Acanthogryllus fortipes
_(12025556774).jpg)
El grill marró (Acanthogryllus fortipes) és una espècie de grill del sur d'Àfrica. És majorment de color marró obscur i té un cap gran. És una espècie comuna en pastures curtes, inclosos hàbitats artificials com a herbes i camps.
Descripció
[editar | editar còdic]Este grill fornido té una llongitut corporal d'uns Plantilla:Convertir. Té un cap i un pronoto grans i amples. És de color marró obscur, pero té àrees color canel darrere del cap, als costats del protórax i en els màrgens dels élitro (ales anteriors endurides).[1] La tíbia anterior té un espolón apical llarc i la tíbia posterior té huit espolones llarcs tant en l'interior com en l'exterior.[1][2] Abdós sexes tenen ales.[1] En les femelles, el ovipositor és Plantilla:Convertir de llarc, llaugerament més curt que el fèmur posterior.
Cap
[editar | editar còdic]El cap és majorment negruzca, encara que té una banda castanya en el vèrtiç. La cara també és negruzca, en la part de la boca de color marró anaranjado i les galtes anaranjadas.[2]
Protórax
[editar | editar còdic]La part superior del pronoto està modelada en marró obscur i taronja pàlit. Els lòbuls laterals són negres en la mitat superior i pàlits en la mitat inferior.[2]
Ales
[editar | editar còdic]Les ales anteriors són marrons pero són pàlides a lo llarc de la vena mija. Mai s'estenen fins al final de l'abdomen. En les femelles s'estenen a lo manco dos terços del camí cap a avall de l'abdomen. Les ales atrasseres generalment s'estenen una miqueta més allà de les ales anteriors i rara volta més allà del final de l'abdomen. També poden estar completament amagats per les ales anteriors.[2]
Pates
[editar | editar còdic]Les pates són de color marró pàlit o marró rojós i, a sovint, estan tacades o rayadas en marques de color marró més obscur. La tíbia anterior té un tímpan exterior gran i un tímpan interior molt més menut. El tarsómero basal medix menys d'un terç de la seua llongitut. Les tíbies posteriors són de color marró obscur en espolones llarcs i cridaners. Els fèmurs posteriors són de color marró anaranjado en ralles marrons en l'exterior.[2]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Esta espècie es troba en Suràfrica, Zimbabue i Moçambic, a on estan presents en pastures curtes.[1][2] Són particularment comuns en paisages alterats per humans, com a herbes.[1] També s'han trobat prop de rius en reserves de caça, #lo que provablement exhibix el seu hàbitat natural.[2] Si be és comú en parts de Suràfrica, sobretot en KwaZulu-Natal, es considera invasivo en unes atres, com el Parc Nacional Kruger en el nort del país.[3]
Ecologia
[editar | editar còdic]Cicle vital
[editar | editar còdic]Els adults estan presents entre novembre i giner.[1] A fins de l'estiu, els adults són escassos i les nimfes són comunes, #lo que sugerix que el apareament i la posada d'ous tenen lloc poc en acabant de que comencen les pluges.[2]
La vora
[editar | editar còdic]La vora es compon d'entre quatre i sèt (generalment quatre o cinc) chirridos de pols successius.[2] Els mascles tendixen a agrupar-se i estridulan, de tal manera que es queden en silenci quan els seus companyers els criden. Els mascles que canten de forma alterna com esta criden a un ritme que és un 30-60% més llent que el ritme al que canten els mascles solitaris. Els mascles solitaris també comencen a cridar de forma alterna quan s'exponen a les cridades d'atres machos.[4] La cridada alternativa solament s'observa durant la posada del sol. Les cridades poden superpondre's si es realisen durant el dia.[4]
Caus
[editar | editar còdic]Tant les nimfes com els adults caven caus profunts per a amagar-se durant el dia. De nit, emergixen per a alimentar-se de pastura i possiblement d'atres plantes.[2] Els grills cullen pastures i almagasenen les retallades prop de les entrades dels seus caus.[1] També els apilen damunt de les entrades.[2] Estos caus solen tindre dos entrades, #lo que permet que els insectes escapen en cas que s'acoste un depredador.[1][2]
Depredación
[editar | editar còdic]S'han vist aranyes solars entrant en caus en busca de grills. Presuntament, atres aranyes exhibixen un comportament similar, ya que es va trobar una avespa en una cambra en vàries aranyes en un cau de grills marrons. Se sap que a lo manco dos tipos d'avespes pompílidas entren en estos caus.[2]
Tracte en els humans
[editar | editar còdic]El grill marró es considera una plaga, especialment en camps i camps deportius i al voltant de plántulas jóvens.[1] A altes #densitat, poden formar grans extensions d'herba morta. Li'ls considera particularment una espècie problemàtica en els camps de cricket, a on destruïxen l'herba cuidadosadament mantinguda.[2] Un estudi en Zimbabue va trobar que els aerosols i escs de malatión podrien usar-se per a controlar a la població en tals àrees causant una mortalitat massiva.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Picker, Mike; Griffiths, {{{nom2}}}; Weaving, {{{nom3}}} (2019). Field guide to insects of South Africa, 3rd edició, Cape Town, South Africa: Struik Nature. OCLC 1114328473. ISBN 978-1-77584-584-3.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 Proceedings of the Academy of Natural Sciences of Philadelphia.136
- 98–122.ISSN 0097-3157.
- ↑ African Entomology.3(1)
- 39-48.doi:10.10520/AJA10213589_107.
- ↑ 4,0 4,1 Canadian Journal of Zoology.60(11)
- 2916–2920.ISSN 0008-4301.doi:10.1139/z82-368.
- ↑ Transactions of the Zimbabwe Scientific Association.60(1)
- 1-6.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Acanthogryllus fortipes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.