L'acció voluntària és un moviment anticipat orientat a un objectiu. El concepte d'acció voluntària sorgix en moltes àrees d'estudi, inclosos la psicologia cognitiva, el condicionamiento operante, la filosofia, la neurologia, la criminologia i atres branques de la ciència. Ademés, l'acció voluntària té varis significats segons el context en el que s'utilise. Per eixemple, la psicologia operante utilisa el terme per a referir-se a les accions que són modificables per les seues conseqüències. Una explicació més cognitiva podria referir-se a l'acció voluntària com l'identificació d'un resultat desijat junt en l'acció necessària per a conseguir eixe resultat. L'acció voluntària a sovint s'associa en la consciència i la voluntat. Per eixemple, el sicòlec Charles Nuckolls sosté que controlem el nostre comportament voluntari i que no se sap cóm apleguem a planificar qué accions s'eixecutaran.[1] Molts sicòlecs, en particular Tolman, apliquen el concepte d'acció voluntària tant al comportament animal com a l'humà, plantejant la qüestió de la consciencia animal i el seu paper en l'acció voluntària. (Vore consciencia animal )[2]

Història: William James sobre l'acció voluntària

El concepte d'acció voluntària va ser discutit per William James en el seu influent llibre The Principles of Psychology (1890). James afirma que per a que un acte siga classificat com a voluntari, deu estar previst, a diferència de l'acció involuntària que ocorre sense previsió. James sugerix, per eixemple, que l'idea d'un moviment particular és una acció voluntària; no obstant, el moviment mateix, una volta que s'ha format l'idea, és involuntari, sempre que l'acció mateixa no requerixca més pensament.[3] L'acció voluntària sorgix perque els humans i els animals desigen complir desijos. Per a complir estos desijos, els humans i els animals formen objectius i es mamprenen accions voluntàries per a conseguir estos objectius.

Alguns dels térmens que va usar James per a descriure l'acció voluntària, com el desig, ara estan desactualizados i el seu enfocament introspectivo està en desús, pero moltes de les seues idees encara troben un lloc en el pensament actual.[2]

Vore també

Referències

  1. ↑ (2004).«Toward a cultural psychology of voluntary action beliefs».Anthropos.99(2)
    411–425.
  2. ↑ 2,0 2,1 Hommel, B.(2003). "Acquisition and control of voluntary action", pp. 34–48 in Roth, Gerhard (Ed.) Voluntary action: Brains, minds, and sociality. New York, NY: Oxford University Press
  3. ↑ James, W. (1890). The Principles of Psychology, Vol 2. New York, NY: Holt & Co.