Acanthophis pyrrhus
Acanthophis pyrrhus, coneguda comunament com a escurçó de la mort del desert, és una espècie de serp de la família Elapidae originària d'Austràlia i una de les serps terrestres més venenoses del món. Està amenaçada per la destrucció de la seua hàbitat.[1] No obstant, en la Llesta Roja de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (UICN) des del 2017 està categorizada com una espècie baix preocupació menor.
Descripció
[editar | editar còdic]A. pyrrhus són elápidos altament venenosos en cos curt i gros, el cap és triangular, claus mòvils i la coa prima i esmolada. Alcancen una llongitut de 0,70 metros, en una llongitut des del morro fins a la cloaca de 0,62 m, i tenen una aparència aplanada.[2] Són de color roig rajola o groc rojós, en bandes grogues fortes o discretes que es camuflen en el seu entorn. La punta de la coa s'usa com a enza per a atraure assuts potencials i té un color clarament més obscur. Els seus claus són més llarcs que la majoria de les serps venenoses d'Austràlia.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]A. pyrrhus es troba des de la costa d'Austràlia Occidental fins a les regions centrals tan al sur com Kalgoorlie i fins al Territori del Nort. L'espècie relacionada, l'escurçó de la mort comuna o del sur, es troba en un ranc diferent. Es troba en àrees remotes, entre herba de puercoespín, plans pedregosos, crestes arenenques i afloraments rocosos d'Austràlia Central i Occidental. En el suroest d'Austràlia, es troben en l'herba hummock en mallee.[2]
Comportament
[editar | editar còdic]Solament mossega si l'amenaça o l'assut estan molt prop d'ells. També usen la mossegada per a atrapar als seus assuts. Per lo general, són més actives despuix de l'anochecer, i solament es veuen ocasionalment durant el dia. Poden trepar arbustos o pastures per a prendre el sol de matí i li'ls veu en les carreteres prop de les àrees urbanes perifèriques.
La seua alimentació inclou lagartijas, especialment eslizones i dragons,[3] i menuts mamífers.[2] Se senten atretes per la serp, que pot estar en una emboscada pacient durant dies, pel moviment de l'enza en la punta de la coa. Quan es mou, té una semblança sorprenent en un cuc o una oruga i, per lo tant, és un mòs tentador per a un fardacho que passa.
Verí
[editar | editar còdic]A. pyrrhus tenen grans claus i els seus glándulas produïxen una cantitat considerable de verí. Actualment, rara volta és la causa de les mordeduras de serps en Austràlia. Se'ls considera molt perillosos.[4] El verí és més significativament una neurotoxina, que alguna volta va tindre una taxa de mortalitat del 50 %.[5]
Reproducció
[editar | editar còdic]Es aparean durant la primavera o principis de l'estiu, i les críes es produïxen a fins de l'estiu o principis de l'autumne. A diferència de la majoria de les atres serps, esta espècie és vivípera. En cada ventrada es poden produir fins a 13 críes vives.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Desert death adder - Facts, Diet, Habitat & Pictures on Animalia.bio». animalia.bio. Consultat el 2022-11-05.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 (2007) University of Western Austràlia Press (ed.). Reptils and Frogs in the Bush: Southwestern Austràlia, pp. 243, 244. ISBN 978-1-920694-74-6.
- ↑ 3,0 3,1 Australian Reptile Park (ed.): «Desert Death Adder». Our Animals. Archivat des d'el original, el 21 de juliol de 2008. Consultat el 06-10-2022.
- ↑ Australian Venom Research Unit (AVRU) (ed.): «Desert Death Adder (Acanthophis pyrrhus)». Venomous Animals. Archivat des d'el original, el 9 d'octubre de 2008. Consultat el 06-10-2022.
- ↑ Women's & Children's Hospital, Adelaide, Austràlia (ed.): «CSL Death Adder Antivenom». Toxinology Department: CSL Antivenom Handbook. Consultat el 06-10-2022.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Acanthophis pyrrhus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.