Anar al contingut

Accés aleatori

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Accesso Sequenziale Accesso Casuale-es.svg
Accés aleatori i accés seqüencial.

El ‘’accés aleatori’’ o ‘’accés directe’’ és una forma d'accés a la memòria o als dispositius d'almagasenament en la que la posició de les senyes pot determinar-se i alcançar-se directament, sense necessitat de recórrer secuencialmente els registres o blocs anteriors.

En informàtica, el terme s'utilisa per a descriure sistemes d'almagasenament en els que el temps necessari per a accedir a una ubicació específica és independent de la seua posició dins del conjunt de senyes. Este tipo d'accés contrasta en el ‘‘accés seqüencial’’, característic de mijos com les cintes magnètiques, a on la llectura o escritura requerix alvançar progressivament des de l'inici fins al punt desijat.

El concepte d'accés aleatori també s'aplica en atres disciplines, com la teoria de l'informació o l'organisació d'archius, a on s'ampra per a descriure métodos d'accés directe a registres per mig de claus o índexs.

Encara que en ocasions s'utilisa l'expressió «accés a l'encert» com a sinònim, en contexts tècnics es preferix «accés aleatori» per a evitar confusions en processos no determinista o provabilístics.

Accés aleatori en sistemes informàtics

[editar | editar còdic]

En ciències de la computació, l'accés aleatori és l'habilitat per a accedir a un element arbitrari d'una seqüència de senyes en temps iguals.[1]

L'opost és el accés seqüencial, a on per a accedir a un element remot es necessitarà més temps.

Accés aleatori en estructures de senyes

[editar | editar còdic]

En les estructures de senyes, l'accés aleatori té la ventaja d'accedir al n-ésimo element d'una llista de números en un temps constant.

Molt poques estructures de senyes poden garantisar açò, tals com els arrays.

L'accés aleatori és crític en alguns algoritmes tals com quicksort i busca binaria.

Atres estructures de senyes, com per eixemple les llestes enllaçades, sacrifiquen l'accés aleatori per a fer insercions, eliminacions i busques més eficients.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Charles A. Holt (1989). Circuits electrònics: Digitals i analògics, Reverte, pp. 350–. ISBN 978-84-291-3433-9.

Vore també

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]