Anar al contingut

Accident miner de Pike River

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Gg-aug20-greymouthpikeriver 067-2.jpg
Accident miner de Pike River

El accident miner de Pike River va ser una série de quatre explosions que varen començar el 19 de novembre de 2010 en la mina de Pike River, a uns 46 km al noreste de Greymouth, en la costa occidental de la illa del Sur de Nova Zelanda.

Una primera explosió va ocórrer en la mina aproximadament a les 3:30 p. m. (hora local, UTC+13). Quan es va produir la mateixa hi havia 31 miners presents en la mina. Dos miners li les varen arreglar per a eixir de la mina, sent tractats per ferides moderades i varen ser donats d'alta més tart durant eixe mateix dia. Es creïa que els miners restants es trobaven a per lo manco uns 1500 metros de l'entrada de la mina.[1]

Després d'una segona explosió, el 24 de novembre a les 2:37 p. m., es va començar a creure que els restants 29 miners havien mort,[2] lo que desgraciadament va ser confirmat en el transcurs de les hores.

El comissari, Superintendent Gary Knowles, l'home que es trobava a càrrec de l'operació de rescat, va dir al respecte que ell creïa que “basat en eixa explosió, ningú va sobreviure”.[3]

El de Pike River va ser el pijor desastre de mineria neozelandés des de que en 1914 43 hòmens varen morir en la mina Ralph de la localitat d'Huntly. Aixina mateix va involucrar la major pèrdua de vides del país com a resultat d'un únic accident des de 1979, quan es va estrelar el vole 901 de Air New Zealand en la Antàrtida durant un vol transpolar.[4]

L'accident

[editar | editar còdic]

Es creu que la primera explosió va ocórrer a això de les 3:30 p.m. (hora d'estiu de Nova Zelandia del 19 de novembre de 2010 (les 2:30 a.m. UTC). Tan sol dos miners varen conseguir escapar de la mina durant eixe mateix dia.[5]

Segons el director eixecutiu de la mina Pike River, Peter Whittall, l'explosió no va ser causada per ningú que treballara en la mina o prop d'ella.[6]


Una tercera explosió va ocórrer a les 3:39 p.m del 26 de novembre de 2010[7] i una quarta explosió va tindre lloc poc abans de les 2 p.m. del 28 de novembre.[8]

Efectes en la mina

[editar | editar còdic]

Un expert en mineria teorizó que l'interior de la mina podria haver alcançat el nivell de calor o temperatura d'un forn de fundició, més d'1.200 °C.[9]

Es considerava que un colapse de qualsevol part de la mina era prou improvable per la fortalea de la construcció.[10][11] i el primer robot va ser recomenzado més tart.[12]

Els robots varen entrar a la mina el 23 i el 24 de novembre, mentres que un tercer es trobava en camí cap al lloc.[12] del sinistre. L'us de tres robots no tenia precedents en els rescats miners.[13]

Enjorn en el matí del 24 de novembre es va informar que un trepe o trépano havia començat a operar sobre la mina horisontal.[14] havia alcançat la cambra de la mina, lliberant gas calent.

Més alvance en el dia va ser informat que l'anàlisis mostrava un nivell d'un 95% de metà.[15]


Una cambra de video, insertada en un refugi de la mina no va trobar evidència o indicis d'activitat humana allí.[16]

Resposta

[editar | editar còdic]

Tal com està determinat pels protocols establits de Nova Zelandia (denominats formalment Coordinated Incident Management System), la resposta va ser coordinada per la policia de Nova Zelandia, en este cas el comissari Gary Knowles, comandant de districte de la regió. Va involucrar a Pike River Coal Ltd, la companyia que operava la mina, representada per la seua director eixecutiu Peter Whittall, experts en rescats miners de Nova Zelandia i Austràlia.[17]

En el local de la Creu Roja en Greymouth es va instalar un centre d'assistència per a les famílies dels miners que es trobaven atrapats. La policia va encorajar als familiars que a que usaren este centre en lloc d'intentar alcançar la carretera d'accés a la mina, la qual estava tancada per a tots, a excepció dels servicis d'emergència.[18]

Després de varis dies de retart en l'ingrés a la mina, alguns residents locals varen expressar enuge davant lo que varen considerar com l'indeguda precaució dels equips de rescat, destacant que en accidents històrics els esforços de rescat varen ser realisats per companyers miners.[19]

En resposta a les contínues crítiques de varis mijos i famílies locals per haver-se refusat enviar rescatadores dins de la mina, Trevor Watts, líder de l'equip de rescat, va explicar que ells mateixos creïen que també haurien resultat morts per les condicions d'aquella. El seu enfocament cauteloso va ser recolzat per varis experts internacionals en rescats miners.[20]

Després de que el primer robot de la Força de Defensa de Nova Zelanda fallara, es va considerar l'us d'autómates d'exploració i/o rescat miner provinents d'Austràlia o els Estats Units.[21]


La primera explosió va ser classificada com un “event altament, altament irregular” i John Key, el primer ministre de Nova Zelandia, va anunciar que el govern establirà una Real Comissió d'Investigació (Royal Commission of Inquiry) per a indagar respecte de la seua causa. No obstant, va declinar revelar detalls sobre la naturalea de la mateixa.[22]

El 24 de novembre a les 9:00 p. m. (hora local de Nova Zelanda) va tindre lloc un servici religiós en l'Iglésia de la Santa Trinitat (Holy Trinity Church) de la localitat de Greymouth, a on centenars de persones des varen congregar per a plorar la tràgica pèrdua dels miners. Entre les persones que varen concórrer al mateix es trobaven, Peter Whittall (CEO de Pike River Coal Ltd) i l'alcalde de Grey District Tony Kokshoorn, qui va transmetre un mensage de condolença de Benedicto XVI. Este últim dia que va dir que el papa compartia l'ansietat de les famílies dels miners i que les seues pregàries estaven en ells.[23]

Per la seua banda, la reina Isabel II del Regne Unit (Elizabeth II), cap d'Estat de Nova Zelanda li va enviar al primer ministre neozelandés John Key una nota expressant-li les seues condolences per les famílies dels morts i denominant al succés un “desastre nacional”.[24] El príncip Carlos, hereu al tro britànic, li va enviar un mensage similar a Key.[25]

Orige dels miners

[editar | editar còdic]

Les edats dels 29 miners fallits oscilaven entre els 17 i els 62 anys; el més jove estava realisant la seua primera tanda baixa terra. D'ells, 24 d'ells eren neozelandesos, 2 australianos, dos escocesos (és dir, britànics) i un surafricà.[26]


L'immensa majoria dels 24 neozelandesos provenien de la costa oest del país; de fet, tan sol un d'ells provenia de la regió meridional de l'archipèlec. Els hòmens atrapats incloïen, entre uns atres, al regidor (councillor) de Grey District Milton Osborne i a dos deportistes representatius de la Costa Oest de Nova Zelandia, els jugadors de rugby: Blair Sims (de l'equip de la lliga de la Illa del Sur) i Michael Monk (de l'Unió de rugby de la Costa Oest).[27] Un dels miners atrapats, Benjamin Rockhouse, era germà del supervivent Daniel Rockhouse, un dels dos únics hòmens que varen conseguir eixir en vida després de l'explosió.[28]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Amy Glass, Giles Brown i Andrea Vance. «[1]».
  2. 3 News (ed.): «Pike River: Second explosion, no survivors (“Pike River: Segona explosió, sense supervivents”». Archivat des d'el original, el 11 de febrer de 2012. Consultat el 24 de novembre de 2010.
  3. The Sydney Morning Herald (ed.): «New blast: all miners feared dead (“Nova explosió: Es tem que tots els miners estiguen morts”)». Consultat el 24 de novembre de 2010.
  4. «[2]», The New Zealand Herald.
  5. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Jon
  6. APN (ed.): «Pike River CEO Peter Whittall breaks news to families (“El CEO [gerent de Pike River Peter Whittall transmet notícies [d'última hora] a les famílies”)]». Hawkes Bay Today. Archivat des d'el original, el 17 de juliol de 2011. Consultat el 4 de decembre de 2010.
  7. TVNZ.co.nz (ed.): «Third explosion won't set back recovery (“Tercera explosió no retardarà recuperació”)». Archivat des d'el original, el 29 de novembre de 2010.
  8. stuff.co.nz (ed.): «More blasts at Pike River mine (“Més explosions en la mina de Pike River”)».
  9. «[3]».
  10. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Improb
  11. «[4]».
  12. 12,0 12,1 CNN (ed.): «Air samples dim hope in New Zealand mine rescue effort (“Mostres d'aire disminuïxen esperança en l'esforç de rescat miner de Nova Zelandia”)». Consultat el 24 de novembre de 2010.
  13. «[5]».
  14. «[6]».
  15. Peter Whittall. «[7]», 3 News. Consultat el 4 de decembre de 2010.
  16. No miners in 'plau of refuge' [8] archivat en Wayback Machine. (“No hi ha miners en 'lloc de refugi'”), The New Zealand Herald, 23 de novembre de 2010.
  17. APN (ed.): «Austràlia joins NZ mine rescue effort (“Austràlia s'unix a NZ en l'esforç de rescat miner”)». Stuff.
  18. «[9]», 3 News. Consultat el 4 de decembre de 2010.
  19. «[10]».
  20. «[11]», NewsTalk ZB. Consultat el 26 de novembre de 2010.
  21. News Limited (ed.): «Hopes fading for 29 trapped miners as robot breaks down at Pike River coal mine (“Esperances desvanint-se per a 29 miners atrapats a mida que robot es trenca en la mina de carbó de Pike River”)». The Australian. Consultat el 24 de novembre de 2010.
  22. APN (ed.): «Government to hold inquiry into mine disaster, says Key (“Govern realisarà investigació de desastre miner, diu Key”)». Stuff.co.nz. Consultat el 24 de novembre de 2010.
  23. «[12]».
  24. Imprenta de la Reina (Queen's Printer) (ed.): «Mensage d'Isabel II després del desastre miner de Nova Zelanda».
  25. Queen's Printer (ed.): «Mensage del seu Alteza Real el Príncip Guillermo de Gales al Primer Ministre de Nova Zelandia». Archivat des d'el original, el 29 de novembre de 2010. Consultat el 4 de decembre de 2010.
  26. «[13]». Consultat el 24 de novembre de 2010.
  27. "Footy stars Sims, Monk among those missing (“Estreles de fútbol [rugby] Sims [i] Monk entre aquells desapareguts”),Sunday Star-Claves, 21 de novembre de 2010, consultat el 24 de novembre de 2010.
  28. "Pike River miners: Behind the names (“Miners de Pike River: Darrere dels noms”), The New Zealand Herald, 22 de novembre de 2010, consultat el 23 de novembre de 2010.