsabilitat social empresarial.[8]

Competència: Abdós parts es comprometen a mantindre i aplicar de forma transparent i no discriminatòria normes estrictes en matèria de competència.[8]

Referències

  1. ↑ David Böcking, Isabella Reichert. «EU-Freihandelsabkommen mit Japan – Dann eben ohne die USA». Consultat el 2019-02-01. «Am Dienstag unterzeichneten EU-Kommissionspräsident Jean-Claude Juncker, Ratspräsident Donald Tusk und der japanische Regierungschef Shinzo Abe dones Economic Partnership Agreement (EPA), umgangssprachlich Jefta (Japan-EU Free Trade Agreement) genannt.»
  2. ↑ Sebastion Schöbel. «EU-Japan-Handelsabkommen – "Die größet Wirtschaftszone der Welt"». Consultat el 2019-02-01. «Die Zahlen sind beeindruckend: Zehn Prozent der Weltbevölkerung, 30 Prozent dones globalen Bruttoinlandsprodukts, 40 Prozent dones globalen Handels. Dones sind die aktuellen Eckdaten der europäisch-japanischen Beziehung. Und die soll nun mit einem Freihandelsabkommen wachsen, dones Japans Premierminister Shinzo Abe heute als „die Geburt der größtingues Wirtschaftszone der Welt“ bezeichnete.»
  3. ↑ Richter. «A Trade Deal for the 21st Century - Japan Industry News» (en en-us). Consultat el 2022-08-18.
  4. ↑ «Ministeri d'Economia, Comerç i Empresa - Japó» (en és). comerç. gob. és. Archivat des d'el original, el 20 de setembre de 2024. Consultat el 2025-05-13.
  5. ↑ «Wayback Machine». comerç. gob. és. Archivat des d'el original, el 2 de decembre de 2024. Consultat el 2025-05-13.
  6. ↑ «Acorde d'Associació Econòmica UE-Japó | Access2Markets». trade. ec. europa. eu. Consultat el 2025-05-13.
  7. ↑ «L'Acort entre l'Unió Europea i Japó relatiu a una associació econòmica.».Faculteu de Dret Universitat de l'Estany.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 8,7 «Acorde d'associació econòmica entre l'Unió Europea i Japó | EUR-Lex» (en en). eur-lex. europa. eu. Consultat el 2025-05-14.