Aclamació es referixen al crit de goig o d'entusiasme en que el poble manifesta la seua estimació i aprecie a algunes persones eminents o presta la seua aprovació als grans fets eixecutats per elles.

Roma Antiga

En Roma anaven acompanyats els triumfos dels seus grans capitans de sorolloses aclamació i en temps dels emperadors consta que es varen usar en els principis de regnat, en les entrades públiques dels príncips i en motiu d'alguns acontenyiments benaventurats i favorables a l'imperi. En el còdic Teodosiano, lib. 7, es fa menció de les aclamació del poble romà en les entrades dels emperadors Augusto i Constantí. Una de les fòrmules aclamatorias que l'antiguetat nos ha transmés, era la de:

Dii et nobis servent: vestra salus nostra salus
(els deus li conserven per a nosatres: la vostra salut és la nostra salut).

Estes o oiras paraules semblants es dirigien a l'emperador regnant i per això dien a Antonino:

In et omnia, per et omnia habentur, Antonine
(en tu o per tu, Antonino, es conseguixen totes les coses)

i segons Tácito, quan Agripina va entrar en Roma exclamava la multitut que ella era el honor de la pàtria, l'única sanc d'Augusto, el model únic de l'antiguetat i feyen vots pels seus fills. A l'entrada d'Alejandro Sever en Roma, Salve Roma, dien, quia salvus Alexander.

Atres pobles

No solament el poble romà va usar de les aclamació sino que ya abans les havien amprat els grecs sent una de les seues manifestacions gratulatorias: AγαθΧ TúxΞ, açò és, Bona fortuna.

Els hebreus usaven de la veu Hosanna, que equival a saloum fac jam o a salva obsecro.

Totes estes fòrmules i unes atres que s'hauran potser perdut en la nit del temps manifesten que els sentiments de la multitut han segut constantment emesos per aclamació. Aixina és que en l'història d'Espanya i en la dels àraps en Espanya, per José Antonio Comte, en freqüència es fa menció de aclamació públiques i estrepitoses allà quan Còrdova, Mèrida i Granada figuraven molt en el món. Varen estar en voga també entre els primers cristians i en posterioritat s'han amprat i s'ampren en varis pobles d'Europa com a senyal de goig per acontenyiments notables que tenen importància i influència en la sòrt dels pobles.

Referències

Enciclopèdia espanyola de dret i administració, Lorenzo Arrazola, 1848